Resultats de la cerca

Les dificultats dels 2 principals partits polítics del país per mantenir la seva unitat van protagonitzar la vida política del país durant l’any 2010 Pel que fa al Partit Democràtic del Japó, al Govern des del 2009, les divisions internes es van fer paleses des del principi d’any arran de la implicació del seu secretari general, Ichiro Ozawa, en un escàndol relacionat amb el finançament del partit Ozawa no va ser acusat formalment de cap delicte, però les exigències de dimissió per part de l’oposició van motivar que alguns dels seus companys es mostressin a favor de la seva…

Al final del 2009, el Govern va anunciar la primera mesura econòmica nascuda del pacte de coalició governamental una rebaixa fiscal de 8400 milions que beneficiaria principalment transnacionals i grans empreses, però també les famílies i les successions Però malgrat aquest promissori tret de sortida, el camí de la flamant coalició entre democratacristians i liberals no va començar amb bon peu La política nuclear, l’enquistada reforma del sistema de Seguretat Social o la insuficiència de l’ajust fiscal van esdevenir greus obstacles per al pacte de coalició També ho van ser els escàndols de…

El descontentament social d’una gran majoria de la població després d’anys de bloqueig polític dins la presidència tripartida va esclatar al febrer en forma de violentes protestes a tot el país, especialment a les zones musulmanocroates La crítica situació econòmica, amb alts índexs de pobresa i de corrupció generalitzada, així com la incapacitat dels principals partits polítics per a acordar reformes, són les principals raons d’aquestes mobilitzacions que, de forma intermitent, van continuar durant tot l’any i es van estendre a gran part del territori La fràgil situació…

Les eleccions presidencials i legislatives van acaparar l’atenció de l’agenda política durant el primer semestre de l’any, encara que hi va haver una abstenció molt elevada, de prop del 60% En les eleccions legislatives, celebrades el 9 de març, es va fer encara més evident el grau de fragmentació partidària després del procés de transformació dels darrers anys que va acabar amb el bipartidisme, però en canvi van romandre els lideratges personalistes forts Els tres partits que donen suport al president Juan Manuel Santos Liberal, Cambio Radical i Partido de la U van guanyar la majoria al…

El darrer any del seu mandat, la presidenta Michelle Bachelet va haver de fer front a la recessió econòmica provocada per la crisi internacional La caiguda dels preus de les primeres matèries va afectar el coure, el principal producte d'exportació de Xile, i la depreciació del dòlar va tenir conseqüències negatives per a les exportacions de fruites, peix i altres productes alimentaris També va haver un descens força acusat del consum intern, al voltant del 6%, que va influir en un augment significatiu de l'atur En definitiva, les previsions van indicar una caiguda del PIB propera…

Cal cercar les causes llunyanes de la revolta en la dissociació política entre el govern d’esquerra de la Generalitat i els governs de centredreta de Madrid, a partir del desembre del 1933, ço que dificultava les relacions entre ambdós poders i el normal exercici de l’autonomia A dins de Catalunya, i en un període de crisi econòmica i creixents tensions socials, l’aprovació pel Parlament d’una moderada llei de Contractes de Conreu abril del 1934 suscità la immediata oposició de Lliga Catalana i dels grans propietaris, els quals, amb l’ajut del govern de Samper, aconseguiren l’anullació de la…

L’ocupació militar alemanya provocà en primer lloc accions de boicot individual, que més tard els partits i les organitzacions antifeixistes organitzaren en grups d’acció i sabotatge La resistència pacífica coexistí amb formes d’acció directa, com sabotatges industrials, incendis de magatzems, voladures de línies elèctriques i de telecomunicació i de vies fèrries, atemptats contra les forces d’ocupació i collaboracionistes, etc Fou també molt important la difusió de premsa clandestina i la propaganda oral i escrita contra les doctrines nazis i feixistes que els ocupants i collaboracionistes…

Vida i obra Estudià lleis a Barcelona i a Madrid però, installat a Barcelona, deixà d’exercir la carrera per dedicar-se al periodisme Fou secretari i administrador d’importants societats mercantils i financeres, com per exemple el Foment de l’Eixample Dirigí i collaborà en diverses publicacions periòdiques fou director de la Gaceta del Comercio 1860, del periòdic satíric La Flaca 1868 i de La Ilustración Artística , a banda de collaborar en el moderat i antirevolucionari El Iris Catalán i en El Áncora 1850, un diari conservador i defensor del catolicisme més intransigent Pertanyé al partit…

Cursà els estudis de dret a la Universitat de Barcelona Exercí d’advocat a Reus Fou president del Foment Nacionalista Republicà de Reus 1930, un dels centres polítics que el març del 1931 contribuïren a constituir el partit Esquerra Republicana de Catalunya , del comitè executiu del qual fou elegit membre Proclamada la Segona República, formà part de l’assemblea de la diputació de la Generalitat de Catalunya que aprovà el projecte d’ Estatut de Catalunya del 1932 , que fou presentat a les corts constituents Membre de la comissió jurídica assessora del govern de la Generalitat Elegit diputat…

Germà dels també escriptors José Agustín  i Luis Goytisolo , inicià estudis de dret a la Universitat de Barcelona 1948, que abandonà per la literatura El 1956 anà a París, on treballà d’assessor literari editorial, i inicià una existència itinerant que el portà a residir molt sovint fora de l’Estat espanyol, i a mitjan anys noranta fixà la residència a Marràqueix Els anys seixanta descobrí el món arabomusulmà, que freqüentà i arribà a conèixer amb profunditat, i que el portà a ser un defensor del multiculturalisme, especialment a través de les seves nombroses collaboracions a El País i altres…