Resultats de la cerca
Es mostren 3879 resultats
Alexandre Deulofeu i Torres
Historiografia catalana
Químic, historiador i polític.
Fou el principal seguidor a Catalunya de les teories cícliques de la història formulades pel filòsof alemany Oswald Spengler 1880-1936 La seva concepció, però, se’n distancià radicalment per una profunda convicció envers la vàlua dels ideals democràtics i políticament progressistes Destacat dirigent d’Esquerra Republicana de Catalunya abans de la Guerra Civil Espanyola, fou regidor de l’Ajuntament de Figueres i, durant la conflagració bèllica, arribà a ser alcalde de la ciutat Exiliat el 1939 a França, no retornà fins al 1947 Durant aquest període formulà la seva teoria, que ell anomenà “…
Francesc d’Asís Carreres i de Calatayud
Historiografia catalana
Escriptor i erudit, fill de Salvador Carreres i Zacarés.
Vida i obra Llicenciat en dret i doctor en filosofia i lletres, fou membre de la generació universitària de la preguerra i participà dels seus trets comuns afany desmitificador, refús del tipisme, intents de renovació formal i un cert avantguardisme, preferència pels escenaris ciutadans, anàlisi psicològica, un cert cosmopolitisme i afany de normalització cultural De jove es decantà pels moviments valencianistes i figurà entre els signants de les Normes de Castelló del 1932 Collaborà en la revista Acció Valenciana 1930-31 i fou secretari del Centre de Cultura Valenciana L’any 1931 escriví…
Fernando Weyler y Laviña
Historiografia catalana
Metge militar, escriptor i historiador.
Vida i obra Pare de Valerià Weyler i Nicolau, es llicencià en medicina 1829 a Barcelona i amplià estudis a París i Montpeller El 1832 ingressà en el cos de sanitat militar i el 1837 passà a Palma, on s’installà Fou cap de la sanitat militar de Mallorca 1852-59 i participà en la guerra d’Àfrica 1859-60 El 1872 fou el primer que ascendí a inspector mèdic de primera classe del cos de sanitat militar i, a Madrid, presidí la Junta Facultativa Superior El 1879 fou elegit president de la Reial Acadèmia de Cirurgia i Medicina de Palma Publicà un gran nombre de treballs sobre medicina, botànica i…
arxillaüt

Arxillaüt
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Instrument de corda pinçada.
En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec És un llaüt , de mànec llarg -uns 130 cm- i ample, amb dos clavillers un per a les cordes normals i un altre, més separat de la caixa de ressonància, per a sis o vuit cordes suplementàries -més greus- que, o bé ressonen per simpatia, o són tocades a l’aire no poden ser trepitjades perquè el mànec, massa estret, no està pensat per a permetre-ho El claviller principal forma sovint un angle d’entre 45 i 60 graus amb el suplementari, que segueix recte i adossat al diapasó Les cordes solen ser de tripa…
Joan Solà i Mestres
Cinematografia
Productor, director de fotografia i realitzador.
Vida Germà del distribuïdor Romà, el 1908 entrà a la casa Pathé d’operador del noticiari Pathé Journal , del qual arribà a ser el director Allà coincidí amb Alfred Fontanals, encarregat del laboratori, amb qui estigué associat durant tota la seva carrera cinematogràfica El 1914, any que deixà la Pathé, fou director de fotografia de La Festa del Blat Josep de Togores i fundà, amb l’actor Gerardo Peña, l’efímera productora Solà y Peña, per a la qual fotografià i codirigí, amb Domènec Ceret, En lucha contra el destino 1914 i A muerte por una mujer 1914 El mateix any fou contractat, juntament amb…
Palau Blaugrana
Esport general
Pavelló poliesportiu de Barcelona.
Propietat del Futbol Club Barcelona, és utilitzat per les seccions de basquetbol, handbol, hoquei sobre patins i futbol sala Dissenyat pels arquitectes Francesc Cavaller i Josep Soteras, fou inaugurat el 23 d’octubre de 1971 Ha estat testimoni de la consecució de nombroses Lligues, Copes del Rei, Copes d’Europa i altres competicions internacionals de les seccions del club L’equip de basquetbol interrompé la seva presència entre els anys 1990 i 1992, període en què disputà els seus partits al Palau Sant Jordi Del sostre del Palau Blaugrana, en pengen com a homenatge les samarretes dels…
Perú 2016
Estat
En el panorama polític va destacar el procés electoral, que es va allargar gairebé durant tot el primer semestre, i que va començar amb polèmica per la nova reglamentació electoral que exigia un mínim del 5% dels vots rebuts per cada candidat presidencial per a poder ser acceptada la continuïtat de la plataforma política que li donava suport Aquesta normativa va implicar automàticament la renúncia de 7 de les 19 candidatures que inicialment pensaven competir per la presidència També hi van haver controvèrsies per la decisió de les autoritats electorals d’eliminar dues…
Àngel Sánchez i Gozalbo
Història
Literatura catalana
Historiografia catalana
Erudit i escriptor.
Vida i obra Fou metge de professió Durant els seus anys d’estudiant universitari a València, entrà en contacte amb Lo Rat-Penat i el Centre de Cultura Valenciana, d’on fou president 1920 Collaborador de publicacions valencianistes de preguerra – El Crit de la Muntanya i El Camí –, l’any 1922 participà en l’assemblea de Nostra Parla celebrada a València, i en la I Setmana Cultural Valenciana organitzada pel Centre d’Actuació Valencianista 1932 Fou mantenidor dels Jocs Florals de la societat Lo Rat Penat, amb el discurs “El paisatge en la literatura valenciana” 1934 Destacà per les seves…
, ,
Sant Jaume de Corbins
Art romànic
Corbins és una població que domina la confluència de la Noguera Ribagorçana i el Segre La primera menció de Corbins és del segle X i la proporciona al-Rāzī Segons aquest geògraf, el castell de Caravina era un dels més importants del terme de Lleida durant el període andalusí Amb la conquesta de Balaguer l’any 1105, Corbins passà a tenir un rol estratègic fonamental, pel fet que era la fortalesa que protegia el camí entre Balaguer i Lleida El 1117 se signà una convinença entre Ramon Berenguer III i Arnau Berenguer d’Anglesola 1117, on el primer concedí al segon els castri de Corbins i…
Sant Miquel de Ratera (Alguaire)
Art romànic
Aquesta església era situada a la partida de Ratera, a l’extrem nord-est del terme d’Alguaire, sobre el vessant que davalla de l’altiplà de Ratera fins a la Noguera Ribagorçana Les primeres mencions del lloc de Ratera parlen de villa de Ratera o Villaratera , segurament referint-se al que hauria estat un nucli d’hàbitat de certa magnitud i possiblement existent durant el període andalusí Si més no, la menció en el document de l’ Ordinatio ecclesiae Ilerdensis de l’església de villa Ratera l’any 1168 indica la importància d’aquest nucli en el procés de colonització del Segrià estricte En la…