Resultats de la cerca

La creació fou deguda a l’entusiasme despertat per la fundació del Collegi Sant Jordi En fou el primer president Josep Fiter i Inglès Des del 1914, l’Associació prengué una marxa ascendent, i l’any 1933 assolí la xifra de 7 813 socis, fet que permeté d’emprendre activitats molt complexes subvenció econòmica a les escoles que s’anaven creant, i beques als infants organització de colònies escolars creació de la Festa d’Infants i de Flors que tenia lloc al Parc Güell creació de concursos escolars de llengua catalana, de geografia de Catalunya i d’història de Catalunya en diferents localitats La…

Cursà la carrera d’arquitecte tècnic a l’Escola Politècnica Superior d’Edificació de Barcelona EPSEB, de la Universitat Politècnica de Catalunya UPC, on es graduà el 1962 Posteriorment estudià arquitectura a l’ Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  ETSAB, on obtingué el títol d’arquitecte el 1968, i on ha exercit la docència com a professor de projectes entre el 1969 i el 1971 i del 1978 al 1983 També ha estat professor a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès ETSAV del 1983 al 2008 Des del 1989 és professor a l’Escola d’Arquitectura La Salle - Universitat Ramon…

És regida per un patronat, del qual han estat presidents Joaquim Gomis 1972-75, Joan Teixidor 1975-81, Oriol Bohigas 1981-88 i Eduard Castellet 1989-2009, succeït per Jaume Freixa Els directors han estat Francesc Vicens 1975-85 i Rosa Maria Malet, fins el juliol del 2017 El setembre d’aquest any fou designat en el càrrec Marko Daniel a partir del gener del 2018 L’edifici que l’acull, obra de Josep Lluís Sert  i ampliat el 1987 per Jaume Freixa, és situat al Parc de Montjuïc de Barcelona, i fou obert al públic el juny del 1975 És dedicada a l’estudi i la difusió de l’obra de Joan…

Ramon d’Abadal i de Vinyals Catalunya carolíngia II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-52 Ramon d’abadal i de Vinyals Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives Biografies catalanes Sèrie històrica núm 1 Barcelona 1965 R Alberch, J Clarà i G Roura El Gironès, la Selva, la Garrotxa , vol 3, dins Gran Geografia General de Catalunya , Enciclopèdia Catalana, SA, Barcelona 1981 P Alsius i Torrent Ensaig històrich sobre la villa de Banyoles , Estampa de L Obradors i P Sulé, Barcelona 1872 P Alsius i Torrent Serinyà Reseña…

Mentre que un catàleg no temàtic pot identificar una obra pel seu compositor, títol, número d’opus, tonalitat, instrumentació, data de composició, etc, cap d’aquests camps no proporciona una identificació amb la seguretat que ho fa un íncipit Contràriament al que es desprèn de l’etimologia, la majoria dels catàlegs temàtics té més a veure amb els íncipits que amb els temes La confusió semàntica es remunta al final del segle XVIII, moment en què començà a usar-se el terme tema en sentit modern Els seus límits no eren encara prou clars i això el feu virtualment sinònim d’inici D’aquí en sorgí…

Desenvolupament enciclopèdic La inexistència d’una única teoria econòmica admesa per tota la comunitat científica és, al mateix temps, un obstacle i un repte estimulant per a aquesta disciplina A més, el caràcter obert de la major part de les economies reals fa difícil de fer una història econòmica que no sigui, simultàniament, local comarcal o urbana i europeoamericana o mundial Els inicis de la disciplina Antoni de Capmany L’origen de la història econòmica com a disciplina científica –i com a eina política– a l’àrea catalana són les Memorias históricas sobre la marina, comercio y artes de…

Fou professor a les universitats de Cluj i Bucarest, i s’exilià del seu país el 1946 per installar-se definitivament a França, on tingué un paper destacat en el Centre Nacional de Recerca Científica Deixeble de Nicolae Iorga, ja en els primers decennis del segle s’interessà per l’expansió catalana a la Mediterrània oriental, a partir dels treballs d’A Rubió i Lluch sobre aquesta qüestió Ben aviat es convertí en el principal especialista sobre la política imperial d’Alfons el Magnànim, a qui dedicà nombrosos articles al llarg de la seva vida –com “Alfonse V d’Aragon, roi de Naples, et l’…

Vida i obra Fou deixebla de Jaume Vicens i Vives, director de la seva tesina Existió un eje Roma-Berlín 1959, i de Joan Reglà, director de la seva tesi doctoral España en Maragall 1965 L’any 1971 publicà La conformidad con el destino, en Azorín Fou pionera en els estudis electorals de la Segona República, aplicant-hi el mètode quantitatiu L’any 1974 publicà un article sobre les eleccions a Girona al novembre del 1932, renovador dels estudis electorals de l’Estat espanyol Fou fellow del Wilson Center de Washington, visiting schollar de la Universitat de Harvard, professora de la…

Desenvolupament enciclopèdic Es tracta d’una espècie de galeria de personatges illustres contemporanis de la cultura catalana En un principi eren per a persones que l’autor havia conegut, però no sempre és així, com per exemple esdevé amb Maragall i amb Gaudí Així, es tracta d’una sèrie de retrats, en total en són seixanta, d’un ampli espectre de la societat del seu temps El factor que determina la tria és, d’una banda, el paper rellevant dels personatges, però al mateix temps, d’altra banda, el relativisme i l’arbitrarietat Són una mena d’assaig en el sentit més profund del concepte que…

Fou fundat a Burgos pels catalans adherits al bàndol franquista Josep Maria Fontana  i Xavier de Salas El nom feia referència a la frase atribuïda a José Antonio Primo de Rivera “España, unidad de destino en lo universal”, i el primer número es publicà el 6 de març de 1937 A partir de l’octubre la direcció de la revista passà a Ignasi Agustí , secundat per Josep Vergés  i Joan Ramon Masoliver Concebut inicialment com un òrgan de propaganda al servei de la Falange, en acabar la Guerra Civil Espanyola inicià una nova etapa amb seu a Barcelona Liquidat el sistema de mitjans de comunicació i la…