Resultats de la cerca
Es mostren 592 resultats
Charles Saint-Gelais
Cristianisme
Abat benedictí i bisbe d’Elna.
Era d’una noble família del Poitou Es féu monjo de Cluny i fou nomenat abat de Montierneuf de Poitiers i per raó del càrrec conservador apostòlic de la Universitat de Poitiers el 1461 Nomenat bisbe d’Elna 1470, féu només una curta estada al palau d’Elna 1471-72 durant la qual arreglà algunes reclamacions dels canonges i dels beneficiats de Sant Joan de Perpinyà L’oposició del clergat d’Elna i el fracàs de la política rossellonesa de Lluís XI de França feren que renunciés al bisbat d’Elna 1475 per l’abadia de Sant Miquel de Cuixà, d’on fou abat i administrador entre el 1475 i el…
Lluís d’Amigó i Ferrer
Cristianisme
Eclesiàstic.
Fou caputxí i bisbe de Sogorb En ingressar a l’orde a Baiona 1874 es canvià el nom de Josep Maria pel de Lluís Fou un dels restauradors dels caputxins a Castella de nou a València, esdevingué provincial El 1907 fou elegit bisbe titular de Tagaste i administrador apostòlic de Solsona El 1913 passà a regir la diòcesi de Sogorb La seva obra pastoral estigué orientada cap a la formació religiosa de la joventut i la qüestió social, a patrocinar els sindicats agraris i els cercles catòlics, i a la divulgació de la sociologia entre els seminaristes i els sacerdots El 1914 fou elegit…
La Ferreria Barcelonesa (1857-1861)
La Ferreria Barcelonesa va ser establerta al mes de setembre del 1857 L’establiment era al terme municipal de Sant Martí de Provençals, al barri del Poble Nou Tenim poca informació dels tres anys i mig que va funcionar Va treballar amb un capital social de 125 000 duros o “pesos fuertes”, equivalents a dos milions i mig de rals El despatx era al núm 44 del carrer de la Mercè, a Barcelona, i el seu administrador es deia B Albert i Serra La fàbrica es posà en marxa el 10 de gener del 1859 i el 1861 entrà en procés de liquidació El Diari de Barcelona informà que els accionistes…
bisbat d’Albarrasí
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat que corresponia al territori de l’antiga senyoria d’Albarrasí i a una part del futur bisbat de Sogorb.
Creat el 1172 pel papa Alexandre III a la demanda de Pedro Ruiz de Azagra, sostingut per l’arquebisbe de Toledo, Cerebrú, que hi posà el bisbe Martí, castellà L’any 1200 fou consagrada la catedral La diòcesi fou dita Arcabricensis pel fet de creure que succeïa a l’antiga ciutat visigoda d’ Arcavica Però el mateix Cerebrú, el 1176, li canvià el nom pel de Segobriga suposat Sogorb a causa d’una nova confusió de topònim, i reservà a Conca el nom d’ Arcavica Això afavorí el fet que la diòcesi d’Albarrasí tendís cap a les terres valencianes Després de reconquerida, Sogorb formà una sola diòcesi…
bisbat de l’Alguer

Detall de l’absis de la catedral de Sant Pere i Sant Pau del bisbat de l’Alguer
© Rossend Gri i Casas
Bisbat
Cristianisme
Història
Bisbat erigit el 8 de desembre de 1503 per butlla d’Alexandre VI, publicada en el pontificat de Juli II, a petició d’un sínode aplegat a Sàsser per reestructurar els bisbats de l’illa.
Dels bisbats d’Ottana, Castro i Bisarcio es formà el de l’Alguer, bé que aquest títol no aparegué com a definitiu fins el 1515 El 1803, el bisbat de Bisarcio fou novament separat de l’Alguer L’any 1986 fou unit al bisbat de Bosa, i el nou bisbat adoptà el nom d’ Alguer-Bosa De la diòcesi de Bosa es tenen notícies a partir de l’any 1073, quan el bisbe Costantino de Castra edificà la catedral romànica dedicada als sant Pere i Pau Episcopologi de l’Alguer bisbe període lloc de naixement l’Alguer Pietro de Parente 1504-1512 Gènova Juan de Loaysa 1514-1524 castellà Francesco de Branconovo 1524-…
bé eclesiàstic
Dret
Segons el dret canònic, qualsevol bé temporal propietat de l’Església universal, de la seu apostòlica o de qualsevol persona moral que existeixi legalment dins l’Església catòlica.
Els béns eclesiàstics poden ésser corporals o incorporals mobles o immobles en ambdós casos sagrats, i preciosos Les principals formes d’adquirir-los al llarg de la història han estat els delmes i les primícies delme primícia, la collecta, els tributs ocasionals o permanents i, sobretot, les donacions pietoses o causes pies causa pia El papa és l’administrador suprem dels béns de l’Església universal i de la seu apostòlica el bisbe, ajudat per un consell diocesà, ho és dels béns de la diòcesi pròpia, a més de supervisor de tots els que hi radiquen El cúmul de béns, generalment…
José María Cirarda Lachiondo
Cristianisme
Eclesiàstic basc.
Format a la Universitat Pontifícia de Comillas, fou ordenat de sacerdot el 1942, i el 1943 fou nomenat professor de teologia dogmàtica del seminari de Vitòria El 1961 fou consagrat bisbe auxiliar de Sevilla, malgrat l’oposició de Franco En 1968-72 fou bisbe de Santander i, simultàniament, administrador apostòlic de la diòcesi de Bilbao El 1971 fou nomenat bisbe de Còrdova, i el 1978 ocupà l’arquebisbat de Pamplona, càrrec que exercí fins el 1992 Afí al sector renovador de l’Església espanyola i partidari de les reformes del Concili II del Vaticà , el 1970 fou l’autor, juntament…
Castell d’Ocelló o Saió (Santa Margarida de Montbui)
Art romànic
Les notícies referents a aquest castell són més aviat escasses i sempre vinculades al castell de Montbui La primera menció és de l’any 1023, data en què el bisbe de Vic, Oliba 1017-1046, l’encomanà juntament amb el de Tous i de Montbui a Guillem d’Oló o de Mediona Al segle XIII apareix documentada la família Ocelló Potser com el castell de Montbui el d’Ocelló passà a l’àmbit dels Cardona Així, l’any 1246 el senyorejava, com a feudatari del prelat vigatà, el vescomte Ramon de Cardona Al començament del segle XIV l’administrador de la mitra vigatana cedí la potestat d’aquest…
Claudi de Torí
Cristianisme
Bisbe de Torí (817? — 827?), probablement originari de la Marca Hispànica.
Fou deixeble de Fèlix d’Urgell i l’acompanyà a la controvèrsia d’Aquisgrà 799, on aquest defensà sense èxit les seves doctrines adopcionistes Claudi també se n'hagué de retractar L’arquebisbe Leidrad, administrador de la seu urgellenca, se l’endugué a la seu de Lió, des d’on passà posteriorment a Aquitània, a la cort de Lluís el Piadós, el qual el féu nomenar bisbe de Torí Escriví extensos comentaris bíblics, gairebé tots inèdits La seva iconoclàstia i les crítiques al culte dels sants i als pelegrinatges a Roma es reflecteixen en diverses obres exegètiques i especialment en el…
Felip d’Aragó i de Navarra
Història
Comte de Beaufort, mestre de Montesa. Fill natural de Carles, príncep de Viana.
Carles es negà als requeriments dels seus partidaris a favor del matrimoni amb Brianda de Vaca, mare de Felip, que hauria fet possible el reconeixement d’aquest com a successor seu en els drets a la corona catalanoaragonesa i navarresa Felip fou confiat pel seu pare al ciutadà barceloní Bernat Sapila Mort el príncep 1461, en presidí els funerals a Barcelona i hi restà durant els anys que la ciutat fou rebel al seu avi, Joan II de Catalunya-Aragó, el qual l’any 1477, li obtingué el nomenament d’arquebisbe de Palerm, a títol d’administrador, al qual renuncià el 1485 El seu oncle,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina