Resultats de la cerca

Situació La vila de Sant Feliu de Guíxols es troba a la costa, al cantó de llevant de la vall d’Aro El terme és accidentat pels contraforts septentrionals del massís de les Cadiretes o serra de Sant Grau Emplaçat no pas gaire lluny de l’aigua, a l’indret del nucli urbà medieval, format precisament al seu cantó de llevant i a la seva ombra, hi ha el monestir Mapa 366M781 Situació 31TEG023256 Hom pot arribar a Sant Feliu de Guíxols o bé per Llagostera, venint de la carretera o de l’autopista de Barcelona a Girona, o per Tossa i hom ve des de migjorn per la carretera de la costa, o bé per…

El feudalisme inicial El paper de l’Església en el nou ordre Els documents més antics que hem trobat, referents a Badalona, són una donació a Sant Cugat de l’any 938 i el testament del levita Wadamir, que el 31 d’agost del 964 deixava ipsas vineas de Bedelona a fratre suo Langoario Però, per arribar-hi, hem hagut de fer un salt de més de 500 anys Massa anys de silenci entre els darrers testimonis del període romà tardà i aquests documents I malgrat tot, insistim a continuar i adduir com a precedents per tal d’entendre el període romànic en aquesta part del Barcelonès el que hem exposat fins…

Al començament del cinc-cents, a Catalunya la vitalitat del gòtic està fora de qüestió Les estructures bàsiques de la construcció i les tipologies dels edificis civils i religiosos mantenien l’estil gòtic, però lentament hi va haver una superposició de decoracions noves, «a la romana» Referint-se a la cronologia de la introducció del classicisme a Catalunya, Marià Carbonell, estudiós de l’arquitectura classicista a Catalunya, estableix les etapes evolutives següents la primera, entre el 1500 i el 1550, en què, sobre uns costums eminentment gòtics, es van intentar canvis tipològics puntuals,…

Felip V a cavall , JRanc, 1734 MP El sistema de govern que es va imposar als Països Catalans arran de la batalla d’Almansa no era l’única solució entrevista per les autoritats borbòniques De fet els botiflers valencians no creien que l’alçament dels maulets hagués estat responsabilitat de les institucions del regne Els membres del Consell d’Aragó actuaven amb la idea que la forma de govern seria retocada en favor del rei, com ho va ser a Catalunya el 1652, però no completament alterada Certament els consellers d’Aragó es movien en un terreny fals quan intentaven conservar una part de l’…

Al final del segle XIII, fins i tot abans en algunes regions, va cessar abruptament el procés expansiu que de manera sostinguda havia afectat tot Europa durant els dos segles anteriors Era el primer símptoma de l’esgotament del sistema feudal, d’un model de desenrotllament Des d’aleshores, les grans fams i epidèmies dels segles XIV i XV van posar en evidència els desequilibris d’un sistema obsolet Era la crisi del feudalisme Es tractava d’una crisi generalitzada que afectà totes les estructures materials, socials i mentals Fams i epidèmies determinaren reajustaments dels sistemes d’explotació…

Els anys que van del 1997 al 2007 van marcar una dècada de profundes mutacions culturals i estètiques que, en l’àmbit dels Països Catalans, acabaren conformant una cartografia extraordinàriament heterogènia i diversificada, però amb unes línies de força de gran potència que permeten dibuixar els perfils d’una cultura que, tot i els problemes estructurals, entrà amb una força renovada en el nou millenni En les pàgines que segueixen s’intenta esbossar sintèticament l’orientació del més essencial d’aquestes mutacions, que fonamentalment s’articulen al voltant de quatre eixos transversals que…

La geografia física El relleu i la geologia Hom hi pot distingir tres grans conjunts naturals a l’E i S, la gran massa dels Alps, que ocupen més de la meitat del territori al centre, la regió plana i vital del país, el Mittelland i a l’W, el Jura Els Alps, estretament units a la història de la Confederació, ocupen el 60% del país, i si bé no hi tenen les màximes altituds, sí que aquesta gran serralada hi presenta la major complexitat, i la seva topografia ha afavorit el desenvolupament de les particularitats suïsses Un dels trets més característics és la manca de separació clara entre els…

Francesc Macià en la seva joventut, a l’inici de la seva carrera militar ECSA El 14 d’abril de 1931, des del balcó de l’Ajuntament de Barcelona, Francesc Macià i Llussà Vilanova i la Geltrú 1859 – Barcelona 1933, militar i polític, proclamava l’Estat Català en nom del poble de Catalunya Tres dies més tard es convertia en el primer president de la Generalitat contemporània Francesc Macià i Llussà provenia d’una família de comerciants d’oli de les Borges Blanques, capital de les Garrigues Els seus pares —Joan Macià i Artigas i Maria Llussà i Segarra— es traslladaren a Vilanova i la Geltrú, però…

Situació Vista aèria del conjunt de l’antiga catedral, amb el claustre i les edificacions annexes A baix, l’actual edifici catedralici agermana diferents estils arquitectònics, com el campanar neoclàssic i els absis del més pur estil romànic ECSA - J Todó El conjunt catedralici de Roda és a la part més alta del centre urbà del poble de Roda de Ribagorça, situat al cim d’un turó cònic que domina el curs de l’Isàvena Mapa 32-11 251 Situació 31TBG964853 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA Història Uns orígens difícils La data de 957 o de la…

La invasió àrab La invasió de la Península, protagonitzada pels àrabs el 711, no afectà de moment Catalunya de manera important Mentre que la resta de la Península passava a domini musulmà, l’antiga província de la Tarraconense resistia governada per nous reis visigots, després de la renúncia dels fills de Vítiza, feta el 714 El primer fou Ardó, que degué de plantar cara a un atac musulmà que es produí entre la tardor del 716 i la primavera del 719 El resultat fou l’ocupació de totes les terres fins al Pirineu Durant aquests anys els invasors hagueren de lluitar contra els diversos focus de…