Resultats de la cerca

Fou ajudant de camp de l’emperador Francesc-Josep i oficial de la flota austrohongaresa durant la Primera Guerra Mundial Ministre de la guerra 1919, dirigí l’esclafament de les forces revolucionàries dirigides per Béla Kun i romangué al capdavant de l’estat, com a regent, fins el 1944 Sota el govern de Bethlen 1921-31 actuà com a cap d’estat constitucional, però progressivament, els seus poders esdevingueren dictatorials 1937 a la vegada que s’acostava a les potències de l’Eix Aliat del Reich durant la Segona Guerra Mundial, declarà la guerra a l’URSS 1941 però volgué distanciar-se d’Alemanya…

Militant pacifista  des del 1912, fou mobilitzat i lluità en la Primera Guerra Mundial Després de la guerra esdevingué secretari de l’Associació Alemanya per la Pau i el 1922 cofundà el moviment Nie wieder Krieg ‘Mai més la guerra’ Editor del setmanari  Weltbühne 1927, hi denuncià el rearmament secret de la Reichswehr i fustigà la violència tant de les formacions paramilitars de dreta com de les comunistes Acusat de traïció, fou sentenciat, empresonat 1931 i indultat 1932 Un cop lliure, prosseguí la denúncia del nazisme  fins que Hitler el feu tancar al camp de concentració de Eesterweg-…

Els seus primers poemes tenen un marcat caràcter simbolista Bliznec v tucakh ‘Bessó als núvols’, 1914, Poverkh bar'erov ‘Sobre les barreres’, 1917, Sestra moja zizn ‘Ma germana, la vida’, 1922 Les obres posteriors es caracteritzen per la visió individual de la realitat, la complexitat de les imatges i el refinament del llenguatge Lejtenant Schmidt ‘El tinent Schmidt’, 1926, Dev'at'sot p'atyj god ‘L’any 1905’, 1927, Vtoroje rozdenije ‘El segon naixement’, 1932 Pasternak conreà simultàniament la poesia i la prosa El 1956 publicà fora de l’URSS Doktor Zivago , retaule dels anys de la guerra i de…

Castell, ara desaparegut, que era situat al nord-est d’Ivars, a l’actual veïnat del mateix nom Fou un castell sota domini de la canònica d’Urgell, la qual tingué disputes durant el segle XII amb els Puigverd, que n’eren castlans El castell és esmentat per primera vegada el 1158, en què Miró Guillem de Puigverd va reconèixer que tenia injustament la meitat del castell i va acceptar que l’havia de posseir pels canonges i que després de la seva mort retornaria a la canònica d’Urgell El mateix Miró Guillem de Puigverd, el 1161, va renunciar a tots els seus drets sobre el castell de…

Hom l’anomena també Criptozoic Es caracteritza negativament per la manca quasi absoluta de fòssils Els temps precambrians van des de l’origen de la Terra, fa uns 4500 milions d’anys, fins a —570 milions, que és el començament del Fanerozoic Els materials predominantment metamòrfics i el recobriment posterior obstaculitzen l’anàlisi estratigràfica, malgrat que els estudis moderns van esclarint força coses Hi ha hagut evidentment una variació general en els tipus de materials que s’han format al llarg d’aquest temps D’altra banda, els materials del Precambrià formen el cor dels continents, o…

Així Jesús, als qui el criticaven perquè menjava en companyia de gent de mala fama, els parlava de l’alegria d’un pare el dia que torna el seu fill esgarriat i del mal humor del germà gran, que no vol prendre part en la festa La paràbola era d’ús corrent entre els rabins dels primers segles de l’era cristiana, però entre totes les conegudes sobresurten les de Jesús per la varietat, la naturalitat i la força persuasiva Els tres primers evangelis han transmès una quarantena de paràboles de Jesús, unes revelant el pla de Déu, altres justificant el seu comportament i unes altres exhortant a la…

La intervenció pot ésser realitzada pel mateix lliurat, un tercer o qualsevol altre obligat en la lletra, llevat de l’acceptant

Comptà amb el suport d’un sector de la burgesia financera valenciana, i tingué com a òrgan La Correspondencia de Valencia Les seves bases ideològiques foren expressades en la Declaració valencianista 1918, subscrita per la Unió i per la Joventut Valencianista i obra d’IVillalonga, dirigent del partit Tot i acceptar la unitat nacional dels Països Catalans, s’hi propugnava un estat valencià, capaç de mancomunar-se amb d’altres d’una reivindicada federació espanyola o ibèrica Participà, sense èxit, en eleccions a diputats i municipals, i aconseguí una certa extensió arreu del País…