Situació
Vista de l’indret on s’aixeca aquesta antiga fortalesa, que centrava un dels nuclis de colonització de la comarca.
A. Carreras
Castell o força situat a la part alta de la vila closa de la Sala. Aquest indret és situat en un altiplà, al costat d’una coma o petita fondalada, naixement de la vall del torrent de Glorieta.
Mapa: 34-15(390). Situació: 31TCF515982.
Per a anar-hi hem d’agafar la carretera local T-222 que va de Sarral cap a Passanant; a 1,5 km abans d’arribar a aquesta darrera població, surt a mà esquerra una pista asfaltada que porta fins a la Sala de Comalats. (JBM)
Història
Una de les primeres referències del lloc de la Sala de Comalats és dels anys 1079 o 1080, en una escriptura de donació per la qual Bernat Amat va rebre de mans del comte Ramon Berenguer II ipsam quadram de Pual, inclosa en el terme del castell de Forès. Segons l’historiador E. Morera, la quadra de Poal fou l’origen del poble i del castell de la Sala.
A partir de la segona meitat del segle XII el lloc de la Sala de Comalats era una de les propietats senyorejades per la família Cervera, tal com demostra el fet que en testar Ramon de Cervera l’any 1172 deixés tots els drets que tenia a Comalads al seu fill Pere, el qual, segons el testament, si moria sense fills els seus béns havien de passar al seu germà Guillem de Guardiolada.
Pocs anys després, per una escriptura datada l’any 1177 es consigna que Berenguer de Gàver, amb el consentiment del seu germà Ramon de Gàver, donà a l’orde del Temple tots els drets que ambdós germans posseïen a ipsam Salam de Fores et de Comalads, excepte els que hi tenia un tal Berenguer de Grada i la seva família.
A l’inici del segle XIII, concretament el 1210, Guillem de Guardiolada va obtenir del rei Pere I tot el domini sobre el lloc de la Sala de Comalats, i l’any 1234, en fer testament el dit Guillem de Guardiolada, llegà aquest indret amb la seva fortalesa a Arnau de Comalats, el qual la tenia en feu. Uns quants anys més tard, el 1266, Marquesa, vídua de Guillem de Guardiolada, cedí a l’orde de l’Hospital el castrum quod dicitur la Sala.
No obstant això, al segle XIV, la propietat de la Sala passà a la família Gener, gràcies a la venda feta el 1338 per Guillem de Comalats a Guillem Gener, senyor de Puiggròs, ciutadà de Montblanc. La família Gener intentà l’adquisició de tota la senyoria del castell de la Sala, tal com demostra un document datat el 1342 pel qual Guillem Gener comprà al procurador del rei Pere III, Bernat d’Olzinelles, el mixt imperi de l’indret. Tot i això, el 1383 Guillem Gener vengué el castell de la Sala a Jaume Galliners, ciutadà de Barcelona. Aquest gaudí poc temps d’aquesta possessió, atès que l’any següent, el 1384, feu una permuta amb el monestir de Santes Creus, el qual es quedà el castell de la Sala, mentre que a Jaume Galliners li fou donat el castell i lloc de Ferran. El dit cenobi tingué aquesta propietat fins a la desamortització del segle XIX. (EPF-ABC)
Castell
Torre de planta quadrangular, a migdia de la qual hi ha una sala o casal senyorial, de construcció més tardana.
ECSA - J. Bolòs
El castell de la Sala de Comalats era format per una torre de planta quadrangular i per una sala annexa, situada al seu costat meridional.
La torre té una planta lleugerament rectangular. El seu costat sud-oest fa 5,8 m de llarg; el costat nord-oest té una longitud de 6,5 m. El gruix de les parets és de 160 cm. La seva alçada total és de 17 m. L’espai interior es reparteix en tres pisos suportats per sengles voltes de canó. A la tercera planta encara hi ha dues arcades de punt rodó que descansen sobre columnes (Buron, 1989, pàg. 124).
A la façana sud-oest, a uns 3 m del terra exterior hi ha una porta, oberta modernament. Uns 4,5 m més amunt hi ha tres espitlleres. Al cim de tot hi ha una finestreta. Al costat del nord-oest, al mateix nivell de les espitlleres, hi ha també tres espitlleres. Les dues façanes restants actualment queden amagades per les cases modernes que hi ha adossades. A la façana nord-est, a uns 8 m del sòl exterior, hi ha la porta original; és acabada amb un arc de mig punt fet amb dovelles.
El mur, a la part inferior, és fet amb carreus ben escairats, més aviat grossos (23 cm d’alt × 50 cm de llarg, per exemple), col·locats en filades i units amb morter. A la part superior de la torre, les pedres són més petites i menys treballades; els carreus més ben escairats es reservaven per als angles.
Al costat meridional d’aquest edifici s’adossa una sala, feta segurament més tard que la torre. És possible que aquesta construcció, evidentment més petita que la torre adjacent, fos la que donés nom a aquest indret. Actualment, està mig ensorrada i l’edifici que hi ha al damunt amenaça ruïna. La sala probablement tenia una amplada de 5,2 m i una longitud de 7,6 m. Si aquesta era la seva longitud, aleshores correspondria a un edifici de planta quadrangular dividit transversalment per dues arcades lleugerament apuntades. També pot ésser que hi hagués hagut una tercera arcada, ensorrada ran d’unes reformes; si inicialment hi hagués hagut tres arcades, la seva longitud total de bon inici hauria estat de 10,4 m (i no de 7,6 m).
En principi, doncs, podem datar la torre cap al segle XII o XIII. Segurament, la sala annexa va ésser construïda un segle més tard.
Cal dir també que és molt interessant l’organització de tot el conjunt del petit poble de la Sala de Comalats. Era una vila closa, a la qual inicialment només es podia accedir per un portal situat a la part més baixa, a la banda oriental. A la banda occidental i més elevada hi havia la fortificació. Al mig hi havia l’església, envoltada de les cases del poble, la façana exterior de les quals tancava l’espai pobletà. (JBM)
Bibliografia
- Morera, 1897, vol. I, pàg. 643 i doc. 11, pàgs. VIII-IX
- Miret, 1910, pàgs. 199, 279 i 295
- Fort i Cogul, 1972, pàgs. 9, 30, 190, 209, 294-296 i 453
- Els castells catalans, 1973, vol. IV, pàgs. 284-285
- Buron, 1989, pàg. 124
- Altisent, 1993, vol. I, doc. 441, pàgs. 330-331.