Resultats de la cerca
Es mostren 4082 resultats
Hipotàlem i hipòfisi
Anatomia humana
L’hipotàlem i la hipòfisi són dues estructures intracranials, íntimament relacionades entre si que constitueixen una unitat anomenada eix hipotàlamo-hipofític L’ hipotàlem és una petita estructura nerviosa situada a la base del cervell que, a diferència de la resta dels òrgans endocrins, no és estrictament una glàndula, ja que es compon de neurones o cèllules nervioses, algunes de les quals estan especialitzades en l’elaboració de substàncies hormonals, i no té una capacitat genuïnament glandular que és la d’emmagatzemar, com a reserva, les hormones elaborades Aquest òrgan, que ocupa uns 4…
Modificacions mamàries i síndrome pre-menstrual
Fisiologia humana
Les hormones secretades cíclicament pels ovaris influeixen també sobre l’activitat dels teixits que constitueixen les mames Per aquesta raó, durant tota l’etapa d’activitat reproductora, l’estructura de les mames canvia també cíclicament de manera parallela al cicle ovàric En cada cicle, les mames es modifiquen i adopten les característiques adequades per a la lactància que comportaria una eventual gestació Si no es produeix una fecundació, les transformacions reverteixen i es perden aquestes característiques fins que s’arriba al cicle següent Durant la primera part del cicle, els estrògens…
Aparell urinari

Microfotografia del teixit del ronyó
CC0
L’ aparell urinar i es compon d’un conjunt d’estructures que intervenen en l’elaboració, l’emmagatzematge i l’evacuació de l’orina Bàsicament, en formen part els ronyons, els urèters, la bufeta urinària i la uretra En l’estudi i el tractament de les malalties de l’aparell urinari, hi intervenen dues especialitats mèdiques la nefrologia , que s’ocupa de les malalties del ronyó, i la urologia , que té cura de les malalties de les vies urinàries Aquestes especialitats es troben, a més, molt relacionades amb les que tracten de l’aparell reproductor per la proximitat dels òrgans,…
Malaltia de Wilson
Patologia humana
Definició La malaltia de Wilson és un trastorn metabòlic poc freqüent provocat per una alteració genètica que es transmet en forma hereditària i que es caracteritza per una acumulació progressiva del coure contingut als aliments en alguns teixits orgànics, sobretot al fetge i en diversos sectors del sistema nerviós central Aquesta acumulació anormal de coure sol ésser asimptomàtica durant els primers anys de vida Tanmateix, però, més endavant, en general a partir de sis anys d’edat, és habitual que es manifesti amb diverses lesions i símptomes hepàtics i neuropsiquiàtrics com ara cirrosi,…
El que cal saber de la càries dentària
Patologia humana
La càries dentària constitueix un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la desintegració progressiva de les peces dentals Aquesta alteració comença amb una petita erosió o un orifici sobre l’esmalt dentari, la capa de teixit compacte que cobreix la superfície exterior de les dents, i comporta, quan no es tracta adequadament, la formació d’una cavitat voluminosa a l’interior de la peça dental afectada i, finalment, tard o d’hora, la fragmentació Juntament amb la malaltia periodòntica, la càries constitueix la causa més freqüent de pèrdua de peces dentàries, ja que quan no és tractada…
El que cal saber de l’hemofília
Patologia humana
L’hemofília constitueix un trastorn de la coagulació sanguínia degut a una alteració genètica generalment hereditària que determina un defecte o una fallada funcional de determinades substàncies que intervenen en la coagulació sanguínia, els factors de coagulació VIII o IX segons el cas, i que es manifesta amb el manteniment de les hemorràgies Aquesta malaltia es presenta ja des del naixement, bé que és possible que no causi complicacions durant uns quants mesos De totes maneres, si hi ha la possibilitat que un nounat sigui hemofílic pels seus antecedents familiars, és fonamental de procedir…
El subsistema limfàtic
Anatomia humana
El subsistema limfàtic és un conjunt d’estructures, essencialment els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics , la funció primordial de les quals és mantenir una proporció adequada de líquids i matèries orgàniques en l’espai intercellular dels teixits, com també efectuar-hi el drenatge dels elements de rebuig o dels gèrmens Aproximadament el 90% del líquid intercellular i la major part dels minerals i de les substàncies moleculars són reabsorbits pels capillars Això no obstant, algunes proteïnes d’alt pes molecular, que per llur volum no poden travessar en sentit invers la paret capillar, i…
Autisme infantil
Patologia humana
L’ autisme infantil és un trastorn mental greu de la primera infància que es caracteritza per una manca de contacte afectiu amb el medi ambient, intolerància al canvi de situacions ambientals i mancança en el desenvolupament de les capacitats intellectuals, especialment pel que fa a la parla Segons dades estadístiques, de 3 infants a 5 de cada 10000 pateixen d’aquest trastorn Bé que la causa de l’autisme infantil és desconeguda, diverses hipòtesis considerades actualment assenyalen una gènesi multifactorial en què interactuarien aspectes ambientals, com ara manca de contacte amb els pares o…
sistema expert
Electrònica i informàtica
Sistema basat en la intel·ligència artificial que integra una base de coneixements (conjunt de dades i programes que contenen els coneixements heurístics i factuals corresponents a un camp determinat), un motor d'inferències i les eines necessàries per a solucionar problemes en un camp determinat.
Els sistemes experts són constituïts per programes que modelitzen l’experiència d’un expert, com es ara l’experiència acumulada necessària per a la diagnosi mèdica Les àrees d’aplicació dels sistemes experts són la interpretació de dades químiques, geològiques, etc, la predicció, la diagnosi avaries, malalties, etc, el disseny, la planificació, la gestió, etc Un sistema expert es caracteritza pel fet d’ésser flexible , en el sentit que pot ésser canviat i ampliat fàcilment, i pel fet d’ésser entenedor , en el sentit que pot explicar el contingut de la seva base de coneixements i les seves…
cas
Gramàtica
Procediment amb què una llengua manifesta la funció sintàctica que un constituent nominal té dins una frase.
Aquesta definició, molt general, no és tanmateix potser prou, car pressuposa que és possible de fer una distinció neta entre els constituents nominals i els verbals, i, si bé és molt versemblant que aquesta distinció es dóna a totes les llengües, no ha estat demostrat que sigui un fet cert Limitant-nos a les llengües ben estudiades, hom pot dir que la manifestació del cas pot ésser donada per mitjà de la flexió com en el llatí, i com en els pronoms catalans o bé per mitjà de mots auxiliars, del tipus de les preposicions com en el xinès, i com en els substantius catalans És va, de tota manera…