Resultats de la cerca
Es mostren 562 resultats
Els isòpters: tèrmits o «formigues blanques»
Característiques del grup Coneguts amb el nom general de tèrmits, els isòpters són insectes característics dels tròpics, si bé també viuen en la major part de les zones càlides i temperades La denominació de vegades emprada de "formigues blanques" no és l’adequada ja que, si bé tèrmits i formigues presenten analogies notables, tant d’estructura com de biologia, es tracta de dos grups poc emparentats Existeixen al voltant d’unes 2000 espècies de tèrmits, però a Europa únicament en són comunes dues, Kalotermes flavicollis i Reticulitermes lucifugus Les adequacions morfològiques i biològiques i…
Gimnàstica preparatòria del part
El part constitueix un procés fisiològic molt actiu que ocasiona modificacions importants en l’organisme de la dona gestant, i requereix un esforç físic considerable Per aquesta raó, es considera molt útil que la dona estigui ben preparada físicament Diversos estudis han pogut demostrar que les dones amb un bon estat físic tenen menys molèsties durant l’embaràs i el part, i fins i tot que els seus parts tenen una durada més curta Perquè la gestant tingui una preparació física adequada per al part els cursos d’educació maternal solen incloure una sèrie de classes en què es practiquen exercicis…
Cesària
La cesària és una intervenció quirúrgica que consisteix a extreure el fetus a través d’una incisió practicada a les parets de l’abdomen i de l’úter, que s’efectua quan el part per via vaginal és perillós o impossible a causa d’algun trastorn o bé quan per alguna raó convé extreure el fetus ràpidament, fins i tot sense que s’hagi iniciat encara el procés del part Indicacions i freqüència La cesària és un procediment actualment molt perfeccionat que permet d’extreure el fetus del si matern gairebé sense cap risc, a part les complicacions pròpies de qualsevol intervenció quirúrgica…
sac aeri
Anatomia animal
Cadascuna de les cambres de parets fines que tenen, en el cos dels ocells, un paper essencialment respiratori, però tenen també altres missions.
Hom distingeix dos conjunts de sacs aeris els anteriors i els posteriors El conjunt de sacs aeris anteriors és format per un sac interclavicular que s’introdueix en els ossos, un parell de sacs cervicals , un a cada costat del coll, i un parell de sacs toràcics anteriors El conjunt posterior és constituït per un parell de sacs toràcics posteriors , un a cada costat de la punta d’ambdós pulmons, i els sacs abdominals , que s’estenen per l’abdomen Els sacs aeris posteriors són els encarregats de la inspiració, la qual omple els pulmons i els mateixos sacs gràcies a un conducte que, sortint de…
Els anoplurs: polls típics
Característiques del grup Els anoplurs —polls en sentit estricte, o polls picadors— constitueixen un reduït ordre de pterigots amb apterisme secundari com a adaptació a l’ectoparasitisme permanent, amb no més enllà de 500 espècies conegudes i exclusivament paràsites de mamífers Aspecte general extern d’un anoplur en visió dorsal i detalls del cap de l’anomenat poll del cap Pediculus humanus en visió ventral B , d’una placa paratergal, on se situa l’estigma respiratori A’ , i del final de l’abdomen, en visió ventral, d’una femella A’’ i d’un mascle A’ ’’, on es veu la genitàlia per…
Els estrepsípters
Els estrepsípters constitueixen un interessant grup d’insectes endoparàsits d’altres insectes, especialment de peixets de plata zigentomes, llagosts ortòpters, homòpters i himenòpters, als quals provoquen un conjunt d’alteracions morfològiques i fisiològiques per un fenomen que, en conjunt, rep el nom d’ estilopodització Hom coneix actualment unes 400 espècies d’estrepsípters a tot el món totes són de petites dimensions, de colors poc vistents i d’un dimorfisme sexual molt acusat els mascles són alats i de conformacions peculiars, mentre que les femelles tenen forma de larva Tenen metamorfosi…
Hèrnia inguinal
Patologia humana
Definició És anomenada hèrnia inguinal la protrusió o la sortida anormal de teixits o segments d’òrgans abdominals cap al conducte inguinal, una regió anatòmica que se situa a l’engonal, per sota dels teixits cutanis i per davant de diversos músculs, i per la qual circulen diversos elements, com el conducte deferent en els homes, que comunica els testicles amb la uretra Aquest trastorn, molt més freqüent en els homes que en les dones, pot ésser afavorit o desencadenat per diverses circumstàncies, com una predisposició genètica a patir-ne, lleus alteracions anatòmiques que es produeixen en el…
capoll
Zoologia
Sac sedós en el qual les aranyes guarden els ous i que duen sovint adherit a l’abdomen.
fístula estercorària
Patologia humana
Fístula que comunica els budells amb la pell de l’abdomen i per la qual surten matèries fecals.
ascites
Patologia humana
Acumulació de líquid a la cavitat peritoneal que, si és prou abundant, determina un bombament de l’abdomen.
Generalment el líquid prové dels vasos sanguinis i es produeix per un o més dels tres mecanismes següents augment de la permeabilitat dels capillars del peritoneu, augment de la pressió hidroestàtica dels capillars del fetge, i disminució de la pressió colloïdosmòtica del plasma L’anàlisi de la composició del líquid és important de cara al diagnòstic del mecanisme de producció i de les malalties causals així davant un contingut elevat de proteïnes superior a 3 g/l hom parla d’un exsudat que obeeix al primer mecanisme i és degut a processos que determinen una inflamació del peritoneu com les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina