Resultats de la cerca
Es mostren 18563 resultats
Joan Lluís Vives i els humanistes catalans a l’Europa Lotaríngia. 1512-1637
L’Europa Lotaríngia, la franja ampla del continent europeu que s’estén des dels Països Baixos fins a la Toscana, ha estat la zona on s’han configurat els temps moderns El seu gran dinamisme polític, econòmic i intellectual es deu al fet que es trobava entre fronteres entre el Sacre Imperi Romanogermànic, el ducat de Borgonya i els Països Baixos, Lió, el Delfinat, la Confederació Helvètica, la Savoia, el Milanesat i la República de Venècia Humanistes catalans a la Lotaríngia L’eix del creixement econòmic europeu actual, la blue banana Londres-Milà, de fet correspon a aquesta franja multilingüe…
Jaume Caçador, canonge de Barcelona i de Girona (1545-1548)
El 22 de juliol de l’any 1545, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Caçador Vic 1484 – Barcelona 1561, canonge de Barcelona i de Girona diputat militar Pere de Puigverd de Gravalosa, donzell de Balaguer diputat reial Joan Burguès, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Cerveró, canonge de Tortosa diputat reial Jeroni de Torres i Vezoa de Heredia, de Barcelona diputat reial Lluís Seguer, burgès de Perpinyà Jaume Caçador era fill de Wilhelm Jäger, àlies Caçador, un sabater procedent de Basilea i installat a Vic que exercí com a…
Francesc Colom, canonge i ardiaca del Vallès a la Seu de Barcelona (1464-1467)
El 22 de juliol de l’any 1464, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Colom Segle XV, canonge i ardiaca del Vallès a la seu de Barcelona diputat militar Hug Roger, comte de Pallars diputat reial Francesc Serra, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Vicenç de Castellbell, prior de Casserres oïdor militar Joan Despapiol, donzell de Barcelona oïdor reial Joan Vello, jurista ciutadà de Tortosa La dedicació de Francesc Colom a l’alta política del regne podria ser una de les raons per les quals es coneix menys la seva activitat religiosa, en…
Banc Comercial de Terrasa (1881-1924)
El successor del Banc de Terrassa El 24 d’abril de 1924 es constituïa el Banc Comercial de Terrassa, gairebé quatre anys després de la crisi del Banc de Terrassa vegeu Banc de Terrassa, 1881-1892 Aquest, amb el suport de la Companyia de Crèdit Bancari, havia iniciat la seva liquidació, comptant amb les garanties personals donades pels consellers del banc El nou banc no fou, per tant, un liquidador de l’anterior, sinó que pretenia continuar el paper exercit durant tants anys pel Banc de Terrassa La primera Junta de Govern 1924 del Banc Comercial de Terrassa fou la següent President – Joan…
L'art barroc i neoclàssic
El barroc i el rococó a Itàlia L’epítet “barroc” que s’aplica a l’art del segle XVII i de bona part del XVIII té el seu origen en el menyspreu que la crítica acadèmica del neoclassicisme sentia envers les manifestacions de l’art d’aquells segles de la mateixa manera que l’epítet “gòtic” va significar el menyspreu dels homes del Renaixement envers l’art medieval Aquest epítet entrà en la terminologia artística quan, després d’un canvi en el gust, l’art dels segles XVII i XVIII va començar a semblar ridícul, i és així com l’empra ja l’historiador de…
L'Associació de Banquers de Barcelona (1908-1931)
La constitució Els bancs fundadors “Cap a la fi del 1907 i amb motiu de l’obligada reunió gremial dels banquers de la ciutat de Barcelona per al repartiment de les quotes contributives per al 1908, germinà entre alguns elements joves de la banca privada barcelonina la idea de constituir una entitat civil, d’agrupació professional, que posés fi a l’isolament suïcida en què vivien” J Milà i Camps “La banca barcelonina i el despertar de la banca espanyola”, Economia i Finances , 10 de gener de 1918 Amb aquestes paraules explica la constitució de l’Associació de Banquers de Barcelona el seu…
La dansa popular d’arrel tradicional
Ballar, una activitat social Ball del Gambeto Riudaura Montse Catalán Intentar explicar què és la dansa i per què ballem és tan difícil com expressar amb moviments què és el llenguatge convencional o l’escriptura Ballar, una expressió cultural, és també una necessitat instintiva entre els humans els infants es mouen al so d’un ritme que els resulta agradable, sense que ningú els ho demani, pel simple plaer que els produeix Aquesta necessitat de ballar es va educant al llarg de l’evolució de cada persona Com a animals culturals que som, els individus ens anem amarant de les formes de ballar…
Santa Maria de Ripoll
Art romànic
Situació El monestir de Santa Maria de Ripoll es troba al centre de la població homònima, cap de la comarca Mapa 256M781 Situació 31TDG332726 Història Els origens Una vista de conjunt del que resta del monestir des del costat de llevant J Pagans - TAVISA Perspectiva que ofereixen els elements que ens han pervingut del monestir, des del cantó de ponent J Pagans - TAVISA El monestir de Santa Maria de Ripoll té un lloc molt destacat entre els antics monestirs benedictins N’hi ha molts al país que tenen més antiguitat, però tots varen tenir el desplaçament artístic i cultural que assolí Ripoll al…
Veneçuela

Estat
Estat de l’Amèrica meridional, limitat al N per la mar de les Antilles i l’oceà Atlàntic, a l’E per Guyana, al S pel Brasil i Colòmbia i a l’W per Colòmbia; la capital és Caracas.
La geografia física El relleu i la geologia Fisiogràficament hom hi pot distingir quatre grans unitats de relleu l’escut de la Guaiana, els Andes, separats de l’escut per una extensa plana els llanos , i el sistema muntanyós del Carib L’escut de la Guaiana, situat al S i a l’E del riu Orinoco, és un massís molt antic de roques cristallines precambrianes, molt metamorfosades, recobertes per un conjunt de gresos disposats horitzontalment, que donen al conjunt un aspecte de relleu tabular Els rius hi han excavat profundes valls, dominades per elevacions solitàries, restes d’antics peneplans Els…
Marroc

Estat
Estat del NW d’Àfrica, que limita a l’W amb l’oceà Atlàntic, al N amb la mar Mediterrània, a l’E amb Algèria i al S amb el Sàhara Occidental (sota ocupació marroquina), el qual limita a l’E i al S amb Mauritània; la capital és Rabat.
La geografia física El relleu El relleu del Marroc és principalment muntanyós, car les muntanyes algerianes de l’Atles hi continuen amb diferents cadenes paralleles el Rif i el sistema de l’Atles Al N, de cara a la Mediterrània, després d’una estreta plana costanera, hi ha la cadena juràssica del Rif, que, en forma d’arc, s’estén des de l’estret de Gibraltar fins a la vall del riu Moulouya no ultrapassa els 2500 m djebel Tidirhine, 2456 m El Rif és separat, per les depressions de Taza, al S, i Moulouya, a l’E, del sistema de l’Atles, el qual és format per tres alineacions paralleles al N, l’…