Resultats de la cerca

Edità 12 números entre el 1982 i el 1988, amb un tiratge de 1000 exemplars i una periodicitat irregular El títol del primer número fou Guaita Regida per joves investigadors universitaris, tractà amb rigor científic una gran diversi-tat d’àmbits del pensament entre els quals predominà la història per l’interès de conèixer el País Valencià i reflexionar-hi des d’una de les seves comarques capdavanteres, la Safor, en un moment d’auge de la història local Però abastà, així mateix, tots els camps de les humanitats i s’obrí a les ciències experimentals, a més d’incloure seccions de caràcter…

Llicenciat en filosofia i lletres el 1922, ingressà en el Servei de Monuments i Museus primer a la Diputació de Girona i, després, a la de Barcelona Arribà a ser cap del Servei de Museus de la Generalitat al final de la guerra civil, càrrec des del qual contribuí a la protecció del patrimoni artístic Fou catedràtic d’art a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona, d’on es jubilà el 1967 Entre les seves obres, que arriben a la quarantena, destaquen Les taules gòtiques de Castelló d’Empúries 1930, El arte popular en España 1948 –primer volum de la història de la cultura que…

Constituït com a secció de bàsquet del Club Natació Manresa, l’any 1950 se n’escindí per crear el CB Manresa Debutà a la Copa Hernán de segona categoria, competició que acabà guanyant La temporada 1953-54 competí a primera categoria B del Campionat Català Al setembre del 1954 s’inaugurà la pista del Castell El 1959 aconseguí l’ascens a primera divisió del bàsquet català i la temporada 1960-61, a causa de la reorganització de les competicions estatals, fou inclòs a la segona divisió estatal Trofeu Gonzalo Aguirre Durant aquesta època també es creà el primer equip femení L’equip masculí es…

Membre de la noblesa florentina, el seu primer recull poètic conegut és del 1579 Formà part de l’Accademia degli Alterati, i freqüentà el cercle artístic format pel comte Giovanni Maria Bardi, principal promotor de la Camerata Fiorentina, on fou concebuda l’òpera i d’on sorgiren els primers exemples d’aquest gènere Rinuccini collaborà amb Bardi en els textos dels intermedi en ocasió de les noces del gran duc Ferran I 1589, i el 1598 s’estrenà la que és considerada la primera òpera, Dafne , amb llibret de Rinuccini i música de Jacopo Corsi i Jacopo Peri Aquesta obra fou seguida,…

Lateral esquerre format al planter del Futbol Club Barcelona, la temporada 2003-04 debutà en la màxima categoria amb el Teucro de Pontevedra Passà a l’Ademar de Lleó 2004-07, amb el qual obtingué la Recopa d’Europa 2005, i més tard al Club Balonmano Ciudad Real 2007-11, amb el qual guanyà dues Copes d’Europa 2008, 2009, tres Lligues 2008, 2009, 2010, una Copa del Rei 2008 i una Copa Asobal 2008 Fou designat millor defensa de la Lliga Asobal en 2007-08 El 2011 fitxà pel FC Barcelona, i guanyà la Lliga 2012-18, la Copa Asobal 2012-18, el Mundial de clubs 2014, 2015, 2018, la Copa d’Europa 2015…

Bisbe de Tortosa 1254-72 i arquebisbe de Tarragona 1272-87 Estengué la demarcació de la diòcesi de Tortosa vers les terres del nord del Regne de València recentment conquerit Fou home de confiança del rei Jaume I, que li confià missions importants i el càrrec de lloctinent reial a Aragó i al Principat Ja arquebisbe, el 1272 era un dels convocats a Alzira per a mitjançar en l’antagonisme entre el primogènit Pere i el bastard Ferran Sanxis de Castre, i el 1275 actuava de conciliador entre el rei i una facció de nobles Participà al concili II de Lió 1274 al costat de Jaume I El 1276 com a…

És l’estirp d’aquest llinatge el ric home Ramón Pérez, senyor de Figueroa, mort en la batalla d’Alarcos 1195 Establerts a Extremadura, els Figueroa adquiriren una gran prepotència El net de l’estirp, Ferrán Ruiz de Figueroa , conqueridor d’Écija 1240, fou el primer a emprar aquest cognom, i el seu besnet, Lorenzo Suárez de Figueroa y López de Córdoba , fou mestre de Sant Jaume 1387-1410 En foren fills Lorenzo Suárez de Figueroa y de Mesía , bisbe de Barcelona, i Gómez Suárez de Figueroa y de Mesía , primer senyor de Feria i Zafra El 1460, el fill d’aquest darrer, Lorenzo Suárez de Figueroa y…

No foren escrits fins que en el privilegi reial de la Querimònia 1313 obtingueren confirmació de les llibertats, les franqueses, les immunitats i els costums respectats pels reis predecessors, privilegis confirmats per Alfons III el 1325 Aquest dret consuetudinari havia rebut la influència del dels territoris pirinencs veïns Pere III, que el 1337 moderà algun dels costums sobre danys causats per animals, el 1352 confirmà les consuetuds araneses en matèria de dret successori i patrimonial del matrimoni Per una provisió reial del 1595, les Constitucions de Catalunya foren declarades dret…

Fundat per Vicent Blasco i Ibáñez, fou un mitjà eficaç de propaganda republicana de les successives organitzacions polítiques blasquistes Es distingí sobretot per les seves campanyes antireligioses, antiregionalistes, contra la redempció econòmica del servei militar durant la guerra de Cuba, a favor dels aliats en la Primera Guerra Mundial, etc i per les seves polèmiques tant amb la premsa monàrquica com amb la republicana menys radical El Mercantil Valenciano o dissident En foren redactors i collaboradors assidus Ferran Llorca, Venanci Serrano i Clavero, Josep Vinaixa, Juli…

Fill de Manuel Salvat i Xivixell  Titulat el 1894 Arquitecte municipal d’Igualada, hi feu l’escorxador i el Teatre Ateneu 1913 A Barcelona són obres d’ell l’ editorial Salvat 1916 del carrer Mallorca, d’estil modernista, la casa Oller de la Gran Via 658 1903 i la Clínica Bartrina, a Gràcia A Lleida feu el Casino amb la collaboració de J Gil És autor també de la refineria de sucre d’Alagó i del projecte del Parlament de Mèxic Com a editor, succeí el seu pare al capdavant de l’empresa editorial a la mort d’aquest 1901, a la qual donà un notable impuls Fou, a més, elegit president de l’ Institut…