Resultats de la cerca
Es mostren 2796 resultats
Tord comú
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Espècies invasores d’anèl·lids poliquets
La part posterior de Mesochaetopterus rogeri no ha estat descrita L’ús de robots submarins ha permès veure aquest poliquet com a habitant regular en fons detrítics profunds de la plataforma de la costa nord-est catalana i, excepcionalment, també en fons soms 10-30 m del litoral català Daniel Martín Sintes En el medi marí, les activitats com el transport marítim, l’aqüicultura, l’aquariofília i la navegació poden ser el vector d’entrada d’espècies no autòctones En el cas de la Mediterrània, l’obertura del canal de Suez va produir un canvi en la distribució de moltes espècies i va donar origen…
Els germans Buxeda. Llaners i vaporistes, a Sabadell
Els germans Domènec i Miquel Buxeda i Crehuet establiren una petita fàbrica de teixits de llana al carrer Jardí de Sabadell, al final de la dècada dels anys quaranta del segle passat Eren fills de Camprodon i residents a Barcelona, on tenien un comerç de teixits de llana El Vapor Buxeda Vell Panorama Fotográfico , 1891 Els germans Domènec i Miquel Buxeda seran industrials llaners amb vapor de propietat que llogaran parcialment a altres empresaris El 1853 edificaren el que serà anomenat Vapor Buxeda Vell al carrer Sant Pau Aquest anava destinat a la pròpia indústria, en primer terme, mentre…
El sòl i el bioclima
L’ambient a la superfície terrestre, avui La biosfera que veiem, la biosfera del present, és el resultat d’un llarguíssim procés, tal com mostren els capítols anteriors Resultat que es manifesta i s’organitza, però, depenent de les condicions ambientals actuals La història, en efecte, permet de comprendre el passat, però no explica el present El present és el resultat de combinar les peces heretades del passat d’acord amb les possibilitats permeses per les condicions d’avui dia No és possible tenir una percepció mínimament correcta de la biosfera actual sense considerar els processos que han…
polarització magnètica
Física
Magnitud vectorial P m pròpia d’un camp magnètic en una substància de permeabilitat relativa μ, que val P m = B-B o = B o (μρ-1), essent B la inducció magnètica real i B o la que hi hauria si el medi fos el buit.
fangs anòdics
Química
En una electròlisi, fangs que es produeixen en l’espai anòdic en desagregar-se els ànodes solubles, per exemple, en l’afinament dels metalls, i provenen de les impureses inatacables prenents en els ànodes o dels constituents d’aquests que donen, en el medi considerat, composts insolubles.
turisme ecològic
Ecologia
Turisme i lleure
Turisme considerat respectuós amb el medi ambient que consisteix a viatjar amb l’objectiu de visitar àrees naturals sense destorbar-les, de manera que se’n promou la conservació, amb un impacte ambiental i cultural baix, i afavoreix una implicació activa i beneficiosa de les poblacions locals.
atmosfera controlada
Tecnologia
Medi gasós, de característiques físico-químiques controlades, que emplena el recinte tancat on es realitzen determinats processos productius, sigui per evitar reaccions d’oxidació de metalls fosos, per modificar la coloració del vidre fos, per afavorir certes reaccions químiques superficials en els forns de tractament tèrmic, etc.
A les cambres de refrigeració d’aliments vegetals, les atmosferes controlades pobres en oxígen i riques en diòxid de carboni alenteixen l’activitat metabòlica i, per tant, regulen la degradació fisiològica dels aliments
aparell
Biologia
Conjunt d’òrgans, d’origen embrionari generalment comú, especialitzat a dur a terme una funció determinada, com, per exemple, l’aparell respiratori, integrat en l’home, fonamentalment, per laringe, tràquea i pulmons, el qual permet de fer un intercanvi gasós entre el medi intern i l’atmosfera.
Els aparells difereixen dels sistemes sistema per llur constitució histològica l’aparell és format per diversos tipus de teixits —per exemple, l’aparell digestiu de l’home és constituït, principalment, per teixit epitelial, muscular i conjuntiu— i el sistema per un de sol —per exemple, el sistema nerviós és format només per teixit nerviós—
bacil de Calmette i Guérin
Biologia
Medicina
Forma de Mycobacterium tuberculosis exempta de virulència, però amb la resta de les característiques iguals a les dels bacils típics, resultat de ressembrades successives de gèrmens virulents procedents de bous en un medi de cultiu constituït per fragments de patata parcialment immergits en bilis de bou glicerinada.
Hom l’aplica per a produir una infecció mínima, no evolutiva, que preservi de la primoinfecció tuberculosa La vacuna BCG fou aplicada per primera vegada el 1921 És presentada fresca o bé liofilitzada És aplicada per via oral els primers vuit dies de vida, o bé per vies hipodèrmica i intradèrmica, i per escarificació El 1923, per invitació del doctor Turró, director del Laboratori Municipal de Barcelona, el doctor Calmette féu conèixer la tècnica de preparació de la vacuna de llavors ençà hi ha estat preparat ininterrompudament A hores d’ara, en què l’eficàcia de la vacunació sembla discutir-…