Resultats de la cerca

Morfologia El tritó pirinenc Euproctus asper presenta una coloració terrosa, amb o sense ratlla longitudinal groga al dors Té el cap deprimit i la cua gairebé sense cresta Xavier Parellada Aquest tritó, localment anomenat rabatxet, té un cos robust, amb el tronc lleugerament deprimit, subcilíndric La seva longitud total oscilla entre els 10 i els 14 cm La cua és robusta i bastant comprimida, quasi tan llarga com el cos, amb la punta obtusa, sense crestes, però amb carenes baixes El cap és deprimit, més llarg que ample i té el musell arrodonit, i els ulls petits i situats en…

Rubiàcies 1 Crucianella angustifolia a aspecte general de la planta x 0,5 b detall d’una flor amb les bràctees amples i escarioses x 5 2 Apegalós Galium aparine a part terminal d’una branca x 0,5 b detall d’una flor tetràmera, amb el pistil bicarpellar x 3 c flor seccionada longitudinalment per a mostrar l’ovari ínfer, bicarpellar x 5 d detall d’un fruit cobert de pèls ganxuts x 5 3 Rogeta Rubia peregrina subespècie peregrina a aspecte d’una branca amb les fulles verticillades per quatre x 0,5 b detall d’una flor x 3 c detall d’un grup de fruits madurs x 0,5 4 Rubia peregrina subespècie…

Comprenen líquens de tallus foliaci, subfruticulós o crustaci, d’estructura homòmera, que tenen com a fotobiont cianofícies del gènere Nostoc El tallus és de color negrós, bru grisenc o blavós en estat sec, però pot absorbir molta aigua i tornar-se més o menys gelatinós i polpós, amb un color que tira més a verd L’aspecte macroscòpic del tallus és molt variable podem trobar des de tallus petits, poc desenvolupats, d’aspecte esquamulós o crustaci, fins a tallus foliacis força extensos En moltes espècies es presenten isidis, la forma dels quals s’utilitza per a reconèixer-les En secció, els…

Les catinariàcies La família de les catinariàcies comprèn Catinaria , crustaci, amb apotecis sèssils, de color bru clar o fosc, biatorins amb marge propi aviat no visible El tolus apical té una cambra ocular molt oberta, i un cos axial cònic i poc visible Les paràfisis no són gairebé gens capitades Les espores són bicellulars i hi ha un halo prim, compacte, de superfície irregular Les dues espècies conegudes a casa nostra són corticícoles, de llocs humits C laureri té el marge més clar que l’epiteci, i C atropurpurea té el marge prominent, del color de l’epiteci Les ramalinàcies En llocs d’…

Situació Interior de la nau de l’església des de llevant vers ponent, amb la porta d’entrada, oberta a aquesta façana J A Adell L’antiga Església Vella de Sant Andreu es troba al poble de Vila-robau, situat vers l’extrem nord-oest del municipi de Ventalló, al cim d’un tossal de poca elevació i prop de la riba dreta del Fluvià Mapa 296M781 Situació 31TEG008683 Per anar-hi hi ha un camí de terra que cal agafar a la carretera de Sant Miquel de Fluvià a Sant Mori, un cop passat el pont sobre el Fluvià, a mà esquerra Un altre camí hi porta des del poble de Ventalló L’església és de propietat…

Situació Vista exterior de l’església, amb la façana de ponent, on hi ha oberta la portad’entrada F Tur L’església de Sant Pere és el temple del poblat dels Vilars, de masies escampades, situat al cantó més meridional del terme, a mà dreta del riu Arnera, al sud-oest del cap de municipi L’antiga parròquia pertanyia a un poblat de masies escampades Mapa 219M781 Situació 31TDG778909 Per anar-hi cal situar-se a la vila de Maçanet de Cabrenys i agafar el camí que porta a Oliveda Un cop passada l’església d’aquesta població, un camí que hi ha a mà dreta continua vers el coll d’Oliveda, passat el…

Situació Un aspecte de l’exterior de l’església amb la capçalera, molt malmesa A la base de l’absis hom pot veure unes filades d’ opus spicatum , fetes amb unes pedres grosses F Tur Aquesta església es troba uns 2 km al nord-est de Valleta i a tramuntana de la vila de Llançà, en un replà enlairat de la roca, a ponent del coll del Terrer Mapa 220M781 Situació 31TEG102917 Per anar-hi, actualment el millor és seguir la pista de terra que hem indicat per a Sant Silvestre de Valleta, que s’agafa a Llançà Just abans de la baixada vers Sant Silvestre hom passa pel coll del Terrer, d’on surt un altre…

Màquina daguerreotípica, 1839 RACAB / RM La primera càmera de fotografiar va arribar a Barcelona provinent de França, de la mà del gravador Ramon Alabem i Casas, que havia après els secrets de la tècnica de la daguerreotípia directament del seu creador Louis-Jacques Mandé Daguerre, a París El 10 d’octubre de 1839 va tenir lloc l’obtenció de la primera imatge fotogràfica a la Península Ibèrica, al Pla de Palau de Barcelona, gràcies al suport de la Reial Acadèmia de Ciències d’aquesta ciutat, que aleshores s’anomenava Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts Alguns mesos més tard, el dentista…

La literatura valenciana començà, de fet, a partir de la conquesta del regne de València en 1232-45 per Jaume I de Catalunya-Aragó, el qual el repoblà, en bona part, de catalans Des d’aleshores el País Valencià forma part de l’àmbit català, tot i que ja des del segle XV algú parlà de llengua valenciana contraposant-la a catalana Però fins al segle XVI, i fins i tot el XVII, no resulta sempre fàcil de distingir, a partir de la llengua, l’origen valencià d’un escriptor o d’una obra A més, almenys fins a la fi del segle XVI, molts dels llibres en català impresos a Barcelona, a València o a…

Vida i obra Participà en diversos certàmens literaris, i aconseguí nombrosos premis, entre d’altres la flor natural als Jocs Florals de Sants 1901 i, el 1904, la Copa del Consistori i els dos accèssits als de Barcelona El conjunt de narracions que hi anà presentant, les recollí el 1908 al volum intitulat Anímiques La seva primera novella, d’estil naturalista i de tipus psicològic, Lària 1904, primer premi del concurs de novella de la Biblioteca Popular de L’Avenç imita l’estil i l’ambientació rural de la narrativa de Víctor Català Posteriorment, amb un caràcter didàctic que…