Resultats de la cerca
Es mostren 3879 resultats
Santa Maria d’Escarp (Massalcoreig)
Art romànic
Antic monestir cistercenc situat a la dreta del Segre, poc abans de la seva unió amb el riu Cinca, a l’extrem de l’anomenat pla d’Escarp El seu conjunt és format per l’església i altres dependències, tot refet als segles XVII i XVIII Ara és en ruïnes, que en part s’han començat a consolidar o restaurar Inicialment el lloc es trobava dins l’almúnia sarraïna d’Escarp, documentada des del 1082, i dins el terme del castell del mateix nom, a l’actual municipi veí de la Granja d’Escarp L’any 1212 el rei Pere I, dit el Catòlic , cedí el lloc a l’abat Arnau II de Citeaux perquè hi fundés…
Basílica de Santa Cristina d’Aro
Planta de l’església amb les diferents ampliacions i la necròpoli que l’envoltava P de Palol i LI Esteva A la urbanització Serra Sol Santa Cristina d’Aro, Baix Empordà es localitzà un temple d’una nau amb absis rectangular adossat Excavat des del 1962, se n’ha estudiat la part del santuari o capçalera, i s’ha identificat, en la darrera modificació, comles restes d’un petit temple funerari d’època paleocristiana o visigòtica, que resta inclòs dins la capçalera d’una església preromànica L’antiga capçalera té tres modificacions successives fins arribar a la darrera estructura medieval Al fons,…
Josep Grau i Garriga

Josep Grau i Garriga
Grau-Garriga
Pintura
Art
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Pintor i tapisser, conegut professionalment com a Grau-Garriga.
De família pagesa, s’interessà per l’art en conèixer les colleccions d’art romànic i gòtic del Museu d’Art de Catalunya actualment Museu Nacional d’Art de Catalunya Format a les escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona, el 1943 començà a treballar en una agència de publicitat, activitat que podia compaginar amb les seves inquietuds artístiques Inicialment treballà en pintura mural Presentà la seva obra pictòrica en exposicions individuals i collectives i també realitzà frescos per a esglésies, com ara els de l’ermita del Sant Crist de Llaceres de Sant Cugat del…
música de Castelló de la Plana
Música
Música desenvolupada a Castelló de la Plana (Plana Alta).
Cap al final del segle XIX, l’ambient musical de la ciutat es reduïa a uns quants músics de teatre que acompanyaven les companyies d’òpera i sarsuela i als grups que tocaven als cafès No va ser fins a la primeria del segle XX que la situació canvià radicalment Sorgiren diverses associacions musicals, com ara la Societat Filharmònica, fundada el 1922, i l’Associació Musical de Professors d’Orquestra I també nasqueren diverses bandes, entre les quals la Banda Municipal, constituïda oficialment el 1925, la Banda del Regimiento de Infanteria Tetuán número 45 i la Unió Musical de la banda infantil…
Josep Maria Benet i Ferran
Periodisme
Periodista i empresari de mitjans de comunicació, conegut per Tatxo Benet.
Fill de periodista, començà de molt jove a collaborar en diaris locals, i el 1975 s’incorporà al Diario de Lérida amb cròniques de partits de futbol de categoria regional El 1978 collaborà als diaris Catalunya Exprés , El Periódico de Catalunya i El País , de la plantilla del qual passà a formar part el 1980 Aquests anys començà estudis de dret i de periodisme, que no acabà El 1984 s’incorporà a TV3 , aleshores tot just creada, on tingué diverses responsabilitats, d’entre les quals sobresurt la de cap d’Esports del 1987 al 1996, període en el qual dirigí el Canal Olímpic 1992, que…
Magdalena Oranich i Solagran

Magdalena Oranich i Solagran
Dret
Advocada i política.
Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona 1968, cursà també la carrera de periodisme Ha desenvolupat la seva tasca professional en el camp del dret de família Durant el franquisme defensà, entre altres presos polítics, Salvador Puig Antich i Juan Paredes Manot, Txiki , juntament amb el seu marit, l’advocat Marc Palmés Posteriorment, s’ha distingit en la lluita pels drets de la dona i per la igualtat de gènere, i ha representat multitud de víctimes en casos de violacions i en processos contra maltractaments, agressions o avortaments Se significà en aquest camp en el cas contra l’…
ral·li

Cotxe participant en el Ral·li Terra de Tàrrega del 2012, ral·li que tingué la primera edició l’any 1993
FEDERACIÓ CATALANA DE MOTOCICLISME
Automobilisme
Modalitat d’automobilisme.
Creada inicialment com a excursió o manifestació d’automobilistes que, provinents de diversos punts, es reunien en un lloc determinat, el Gran Ralli Internacional Exposició de Barcelona 1929, que aplegà cotxes procedents de divuit capitals europees, fou el primer celebrat a Catalunya en aquest format Amb el pas dels anys esdevingué un tipus de competició per etapes que sempre s’ha caracteritzat per tenir dues parts diferenciades els trams de regularitat i els de velocitat En els primers, els participants circulen per carretera oberta i han de fer-ho a una velocitat determinada,…
futtennis

El futtennis es juga amb una pilota de futbol en una pista amb una xarxa que divideix en dos el camp de joc
Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes
Altres esports de pilota o bola
Esport practicat entre dos equips consistent a fer passar una pilota al camp contrari per damunt d’una xarxa utilitzant qualsevol part del cos a excepció de mans i braços.
Combina les habilitats del futbol, del tennis i del voleibol L’objectiu és aconseguir que l’equip rival no pugui retornar la pilota A l’hora de fer la recepció, l’equip que disputa la pilota pot deixar-la botar un cop al terra En competicions femenines o de base pot botar fins a dues vegades Posteriorment, l’equip que té la possessió de la pilota pot fer fins a tres tocs abans de retornar-la a l’altra banda de la xarxa Es juga individualment i en les modalitats de dobles i triples, i es pot jugar tant a l’interior com a l’exterior És practicat especialment per jugadors de futbol per millorar…
automatització
Lingüística i sociolingüística
Terme proposat pel lingüista txec Bohulav Havránek per a indicar certes tendències que presenta cada llengua a fer convencionals determinades construccions, aïllades o integrades en un conjunt superior, que prenen un sentit cada vegada més independent de la situació o el context que les havia determinades inicialment.
En català hi ha automatitzacions en ‘ves ara', ‘què vol que li digui', ‘miri' i moltes d’altres, la separació de les quals respecte als modismes i frases fetes no resta ben nítida, tot i ésser teòricament diferents
Castell de la Sala de Comalats (Passanant)
Art romànic
Situació Vista de l’indret on s’aixeca aquesta antiga fortalesa, que centrava un dels nuclis de colonització de la comarca A Carreras Castell o força situat a la part alta de la vila closa de la Sala Aquest indret és situat en un altiplà, al costat d’una coma o petita fondalada, naixement de la vall del torrent de Glorieta Mapa 34-15390 Situació 31TCF515982 Per a anar-hi hem d’agafar la carretera local T-222 que va de Sarral cap a Passanant a 1,5 km abans d’arribar a aquesta darrera població, surt a mà esquerra una pista asfaltada que porta fins a la Sala de Comalats JBM Història Una de les…