Resultats de la cerca

Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la brevetat i la…

Deixebla de Frank Marshall i King , debutà als cinc anys amb la Banda Municipal de Barcelona i als dotze interpretà un concert de Mozart amb l’Orquestra Simfònica de Madrid sota la direcció d’Enric Fernández Arbós A partir del 1940 inicià una brillant carrera de concertista que la portà a ser la pianista catalana amb major projecció internacional des del 1947, trajectòria que tingué entre les seves fites els debuts al Wigmore Hall de Londres 1953 i amb l’Orquesta Filarmónica de Los Ángeles 1955 Casada 1950 amb el pianista Joan Torra, amb el qual actuà durant un cert temps, el 1956 fundà un…

Després de les obres de M Glinka i d’A Dargomižskij no existia a Rússia una creació musical amb trets propis La pujada al tron d’Alexandre II significà un desvetllament de la consciència nacional que es reflectí en la literatura d’IS Turgenev, L Tolstoj o FM Dostojevskij El crític musical V Stasov donà el nom de “poderós petit grup” o “colla poderosa” als compositors afeccionats que estaven sota el guiatge espiritual de Milij Aleksejevič Balakirev , creador i animador del grup  Cezar’ Antonovič K’ui , enginyer militar, Aleksandr Porfirjevič Borodin , químic, Modest Petrovič Musorgskij ,…

Nen prodigi del piano, al desembre del 1894 debutà a la seva ciutat natal amb peces de Mozart, Schubert i Mendelssohn Estudià a Varsòvia amb A Rózycki i IJ Paderewski El violinista i director d'orquestra Joseph Joachim el sentí tocar el piano i es convertí en el seu mentor El 1898, amb 10 anys, per indicacions de Joachim, es traslladà a Berlín per a ampliar estudis de piano amb Karl Heinrich Barth —continuador de l'escola de Liszt—, i de composició amb Robert Kahn i Max Bruch El 1899 interpretà el Concert per a piano , KV 488, de WA Mozart amb J Joachim com a director i, el 1900, feu el seu…

Vida Fou una de les personalitats més influents de la música catalana del final del segle XIX i principi del XX Abandonà els estudis de medicina per la música i fou alumne de Gabriel Balart harmonia i composició i de Joan Baptista Pujol piano El 1874 guanyà un premi de composició ofert per JB Pujol Dos anys després s’interpretà al Gran Teatre del Liceu la seva simfonia Athalia , i el 1878 li fou representada l’obra dramàtica La tempestad Del 1878 al 1885 residí a París, on amplià els seus estudis musicals, i el 1886 retornà a Barcelona En el seu vessant de director orquestral, dugué a terme…

A mitjan s VI, Sevilla fou un centre musical important on es distingiren Leandre, autor de melodies litúrgiques, i Isidor, que en les seves obres dedicà una atenció especial als problemes musicals, i a mitjan s VIII, coincidint amb la dominació àrab, Còrdova es convertí en una ciutat de vida musical molt refinada, l’esclat de la qual durà fins al s XI l’escola musical andalusa serví d’enllaç entre dues civilitzacions musicals la islàmica i l’europea música andalusina Fou, però, al final del s XV que nasqué l’escola polifònica andalusa amb Pedro Escobar mort el 1514, Fernando de Peñalosa 1470…

Vida Inicià els estudis musicals al Conservatori Superior de Música de Barcelona Posteriorment estudià direcció d’orquestra amb Eduard Toldrà a Barcelona, Sergiu Celibidache a l’Acadèmia Chiggiana de Siena i Jean Martinon a Düsseldorf, on obtingué el primer premi de fi de curs Del 1960 al 1962 actuà a Amèrica El 1965 aconseguí per oposició la plaça de director titular de l’Orquestra Simfònica de la RTVE, càrrec que mantingué fins el 1967 Ha estat director titular de l’Orquestra Ciutat de Barcelona 1967-78 i 1981-86 i director musical de l’Orquestra Nacional d’Espanya 1978-81 El 1989 fou…

El suport de l’enregistrament sol ser un corró amb pues, o bé un rotlle de paper perforat En la classificació Hornbostel-Sachs, cítara de taula Bàsicament, n’hi ha de dos tipus els de maneta -normalment, proveïts d’un corró amb pues- i els de lectura pneumàtica -proveïts d’un rotlle de paper perforat- Els pianos de maneta dits també ‘de manubri’ es fan sonar mitjançant una maneta giratòria que acciona el corró, les pues del qual comanden, a través d’un sistema de palanques, els martells que percudeixen les cordes La seva invenció s’atribueix al constructor Joseph Hicks, de Bristol, actiu…

Vida S’inicià en la música a l’Escolania de la Puríssima Concepció de Sabadell amb M Ferrer El 1883 ingressà en l’Escolania de Montserrat, on continuà els estudis musicals amb M Agostino i M Guzman Del 1890 al 1899 s’estigué al monestir benedictí d’El Pueyo Barbastre, on feu d’organista mentre estudiava la carrera eclesiàstica, els últims dos anys de la qual feu al Seminari de Barcelona, ciutat on aprofità per a estudiar amb Enric Granados Quan acabà la carrera, exercí a la parròquia de la Puríssima Concepció de Sabadell de mestre de música i, posteriorment, de mestre de capella…

Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, amplià estudis a Londres amb la pianista i pedagoga Maria Curcio Com a pianista, ha tocat amb orquestres com ara la Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Sinfónica de Madrid, la Sydney Festival Orchestra, l’Orquestra Nacional de Montpeller, l’Orquestra Filharmònica de Hèlsinki, l’Orquestra Nacional de Tolosa o la Franz Liszt de Budapest, i ha acompanyat, entre altres, els cantants Victòria dels Àngels, Barbara Hendricks, María Bayo, Emilio Aragón, Juan Diego Flórez, Julia Migenes, Jaume Aragall o el…