El territ becllarg (Calidris ferruginea) és un limícola de mida mitjana (17-19 cm) de bec força llarg i lleugerament incurvat cap avall. La fotografia, presa al Fondo (Baix Vinalopó) en mostra el plomatge de transició entre el banal que presenta a l’hivern, i el vermellós i llampant que ofereix a l’estiu.
José Damian Navarro Medina.
Als Països Catalans el territ bec-llarg és un migrador regular, però més aviat escàs, excepte en unes poques localitats especialment favorables de Catalunya i el País Valencià.
Les primeres dades d’ocells migradors es produeixen a partir de mitjan abril, encara que durant aquest mes són molt rars. El maig augmenten molt les observacions, que s’estenen per tot el litoral, malgrat que normalment es refereixen a grups poc nombrosos, llevat d’algunes zones com el delta de l’Ebre, on poden veure’s grups majors (màxima de 181 el maig de 1979). El juny tornen a ésser molt rars. La migració de la tardor és molt més important; com a la resta de l’Europa occidental, comença el juliol i acaba el setembre. Durant aquest període, i sobretot l’agost, és quan s’observen els grups més nombrosos (màxima de 799 l’agost de 1979, al delta de l’Ebre). Hi ha, a més, dues dades excepcionals: una observació molt tardana el 16.10.79 al delta de l’Ebre i una captura hivernal el 04.01.63 a Algemesí (Ribera Alta) d’un ocell jove anellat a Dinamarca.
El territ bec-llarg és un ocell del litoral que durant els períodes de pas s’observa en tota mena d’ambients palustres, tant d’aigua dolça com salabrosa, però amb una certa preferència per les salines, els salobrars inundats i les badies.