Resultats de la cerca
Es mostren 3700 resultats
Felip Curtoys i Valls
Història
Literatura catalana
Política
Història del dret
Advocat, periodista, alt funcionari, polític i escriptor.
Titulat en dret per la Universitat de Santiago de Compostella, de molt jove començà a exercir el periodisme polític, clarament decantat cap al liberalisme Juntament amb Bernat Salleras fou el dirigent més destacat a Eivissa de la junta progressista que donà suport a la Revolució de Setembre del 1868 Dissolta la junta, passà a formar part del Partido Liberal encapçalat per Práxedes Mateo Sagasta Els anys següents ocupà càrrecs a Eivissa i a la Península des del 1871 fins a la jubilació 1907 fou secretari del Govern Civil de les Balears, Lugo, Tarragona, Lleó, Castelló de la Plana…
,
Vicent Asencio i Ruano
Música
Compositor.
Rebé la primera formació musical a València, però aviat es traslladà a Barcelona, on estudià composició amb Enric Morera i piano amb Frank Marshall Des de ben jove mostrà interès pel nacionalisme musical i decidí traslladar-se a Madrid per estudiar amb Joaquim Turina i Ernesto Halfter, gràcies als quals entrà en contacte amb línies musicals més modernes i n’assimilà el llenguatge Malgrat tot, el seu referent estètic fou sempre Manuel de Falla, i en la seva obra tingué un gran pes específic l’element hispànic, en especial els elements autòctons valencians El seu nacionalisme…
,
Territ bec-llarg
El territ becllarg Calidris ferruginea és un limícola de mida mitjana 17-19 cm de bec força llarg i lleugerament incurvat cap avall La fotografia, presa al Fondo Baix Vinalopó en mostra el plomatge de transició entre el banal que presenta a l’hivern, i el vermellós i llampant que ofereix a l’estiu José Damian Navarro Medina Als Països Catalans el territ bec-llarg és un migrador regular, però més aviat escàs, excepte en unes poques localitats especialment favorables de Catalunya i el País Valencià Les primeres dades d’ocells migradors es produeixen a partir de mitjan abril, encara que durant…
Banc de la Propietat (1881)
La constitució La societat es constituí a Barcelona el 28 de desembre de 1881 A l’escriptura es justifica la seva creació pel fet que “ entre el gran número de sociedades que desde algún tiempo a esta parte se ven instalarse ninguna ha aparecido todavía que tenga por objeto el auxilio de la propiedad, sí rústica como urbana ” Amb aquest objectiu es crea el banc, que es proposa comprar finques, fer préstecs hipotecaris i obrir comptes de dipòsit als propietaris El capital es fixà en 25 milions de pessetes, ampliable fins a 50 milions, si calia S’emeteren 50 000 accions de 500 pessetes…
fallera major
Folklore
Dona jove que ostenta la representació simbòlica d’una comissió fallera i que en presideix l’assistència als actes públics, durant les festes de Sant Josep a València i als pobles valencians on hom planta falles.
És d’elecció anual, com també solen ésser-ho les seves dames d’honor o cort d’honor A València la Junta Central Fallera designa una fallera major amb el caràcter de representació femenina oficial per a tota la festa El costum d’elegir falleres majors data del 1931 És habitual de celebrar la presentació de cada fallera en un acte especial, amb discursos, representacions de teatre dialectal i recitació de versos allusius
Daniel
Bíblia
Personatge bíblic, heroi del llibre que porta el mateix nom, segons el qual procedia d’una noble família de Judà, d’on fou bandejat molt jove, en produir-se la invasió de Nabucodonosor el 605 aC.
Romangué definitivament durant quatre regnats a la cort babilònica i persa, on, a causa de la seva intelligència i honestedat, fou posat al capdavant del govern Representa un viu testimoni de fidelitat a Déu i a la llei jueva enmig de la diàspora És incerta la seva existència històrica El llibre de Daniel , inclòs en el cànon jueu entre els hagiògrafs Ketubim i per la tradició cristiana dins el cos profètic darrere Ezequiel , és obra d’un autor desconegut, el qual treballà amb materials existents potser del s III aC i havia redactat el conjunt vers 170-160 aC Escrit en llengua hebrea,…
Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
Cartell editat pel Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya
© Fototeca.cat
Cinematografia
Política
Organisme dependent de la presidència de la Generalitat, dedicat a la propaganda política, creat per decret de 5 d’octubre de 1936, el primer d’aquest tipus en un país de l’Europa occidental.
Evolució L’aixafament de la revolta a Catalunya donà un poder extraordinari a la formació anarcosindicalista, i la Generalitat –completament desbordada pels fets en un primer moment– inicià una hàbil política de recuperació de la seva autoritat, ara en mans dels moviments espontanis de la gent del carrer Al Govern provisional del Comitè Central de Milícies, en el si del qual tenien representació els partits i sindicats, el jove militant d’ERC Jaume Miravitlles s’encarregà de la propaganda Més tard proposà al president Lluís Companys la creació d’un organisme que aglutinés l’activitat…
,
Ramon Vinyes i Cluet

Ramon Vinyes i Cluet
© Fototeca.cat
Teatre
Literatura catalana
Escriptor i editor.
Vida i obra Es traslladà de molt jove a Barcelona, on s’incorporà al grup de poetes modernistes vinculats a El Poble Català , diari del qual fou collaborador Es donà a conèixer amb el recull de proses líriques L’ardenta cavalcada 1909, que revela la influència dels poetes finiseculars francesos i de Gabrielle D’Annunzio, i amb les peces teatrals de tall simbolista Al florir els pomers 1910 i Rondalla al clar de lluna 1912 El 1913 emigrà a Colòmbia, on visqué un any a Ciénaga i després a Barranquilla Hi fundà i dirigí la revista Voces 1917-20, considerada la primera revista d’…
,
El mite Kubala
Kubala prova de superar el defensa Argilés en un Barcelona-Español del final dels anys cinquanta al Camp Nou HSeguí La vida quotidiana i el lleure de postguerra es definien, evidentment, pel gran predicament que assolí l’esport en general, i més particularment, el futbol Les dècades dels quaranta i els cinquanta van confirmar plenament aquest paper estellar del futbol com l’esport rei, en un procés en el qual intervingueren tant les dificultats per a altres possibilitats d’oci com el poder d’atracció de nous jugadors convertits en ídols, que la premsa amplificà convenientment Entre aquests…
Juan de Badajoz
Arquitectura
Arquitecte castellà, dit el Jove, fill de l’arquitecte homònim, dit el Vell; a partir de la mort d’aquest (1525) fou mestre de la catedral de Lleó i imposà a la ciutat la seva personalitat artística.
El seu estil és encara, estructuralment, gòtic, però la decoració és renaixentista, d’arrel francesa claustre de San Zoilo, a Carrión de los Condes, 1537 sagristia de San Marcos, a Lleó, 1549