Resultats de la cerca
Es mostren 5690 resultats
Jón Nordal
Música
Compositor i pianista islandès.
Es formà inicialment amb V Urbancic 1940-45, i entrà més tard a l’Escola de Música de Reykjavík, on estudià piano amb A Kristjánsson i composició amb J Thorarinsson i el mateix Urbancic Es graduà el 1948 en piano i el 1949 en composició, i prosseguí els seus estudis a Zúric 1949-51, París i Roma participà també en els Cursos de Darmstadt 1956-57 L’any 1957 ingressà com a professor de piano i teoria musical a l’Escola de Música de Reykjavík, que dirigí del 1959 al 1992 Com a pianista oferí concerts tant a Islàndia com a l’estranger, tant com a solista com en grups de cambra Fou membre de la…
acàcia
Acàcia (A. senegal), a Kenya
© Fototeca.cat
Botànica
Gènere d’arbres i arbusts, de la família de les mimosàcies, de fulles generalment compostes, flors agrupades en glomèruls, i fruits en llegum.
Moltes espècies tenen espines, dins les quals, en alguns casos p ex A cornigera , viuen formigues en consorci Les acàcies, difoses per les terres calentes de tot el món, són especialment abundants a la sabana d’Àfrica i d’Austràlia, i a moltes illes polinèsiques Nombroses espècies d’acàcies cultivades o silvestres forneixen productes industrials importants L’ A senegal , l’ A verek i altres espècies veïnes d’Àfrica i d’Aràbia donen les diverses varietats de goma aràbiga L’escorça de l’ A nilotica escorça de “babul” és emprada a les adoberies de l’Índia i els seus llegums i els d’espècies…
Elba

L’Elba al seu pas per Dresden
Nick Savchenko (CC BY-SA 2.0)
Riu
Riu de l’Europa central, el més important d’aquesta regió; neix als monts Krknǒse (a la Bohèmia Oriental), al vessant sud dels Sudets (1.165 km de longitud).
El seu règim és nivopluvial, i el cabal, molt regular Des del seu aiguaneix es dirigeix cap al sud, fins a la ciutat de Pardubice, on gira cap a l’oest ja dintre la Bohèmia Central rep el Jizera per la dreta i el Vltava per l’esquerra aleshores es dirigeix al NW, a la Bohèmia Septentrional, on rep l’Ohǐe per l’esquerra, i entra a Alemanya prop de Dresden, on ja fa 100 m d’ample i duu 300 m 3 /s, després de creuar els materials cristallins dels Krušné hory Sempre en direcció NW, rep el Mulde i el Magdeburg per l’esquerra, s’orienta cap al nord i rep el Havel per la dreta, i torna a virar cap…
Magí Sevillà
Historiografia catalana
Doctor en teologia i cronista.
Durant la guerra de Separació del 1640, prengué partit pel bàndol catalanofrancès, i l’any 1642 anà a París com a tutor dels fills del seu amic i protector Josep Margarit i de Biure, el qual, com altres dirigents del Principat, envià els seus fills a la capital francesa com a garantia de la fidelitat catalana als reis de França Tot i no abandonar París, Sevillà fou abat electe de Banyoles, i d’ençà de l’any 1647 efectuà diverses gestions servint les institucions catalanes A partir del 1645 inicià la redacció de la Historia general del Principado de Cataluña, condados de Rossellón y Cerdaña…
,
Rat-penat de bigotis
Àrea de distribució del rat-penat d’aigua Myotis daubentoni , punts vermells, el ratpenat de peus grans M capaccinii , punts blaus i el rat-penat de bigotis M mystacina , punts negres als Països Catalans Maber, original dels autors És el rat-penat més petit dels que pertanyen al gènere Myotis Els seus peus són petits, té el musell punxegut i els pavellons de les orelles el sobrepassen 2 mm en plegar-los endavant L’uropatagi és pelut dorsalment i ventralment a la seva base En el llavi superior, hi té una gran quantitat de pèls, característica que dona nom a aquest quiròpter El…
Sarcòfag estrigilat de Sant Feliu de Girona
Dos sarcòfags amb la figura central d’una orant, un decorat amb dos camps d’estrígils i dues escenes als extrems, i l’altre que conté, a la dreta, l’escena de Crist com a vencedor de les forces del mal Ambdues peces es conserven al presbiteri de Sant Feliu de Girona F Tur Aquest sarcòfag s’ha documentat sempre al presbiteri de l’església de Sant Feliu de Girona És encastat a la zona superior occidental del costat sud del presbiteri Fa 1,95 × 0,54 m Es tracta d’un sarcòfag de marbre blanc amb dos camps d’estrígils oposats que separen les tres escenes figurades A l’extrem esquerre, hi veiem l’…
El que cal saber dels traumatismes i cossos estranys a la laringe
Patologia humana
Són anomenats traumatismes laringis els trastorns causats per un impacte violent sobre el coll que lesioni les estructures de la laringe És anomenat cos estrany a la laringe qualsevol mena d’objecte o substància que no pertanyi a l’estructura pròpia de l’organisme i hi penetri per aspiració accidental Tant els traumatismes com els cossos estranys a la laringe poden provocar alteracions molt greus, ja que de vegades originen una obstrucció de la via aèria que, sense tractament immediat, pot produir una aturada respiratòria irreversible Cal evitar que els infants s’introdueixin objectes …
El que cal saber dels traumatismes nasals
Patologia humana
Són anomenats traumatismes nasals els trastorns causats per un impacte mecànic sobre el nas Es poden evitar molts traumatismes nasals si hom adopta la precaució de tenir les mans lliures per a protegir-se quan s’efectua una activitat on hi ha la possibilitat de caure, com ara córrer És important d’ensenyar aquesta mesura als infants més petits, que tenen reflexos lents i sovint no tendeixen a protegir-se L’ús del cinturó de seguretat és la mesura més important per a evitar els traumatismes nasals deguts a accidents de trànsit Sempre és útil d’aplicar gel o compreses fredes sobre…
Biòpsia
Patologia humana
La biòpsia és una tècnica de diagnosi que consisteix en l’obtenció d’una mostra de teixit per examinar-la al laboratori i observar si presenta alteracions i precisar amb exactitud en què consisteixen S’empra fonamentalment per a determinar si les cèllules d’un teixit malalt presenten alteracions que indiquin el desenvolupament d’un càncer o un altre tipus de tumor Es poden efectuar biòpsies de qualsevol òrgan, però la tècnica que s’utilitza per a obtenir la mostra depèn de la localització del teixit que es vol estudiar Les biòpsies de les vies respiratòries superiors es poden dur a terme…
Laringoscòpia
Patologia humana
La laringoscòpia és una prova que consisteix en l’examen visual de la laringe i es pot efectuar amb dues tècniques diferents El mètode més emprat és la laringoscòpia indirecta , que es basa en l’observació de la laringe amb l’ajut d’un mirall circular unit a un mànec llarg Per realitzar aquesta prova la persona examinada ha d’obrir bé la boca, i l’examinador estira la llengua enfora per tal d’elevar la faringe El mirall s’escalfa prèviament amb una flama per evitar que s’enteli en entrar en contacte amb l’aire calent i humit procedent de la laringe A continuació hom introdueix el mirall fins…