Resultats de la cerca

El 17 de gener de 1380, la Cort reunida a Barcelona nomenà els següents diputats diputat eclesiàstic Felip d’Anglesola – 1380, sagristà de Tarragona diputat militar Guillem Sanoguera, cavaller diputat reial Guillem Ferrer, ciutadà de Barcelona No es nomenaren nous oïdors Sarraïns a taula, Retaule de Sant Nicolau, Santa Clara i Sant Antoni , mestres de Castellitx, del bisbe de Galiana i de Santa Margarida, segle XIV ECSA / JG En el moment de la seva elecció com a diputat del Braç Eclesiàstic, Felip d’Anglesola era sagristà de la seu de Tarragona, càrrec que ocupava almenys des del 1352 Era…

Sota un llenguatge simbòlic i intencionadament obscur, hom parla de revelacions divines i d’esdeveniments que han de veure la llum en un futur llunyà És una literatura de temps de crisi Després del retorn de l’exili i fins a l’era cristiana, el judaisme té el sentiment de crisi causat per una sèrie de guerres, revolucions i opressions, la més gran de les quals té lloc sota Antíoc Epífanes Aquest sentiment de crisi, fonamentada en els judicis històrics de la literatura apocalíptica jueva, domina igualment la cristiana, que reflecteix les situacions difícils creades per la dominació romana Això…

Si la mutació es dóna en els gàmetes, és transmissible a la descendència Les mutacions genètiques modifiquen la morfologia o la fisiologia dels individus, bé que poden tenir també una causa artificial, química o radioactiva Hom anomena induïdes les mutacions que són provocades mitjançant un agent mutagènic, i espontànies les que, per manca de coneixement de llur causa, hom atribueix a l’atzar Segons l’abast del canvi produït, hi ha mutacions cromosòmiques quan n'és modificat el nombre, l’estructura o la distribució dels cromosomes, i gèniques quan l’alteració ateny un o més gens aquest darrer…

Vida i obra Identificat per François Pirot com a vescomte de Girona i d’Àger 1144 – ~ 1145 i primer vescomte de Cabrera ~1145 – ~ 1180 Guerau III de Cabrera , quan s’extingí el càrrec a Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV i del comte d’Urgell Ermengol VI El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer Recentment, però, Stefano M Cingolani l’identificà…

Antiga església del nucli de Berà, avui despoblat, situada prop d’on estigué alçat l’antic castell de l’indret, on ara hi ha l’ermita o santuari de la Mare de Déu de Berà, aixecat el 1720 L’església de Sant Pere es va erigir entrat el segle XII, sens dubte, sota la protecció del monestir de Sant Pere de Casserres, senyor del lloc en nom del monestir de Cluny Una notícia del capítol I, titulat Senyoria , de les “Ordinacions de Creixell, Roda i Berà”, redactades al pas dels segles XVI al XVII pels jesuïtes del collegi de Betlem de Barcelona, successors…

La identificació proposada per Ramon d’Abadal del topònim Cartonise que surt esmentat l’any 807 en l’acta de fundació de Gerri ha portat a confondre un suposat castell de Cartanís amb els castells de Cortscastell i de Montcortès Estudis més recents permeten assegurar que hi havia simultàniament els castells de Cartanís, de Cortscastell i de Montcortès Sobre el castell de Montcortès en concret, la primera notícia és d’avançat el segle XI Aquest castell devia exercir el seu domini sobre bona part del pla de Corts i la vall d’Ancs, i sobre altres terres de l’abadia de Gerri La seva possessió fou…

Situació Vista interior de la nau d’aquesta església construïda al segle XIII E Pablo L’hospital i la seva capella eren bastits extramurs, al carrer que s’anomenà de l’Hospital, avui de Pere Puig MPP Mapa 36-16420 Situació 31TDF113922 Història L’hospital de Martorell va ser fundat el 1205 per Guilleuma, senyora de la baronia de Castellví de Rosanes, moment a partir del qual es té notícia d’alguns llegats de martorellencs, com el d’Arnau de Perelló de 6 diners el 1216, o el del 1293, de 12 diners que feu Saurina, muller de Ramon de Mir La capella és esmentada en la visita pastoral del 1313, i…

Són anomenades presentacions anòmales fetals les collocacions del fetus en el moment del part diferents a l’habitual —la presentació cefàlica de vèrtex— que fan difícil o impossible la sortida espontània del fetus per via vaginal En els parts prematurs són relativament freqüents les presentacions anòmales, perquè sovint el fetus no es colloca en la situació definitiva habitual fins al vuitè mes de l’embaràs La presentació podàlica o presentació pelviana és la anomalia més freqüent, caracteritzada pel fet que el fetus es troba amb el cap cap amunt, de manera que la part del cos orientada cap…

Després dels 3 anys, l’infant manifesta una gran curiositat per tot allò que l’envolta Fins aleshores es limitava a conèixer les coses mitjançant els òrgans dels sentits A partir d’ara, ja vol que se li expliqui el significat de les coses Per aquest motiu, es passa el dia fent preguntes, i utilitza repetidament el "per què" Convé no defraudar aquesta ànsia de coneixement, perquè s’inhibiria la seva motivació per conèixer el món Convé respondre les seves preguntes de manera que ell pugui entendre’n les respostes Si en respondre-li no s’aclareixen els dubtes o s’empra una expressió que l’infant…

L’examen s’inicia amb una inspecció general del cos de l’infant, per tal d’observar-ne l’aspecte general i la pell, que habitualment tenen les característiques descrites en el capítol anterior Tot seguit, se’n pot fer una palpació acurada del crani, per a comprovar les característiques dels ossos que el formen En néixer, els ossos del crani de l’infant encara no estan totalment desenvolupats, ni units entre si Per això, hom pot veure les línies de separació entre els ossos i, especialment, pot palpar les fontanelles , les zones del crani percebudes com a toves i que es deprimeixen en ésser…