Resultats de la cerca
Es mostren 2081 resultats
Pere Gil i Estalella
Educació
Cristianisme
Eclesiàstic, mestre en art, doctor en teologia i historiador.
Vida i obra Ingressà en la Companyia de Jesús cap al 1574 després d’estudiar filosofia, i, més tard, es doctorà en teologia a Gandia, passant seguidament a Barcelona, on impartí classes d’aquesta matèria durant una dècada Entre els anys 1594-97 i 1603-07 fou rector del collegi de la Companyia a la ciutat comtal Llavors actuà com a procurador del procés de beatificació de sant Ignasi de Loiola i impulsor de la fundació de la Cova de Sant Ignasi de Manresa Del 1599 al 1601 fou confessor del virrei de Sicília, el duc de Maqueda El 1607 fou elegit visitador del collegi de la Companyia a Palma,…
La invenció de la tradició republicana
Allegoria de la proclamació de la Primera República, “La Flaca”, Barcelona, 6-3-1873 BC Com totes les cultures polítiques modernes que intenten articular-se en moviments d’opinió, la democràcia i el republicanisme van tendir a fer, al llarg del segle XIX, un procés de selecció dels materials que els facilitava el passat, a construir, a partir d’una herència de referents compartits amb el conjunt de la societat on es movien, una genealogia pròpia que fes les funcions de tradició legitimadora de les seves particulars aspiracions La literatura de canya i cordill, la novella de fulletó conreada…
L’exèrcit visigot
Muralla de Toledo, Còdex Albeldense o Vigilà , Vigila, monestir de San Martín de Albelda, 976 RBMSLE / Oronoz En la història del poder i les batalles pel poder a la Hispània goda l’exèrcit, com de costum, té un paper rellevant Quin exèrcit Els especialistes discrepen sobre el diagnòstic exèrcit completament públic, diu Jean Durliat exèrcit públic amb contribució de tropes privades, explica PD King exèrcits privats cridats a exercir funcions públiques militars, argumenten Abilio Barbero i Marcelo Vigil i exèrcit de caràcter feudal, enuncia LA García Moreno Una de les lleis militars, base de la…
Antoni Bergnes de las Casas
Sense paper no hi ha arts gràfiques i sense arts gràfiques no hi ha negoci editorial El món dels paperers és un, però les arts gràfiques i l’edició són mons que estan normalment entrelligats Tots els industrials d’arts gràfiques són editors i tots els editors d’origen acostumen a incorporar les arts gràfiques en un moment o altre de la seva carrera L’editor estrictament, no és un industrial, ja que la seva feina és fer encàrrecs als impressors i comercialitzar l’obra així realitzada, però —repeteixo—, durant el segle XIX no hi ha editors purs, sinó empreses que combinen les dues activitats…
Les xapes de guarniment
Art gòtic
Durant l’edat mitjana Catalunya fou pròdiga en la producció de xapes de guarniment Aquestes peces eren obrades per argenters i servien per a l’ornamentació del bestiar domèstic que gaudia d’un arreu propi Bona part de les peces que conformaven aquests arreus s’han perdut i tan sols en resten les representacions pictòriques o escultòriques, les referències documentals i les xapes de guarniment La majoria de xapes conservades van pertànyer a cavalls, mules i altres animals de peu rodó, si bé també els gossos, els falcons i aus diverses en tingueren de pròpies Un dels escassos exemples de xapa…
Música 2016
Música
Música clàssica El compositor i director d’orquestra francès Pierre Boulez va morir després d’una llarga carrera que l’havia dut a dirigir, entre d’altres, l’Orquestra Simfònica de Xicago o la Cleveland Orquestra en la foto, i els festivals de Lucerna i Bayreuth © Roger Mastroianni / Cleveland Orchestra La desaparició del compositor i director d’orquestra francès Pierre Boulez Montbrison, 26 de març de 1925 – Baden-Baden, 5 de gener de 2016 va marcar el final d’una etapa crucial per a l’evolució de la música d’avantguarda a Europa liderada per la brillant generació de Darmstadt, nom de la…
Teatre i dansa 2017
Arts de l'espectacle
Teatre
Dansa i ball
Introducció L’Ajuntament de Barcelona va adquirir, per 1,3 milions d’euros, l’edifici del Teatre Tantarantana per incorporar-lo a la xarxa de fàbriques de creació © Ajuntament de Barcelona / Anna Brega En l’àmbit de les arts escèniques, l’any 2017 va estar marcat per la reducció de l’IVA aplicable als espectacles culturals en viu del 21% al 10% a partir del mes de juny Aquesta davallada després de cinc anys, i un augment del 5,28% en els espectadors de pagament i del 6,90% en la recaptació dels teatres de Barcelona, va generar que l’exercici 2016-17 es tanqués amb un moderat optimisme Així,…
les Bordes

Les Bòrdes
© Xevi Varela
Municipi
Municipi de la Vall d’Aran, al sector occidental de la comarca.
Situació i presentació El municipi de les Bordes, de 21,44 km 2 d’extensió, s’estén en una bona part a ltesquerra de la Garona i als vessants també esquerres del Joèu el curs d’aquest riu forma gairebé tot el límit E amb el terme de Viella, amb el qual també termeneja el municipi de les Bordes pel sector meridional Les Bordes confronta al N amb el municipi de Vilamòs i a l’W amb el municipi francès de Luchon L’àmbit geogràfic del municipi s’estén dins els límits següents des del tuc d’Era Escaleta 2457 m, a l’extrem SW, el termenal va vers llevant, fronterer amb Viella, en línia recta fins a…
l’Ebre
El riu Ebre al seu pas per la ciutat d’Amposta
© Arxiu Fototeca.cat
Riu
Riu del NE de la península Ibèrica, el més cabalós de la seva xarxa fluvial (908 km de llargada i 83093 km2 de conca).
Format a Fontibre, prop de Reinosa, recull l’aigua de l’aiguavés de migjorn de la serralada Cantàbrica, de la major part dels Pirineus –fins al Puigmal– i de la graonada ibèrica fins al confí de Castella i del Maestrat Els relleus septentrionals de la conca, exposats als vents humits, són fortament condensadors i donen a l’Ebre la major part del seu cabal la serralada Ibèrica, per contra, és seca i aporta al riu encara no un cinquè de la seva aigua L’Ebre va dret a mar, i només torç el seu curs a La Lora i en la travessia de la Serralada Catalana per a adaptar-se a l’estructura del terrer…
El tern de Sant Vicenç
Art gòtic
Casulla del bisbe Miquel de Ricomà, d’autor anònim Catedral de Vic Miquel de Ricomà va ser bisbe de Vic en 1345-46 La seva casulla està formada per l’escapulari brodat i per la casulla pròpiament dita La peça és de diaspre, un teixit fabricat a Lucca a la fi del segle XIII i l’inici del XIV que es caracteritza pel fet de tenir decoració monocroma amb dues fileres d’animals L’escapulari és un brodat de lli, de sedes policromes i de fil de plata daurada que pertany a l’anomenat opus florentinum, és a dir, a la pintura a l’agulla pròpia de l’art florentí del segle XIV Museu Episcopal de Vic - JM…