Resultats de la cerca

L’estratotip és al Cerro de los Mansuetos Terol En el Turolià es produí una greu crisi climàtica que comportà una davallada de la diversitat faunística que caracteritzà el pis geològic Vallesià Les masses boscoses subtropicals foren substituïdes per praderies herbàcies, la qual cosa forçà una renovació de la composició faunística Entre els súids desaparegueren els gèneres de mida petita i dominà Microstonyx , una mena de senglar gegantí Els cèrvids foren elements molt rars, únicament se n'ha trobat el gènere Eastyloceras Per contra, els bòvids foren els més característics, com Tragoportax ,…

L’any 1416, l’emperador Segimon I li atorgà el títol ducal, al mateix temps que li reconeixia el domini sobre la ciutat de Ginebra L’extinció de la branca dels Savoia-Acaia 1418 posà a les seves mans els territoris d’Itàlia amb Torí com a capital, on creà la universitat, i li donà la possibilitat d’aprofitar-se de les guerres internes de França i les guerres entre els estats italians Aquesta expansió territorial fou acompanyada de l’estructuració administrativa i legislativa, que es concretà en els Drecreta seu Statuta 1430 El 1434 deixà part del govern ducal al seu fill, Lluís I, i es retirà…

Autodidacte, es formà a través de diversos viatges arreu d’Àsia, Europa, els Estats Units i l’Àfrica del Nord 1962-69 Establí el seu despatx a Osaka el 1969 Ha ensenyat en diverses universitats americanes Harvard, Yale i Columbia i ha rebut guardons com el premi Carlsberg i el Praemium Imperiale el 1992, el premi Pritzker l’any 1995 i la medalla d’or del RIBA l’any 1997, entre d’altres La seva obra és hereva de la tradició moderna Kahn i especialment el Le Corbusier del convent de la Tourette amb influència de l’art minimalista Richard Serra, i també integra elements de la cultura japonesa,…

Depèn de la fundació cultural i privada constituïda el 1951 per l’home de negocis i botànic alemany Carl Faust Hadamar, Hessen 1874 — Blanes 1952, el qual, residint a Blanes, començà, el 1921, la construcció del jardí en uns terrenys al vessant oriental de la muntanya de Blanes ran de costa que havia adquirit el 1918 En 1930-33 el jardí fou enriquit pel jardiner suís Xenon Schreiber El projecte arquitectònic fou encarregat a Josep Goday i Casals En la seva creació intervingué també Pius Font i Quer , amic i conseller de Faust i membre fundador del patronat internacional que ha…

Vers l’interior s’estén fins a la serra que limita per l’est la vall de Banyuls, entre la torre de Querroig i el pic Joan, on s’obre el coll de Cervera Hi ha sectors boscosos bosc de Cervera amb alzines i pins L’únic conreu important és la vinya 107 ha, abancalada als vessants baixos de l’Albera, que pertany a l’àrea productora de Banyuls de la Marenda El poble 20 m alt és al fons de l’estreta cala de Cervera , oberta entre els caps de Canadell i de Cervera es formà al voltant de la gran estació ferroviària 1878 on enllacen les línies de diferent amplada de via de les xarxes…

Hi abunden arbres i arbusts espinosos, les plantes suculentes i els arbres de tronc en forma de bota, com la cavanillèsia arbòria La majoria dels arbres i arbusts són de fulla caduca

Situació i presentació Limita al N amb els municipis de Capolat i Avià, a l’E amb l’enclavament de Sant Quintí de Montclar Montclar i Casserres, al S amb Montclar i Montmajor i a l’W amb Navès Solsonès i l’enclavament de Comesposades Montmajor El sector oriental, on hi ha el castell i la parròquia que donen nom al municipi, és a la capçalera de la riera de Clarà, afluent del Llobregat per la dreta a Casserres després de travessar el terme d’Avià el sector occidental, amb les antigues parròquies del Cint i de Correà, té les aigües riera de l’Hospital i riera de Navel tributàries del Cardener…

La península ocupa una extensió d’uns 770000 km 2 , que comparteixen Noruega i Suècia La seva població és d’uns 13347700 h 2002 Des del punt de vista lingüístic, cultural, històric i socioeconòmic hom inclou també en la denominació Dinamarca, Islàndia i, sovint, Finlàndia La geografia La península d’Escandinàvia comprèn la major part de l’antic escut bàltic, bloc de materials cristallins, eruptius i metamòrfics, que foren afectats pels plegaments caledonians i que, aplanats i erosionats, ho foren després pels plegaments del principi del Terciari, que donaren origen als Alps Escandinaus…

Situació Estrep dret del pont del barranc del Bosc, amb les restes medievals a la base, que es troba encaixonat entre la Noguera Pallaresa i la carretera comarcal 147, remodelada recentment Institut d’Estudis llerdencs - JR González Aquest antic camí de bast segueix el curs de la Noguera Pallaresa, que travessa el congost de Terradets Era el camí tradicional que unia la vall d’Àger amb el Pallars Jussà Els elements més visibles d’aquest camí es troben a l’extrem N del municipi d’Àger, bé que es pot seguir des d’abans del coll d’Àger i fins a l’entrada al Pallars ussà FFLl-JBM…