Resultats de la cerca

La notícia més antiga que esconeix relativa a la vila d’Alàs data de l’any 878, que es permutà una terra a la vila d’ Elasso À partir d’aquí els esments sobre el lloc i les seves esglésies es repeteixen amb inusitada abundància al llarg dels segles X, XI i XII Gràcies a aquesta es coneixen, a més, un ampli ventall de topònims vinculats al terme d’Alàs, com ara Saltello 878, Maurelianos 982, Baltingano o Batignano 984, Costarodam 984, Redonello 1013, Elasso Calvo 942, Paradis 1013, de la Font 1025, Margaxano 1042, Fontanelles 1045, Planas 1065, Cruces 1074 L’any 988, la vila i l’església de…

La vall de Castellbò, segons els documents consultats datats entre els segles X i XII, estava densament poblada si més no, s’hi documenten un gran nombre de viles i “ vilullas ”, la major part de les quals apareixen en la relació de llocs, poblats o despoblats, que integraven la vall de Castellbò al final del segle XV i que foren recollits per Pere Tragó en la redacció del Spill de totes les coses del Vescomtat de Castellbó , redactat l’any 1519 La primera menció de la vall de Castellbò és de l’any 941, en una venda de dos canemars situats a la vall de Castro Leonis El nom de Castell-lleó no…

Situació Vista de l’absis envoltat pel vell cementiri ECSA – M Anglada Avellanet queda en el vessant sud-oest de l’Alt d’Avellanet, on les seves aigües van al riu Pallerols en una cota de 1 158 m és el poble que queda més a l’extrem sud del municipi L’església és situada dins del poble Mapa 34–10215 Situació 31TCG625904 S’hi va per la N-1313 al sud de la Seu d’Urgell a 6 km es troba el trencall que va a Adrall i a partir d’aquí surt la carretera que condueix a Sort pel port del Cantó, i que passa per Avellanet MAB Història La vila d’Avellanet apareix esmentada l’any 1080 a l’acta de…

Situació Petita església de Sant Climent, que presidia un antic nucli, ara despoblat i ruïnós ECSA – M Anglada L’església queda al costat de migjorn en una cota 250 m més baixa respecte a l’antic poblat de Sallent de Castellbò, avui dia despoblat i ruïnós És situada al peu de la pista, a l’esquerra d’un torrent i a uns 400 m d’una residència de nova construcció que substitueix el mas de la Torre de Sant Climent, on viu el propietari, súbdit belga que explota la finca per a la cria de cavalls Mapa 34–10215 Situació 31TCG668942 S’hi arriba a través d’una pista, que surt d’Aravell, situada a 5…

Situació Església molt transformada, que conserva una bona part de la nau i de l’absis semicircular de l’obra original ECSA - J Pahissa L’església parroquial de Sant Vicenç de Bóixols és situada al poble de Bóixols, sobre la carretera d’Isona a Coll de Nargó JAA Mapa 34-11253 Situació 31TCG483707 Història La primera notícia coneguda del lloc de Bóixols data de l’any 997, en la donació feta pel comte Ermengol a favor de Santa Maria de la Seu de la vila de Sallent, que, per ponent, afrontava amb el grau de Boxols En un document del 1022 relatiu al castell de la Rua, s’esmenta el pont de…

Al s XIX hi havia el mas de Fontelles S'hi dreça l’antiga església de Sant Fruitós

Fou començat a construir per la família Betriu l’any 1976 i, bé que de titularitat privada, fou declarat d’interès general La construcció acabà el 1980 però no entrà en servei fins el 1982, coincidint amb les fortes inundacions que deixaren negada la vall del Segre, i fou clau per a evitar que aquest territori quedés totalment aïllat La concessió dels vols fou atorgada a la companyia Aviaco, que explotà la línia regular Barcelona-la Seu-Barcelona amb l’aval del govern català i del govern andorrà per les possibles pèrdues econòmiques A causa del dèficit d’explotació que accentuà l’entrada en…

Antiga parròquia de Josa, actualment església del cementiri, amb el Cadí al fons ECSA - JA Adell Situació L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada en el fossar del poble de Josa de Cadí, a uns 500 m del nucli urbà JAA-MLIC Mapa 35-11254 Situació 31TCG858797 Història La parròquia de laussa és esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell com a pertanyent a la vall de Lavansa En un document del 998, l’alou motiu de venda, situat a Cornellana, afrontava a llevant “in collo de Guuello de losa ” i en un testament del 1082, una de les deixes esmentades és un…

Planta del conjunt, amb la restitució del perímetre murat I de les torres Servei de Recerca Històrica del Govern d’Andorra Aquesta fortificació del romà tardà s’aixecà entre la segona meitat del segle IV i el principi del segle V en un petit contrafort —1 225 m— de la serra d’Enclar actual parròquia d’Andorra la Vella, des d’on es domina tota la gran amplada de la vall central d’Andorra Sobre les restes ja abandonades d’una explotació vitivinícola —integrada dins el fundus d’una villa situada a la plana de l’Urgellet— s’han documentat els vestigis de dues torres, un conjunt de…