Resultats de la cerca

És el segle XV per un carrer de la ciutat emmurallada passen homes armats a cavall i a peu És un carrer comercial, dels més amples del recinte urbà, que dóna directament a una porta de la muralla Els menestrals han tancat les portes dels seus obradors, no es veu ningú als portals ni a les finestres només els homes armats que passen pel carrer Les cases dels menestrals són a la vegada llars, obradors i botigues mostren visiblement els productes que s’hi venen, penjats sobre els portals i a les entrades, com un reclam per als possibles clients En una societat majoritàriament illetrada fora…

Situació Un aspecte de les escasses restes d’aquest castell que coronava el penyal que s’aixeca sobre el poble de Viuet o Viu de Barravés ESG Les restes d’aquest castell són situades sobre un penyal, al peu del qual s’estenen les cases del recent despoblat de Viu de Barravés o de Viuet, que s’emplaça al N del terme, i que domina la Noguera Ribagorçana Mapa 32-10 213 Situació 31TCH124023 Per a arribar-hi, partint del Pont de Suert, cal seguir la carretera N-230 cap al N fins poc abans d’arribar a les Bordes justament en el darrer revolt, cal prendre a la dreta un tram de carretera vella de la…

Gratacels de Barcelona Bullícia de l’arquitectura L’arquitectura és l’art principal, el més emblemàtic, el que necessita més mitjans i el que està més lligat al poder, el més etern L’arquitectura és ètica i és estètica Barcelona està a punt de viure una altra transformació radical, ara s’està entrant en el disseny de la nova ciutat, que molts atribueixen a Josep Anton Acebillo i que es caracteritzarà per la prolongació de la Diagonal, la plaça de les Glòries i l’ampliació del disseny de la ciutat de cara al litoral, com també per les infraestructures que arribaran fins al Besòs,…

Situació Interior de la nau de l’església coberta amb una volta apuntada F Junyent-A Mazcuñan L’església s’aixeca dins el recinte del mas Sant Joan, antic casal situat al cimal d’un pujol que es dreça a la riba dreta del Cardener i a la banda ponentina de la població Long 1°48’18” — Lat 41°44’35” Per anar-hi cal dirigir-se a Sant Joan de Vilatorrada En arribar a la plaça on s’alça l’actual església parroquial hom s’ha de desviar a mà esquerra, per tal d’iniciar, després de travessar l’avinguda de Montserrat, el costerut carrer de les Alzines on, a mitja pujada i a mà esquerra, hi ha un…

Situació Segon colomer de Castellbò, esberlat en part, que mostra els forats o nius per als coloms ECSA – A Villaró Mapa 34–10215 El colomer 1 és situat damunt la carretera que arriba per la solana de la vall de Castellbò situació en el mapa 31TCG647929 Tot just s’arriba a Castellbò, a llevant hi ha un grup de cases i conreus, a l’altra banda del poble i de la carretera Aquesta torre colomer es troba a uns 20 m d’alçada sobre el nivell de la carretera, a mig aire del turó Té un accés molt difícil el millor és començar a enfilar-se uns 100 m abans, just abans d’arribar al poble, i anar…

Situació Capçalera de l’església parroquial de Sant Llorenç de Maçanet, molt modificada, amb dos dels antics absis sobrealçats per una obra de fortificació F Tur L’església parroquial de Sant Llorenç és al centre de la població de Maçanet de la Selva Mapa 365M781 Situació 31TDG777253 JAA Història L’any 1002 el comte de Barcelona-Girona, Ramon Borrell, va cedir Maçanet al vescomte Sunifred de Girona Entre aquesta data i el 1079, que fou erigida en parròquia, es devia realitzar la construcció de l’església de Sant Llorenç probablement entre el 1040 i el 1075, segons que es desprèn de l’estudi…

Situació L’església parroquial de Sant Martí de Calonge és al centre de la població, a la plaça Major Mapa 334M781 Situació 31TEG062346 La carretera C-253 dita de Palamós a Santa Coloma de Farners travessa el sector meridional del terme municipal de Calonge, parallela al mar, i passa pel poble agregat de Sant Antoni de Calonge La vila de Calonge és comunicada amb l’esmentada carretera comarcal per la C-660, que té un recorregut, fins a Calonge, de 2,5 km, on enllaça amb la C-661 de Calonge a la Bisbal d’Empordà De Calonge surt també la carretera local a Romanyà de la Selva i Llagostera En…

Al marge de la religió cristiana i també marginada dins les ciutats es trobava la comunitat jueva, reclosa als calls Els calls o barris jueus de les ciutats catalanes tenien els seus propis establiments públics i també la seva sinagoga, sovint anomenada «escola» En ciutats importants com Barcelona podia haver-n’hi més d’una, però en cap cas no van arribar a assolir un desenvolupament arquitectònic o artístic comparable al de les esglésies cristianes Generalment es devia tractar d’espais habilitats en edificis o cases particulars tal com donen a entendre documents com una autorització del rei…

Nucli urbà Vista aèria del costat llevantí de la ciutat antiga, on es veu el sector de la Torre Gironella part dreta inferior, que cloïa el triangle que formaven els primitius murs TAVISA El barri vell de Girona configura un dels centres històrics més interessants del nostre país, on es conserven notables vestigis del seu passat alt-medieval, sense comptar els edificis monumentals d’aquesta època que han arribat fins als nostres dies La construcció de les muralles del segle XIV, com a conseqüència de la realitat urbana, amplia notablement el perímetre urbà, superant de molt el recinte murat d…

Situació Aspecte que ofereix el temple des del sector meridional ECSA - A Roura L’antiga església parroquial de Sant Joan, del desaparegut lloc de Seners, és situada al sud-oest del poble d’Estoer, cap del municipi, prop de la riba dreta del riu de Llec Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 36’ 9” N - Long 2° 29’ 13” E Per a arribar-hi cal partir del mateix poble d’Estoer, pel carrer de l’Escola, a l’inici del qual un cartell indica la direcció vers la capella de Sant Joan Cal continuar pel camí asfaltat i trencar a l’esquerra a la bifurcació que es troba durant el recorregut, que segueix, una mica…