Resultats de la cerca
Es mostren 22401 resultats
La costa, línia fractal
Calcular a partir d’un bon mapa la superfície d’un país pla és simple Però si el país és muntanyós, les coses ja es compliquen, ja que els mapes no en reflecteixen la superfície real, sinó la seva projecció sobre un pla Sol ser així darrere d’aparents banalitats sovint s’amaguen coses ben complexes Per això, encara més complex que calcular la superfície d’un territori és establir la longitud exacta de la seva línia de costa Teòricament el repte es pot resoldre amb un bon mapa i un simple compàs de puntes havent pres amb el compàs una distància adequada sobre l’escala cartogràfica, es va…
Coco de mar
Luís Vaz de Camões 1525-80, el gran poeta èpic portuguès, escrigué en el cant desè d’ “Os Lusiadas” “A les illes Maldives neix la planta que al fons del mar arrela sobirana, el qual fruit contra la urgent metzina és tingut per oportuna medicina” Es referia a una misteriosa planta pretesament submarina que obsequiava la gent de les illes Maldives, i de les costes malabars, singaleses i fins insulíndiques, amb uns fruits singularíssims els cocos de mar Varats a la platja, en efecte, uns cocos immensos i de forma suggestiva apareixien molt de tant en tant i com per art d’encanteri, procedents,…
El groc que pot menjar-se
Hom diu que el safrà és fill del sol i la poesia Aquesta espècia, tan valorada des de l’antiguitat, és el conjunt dels estigmes de la flor de Crocus sativus, una petita planta herbàcia i bulbosa, de 10 a 30 cm d’alçada, que pertany a la família de les iridàcies La seva vistosa flor té la corolla intensament violeta i els tres estigmes fortament grocs El nom genèric Crocus és una llatinització del mot grec krokos que significa “fil”, mentre que el nom “safrà” ve de l’àrab “zahafaran”, un mot derivat d’“assafar” que significa “groc” El safrà és, doncs, el groc que pot menjar-se Una llegenda…
Cap a la mar, devers l’oest
Travessar els deserts és com navegar per la mar cap punt de referència que permeti d’orientar-se, cap font d’aigua dolça per a abeurar-se Però la necessitat empeny En cerca de veritables mars septentrionals en el cas africà, a l’encalç de les promeses terres de l’W en el cas americà, atrets pels mercats occidentals en el cas asiàtic, els deserts han estat travessats reiteradament per caravanes i pioners Sobre ones de sorra o per damunt d’esculls assecats, els grans deserts del món sempre han estat solcats per les naus de la intrepidesa Així com els vaixells uniren civilitzacions separades per…
Welwitschia mirabilis
Mentre travessava el desert al S de Moçamedes avui Namibe, el botànic austríac Friedrich Martin Josef Welwitsch 1806-72 va trobar una planta tan solitària com misteriosa Tan solitària i tan misteriosa que va romandre de genolls al seu costat sense gosar moure’s durant mitja hora “per por que, en tocar-la, no resultés ser un caprici de la imaginació” Era la planta vascular més estranya que mai hagués vist Només tenia dues fulles oposades, en forma de cintes amples i extremament llargues, que s’arrossegaven pel sòl del desert Actualment, hom reconeix Welwitsch com un dels més famosos…
La pipa de la pau
Aliment immaterial o verí insidiós, estimulant poderós o contaminant execrable, herba sagrada o negoci criminal, plaer refinat o suplici insuportable, l’ambigüitat inherent al tabac i als seus usos apareix no sols en el seu estatus present a les societats des-envolupades, sinó també en els mites més antics sobre el seu origen Fumar tabac, és un costum, un plaer, un vici o un ritual Segurament, una mica de tot Per als tobes i els pilagues del Chaco, el tabac s’hauria originat de les cendres d’una dona jaguar devoradora d’homes, morta i cremada pels seus propis fills després d’haver-los…
Expedicions al Pacífic. 1789-1794
Els illustrats nascuts, o installats, als Països Catalans van participar d’una manera notable en les expedicions d’exploració de l’oceà Pacífic, que, sovint, tingueren un llarg període de preparació científica i un caràcter internacional És el cas de les expedicions Joan-Ulloa, Amich-Boenechea i Malaspina-Bauzà, que es plantejaren, principalment, objectius geogràfics, naturalistes i cartogràfics Expedició de Malaspina-Bauzà En el període 1735-45, Jordi Joan i Santacília i Antonio Ulloa, militars i cosmògrafs, van dirigir una expedició científica a Sud-amèrica planificada per l’Acadèmia de…
De Malta a Lima: Manuel d’Amat. 1760
Alguns membres de la noblesa catalana que feren carrera militar en temps de la Illustració van realitzar una obra de govern important El cas de l’actuació als “regnes de Xile i del Perú” de Manuel d’Amat i de Junyent Vacarisses, 1707 – Barcelona, 1782 presenta un interès objectiu i ha originat un bon nombre de llegendes populars, sainets, operetes i cinema Aprenentatge mediterrani Manuel d’Amat estudià al Collegi de Sant Pau, que la Companyia de Jesús tenia a València, i al Collegi de Cordelles o Seminari de Nobles de Barcelona El 1721 ingressà a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i marxà a…
De l’Orinoco al Tibet. 1579-1672
La participació catalana en els viatges europeus d’exploració i de reconeixement de l’esfera terrestre iniciats al segle XV fou qualitativament important I més si es pensa en el pes relatiu de la població catalana en el conjunt d’Europa En termes generals, els exploradors catalans de la petita noblesa, com ara Joan Orpí, o jesuïtes com Antoni de Montserrat tenien formació universitària Viatgers i exploradors Les seves propostes s’adreçaren als governs d’alguns dels diferents estats europeus que havien iniciat els viatges de descoberta del món Portugal, la monarquia hispànica, Anglaterra Si la…
Sant Salvador d’Horta
Capçalera de Sant Salvador d’Horta
© Fototeca.cat
Convent
Nom popular del convent franciscà de Santa Maria dels Àngels
, aixecat sota el puig de Sant Salvador
(755 m), que s’alça a l’E del nucli urbà d’Horta de Sant Joan (Terra Alta).
Fou fundat pels conventuals el 1543 i transformat en casa de recollectes el 1576 L’església és un edifici gòtic tardà, precedit d’un atri i ampliat amb capelles laterals al s XVII a la dreta de l’església s’estén l’antic convent i claustre El convent esdevingué famós pel fet d’haver-hi residit Salvador d’Horta A vint-i-cinc minuts del convent, a la part septentrional del puig, hi ha la cova i la font de Sant Salvador Entorn al convent es veuen encara les restes de les antigues ermites de Sant Pau, Sant Onofre, Sant Antoni i Santa Bàrbara, on residien antigament frares fent vida eremítica El…