Resultats de la cerca
Es mostren 489 resultats
Antoni Llorenç
Música
Orguener i sacerdot franciscà català.
Membre destacat de l’escola orguenera catalana, treballà amb el seu deixeble fra Joan Olius Juntament amb Joan Martí, mestre d’orgues de Girona, bastí l’orgue de Tuïr el 1611 El 1613, tots dos frares treballaren en el de la collegiata de Sant Joan de les Abadesses, i en 1624-25, en el nou instrument de la Seu Vella de Lleida façana de 8', dos teclats, cadireta i 22 jocs, on aprofitaren obra de Josep Bordons A Girona treballaren en els orgues de la Seu i en el de Sant Fèlix Entre el 1631 i el 1633 bastiren l’orgue gran de la catedral de València 8', dos teclats, cadireta i 32 jocs, ajudats per…
Juan Pérez Roldan
Música
Mestre de capella, organista, compositor i cantant castellà.
La seva carrera professional s’inicià a la collegiata de Berlanga de Duero, però no es coneix la seva comesa específica La continuà exercint càrrecs referents a la pràctica de la música vocal el 17 de novembre de 1636 passà a la catedral de Toledo com a director de l’escolania, i des del 1638 fou cantant tenor El pas a la categoria de mestre de capella tingué lloc a la catedral de Màlaga, on serví, amb molts problemes personals, del 1641 al 1645 Un llarg parèntesi 1645-60 el dedicà a la interpretació organística al monestir de La Encarnación de Madrid, i retornà al mestratge de capella a la…
Josep Coma
Historiografia catalana
Historiador de la Catalunya del Nord i canonge.
Vida i obra Doctor en teologia per la Universitat de Perpinyà, canonge de Santa María la Real i més tard de Sant Joan de Perpinyà, fou nomenat, l’any 1687, rector de la universitat El 1721, fou nomenat vicari capitular de la diòcesi d’Elna Molt preocupat en afermar els drets i els privilegis del seu capítol, es dedicà a aplegar material per a escriure Notícies de la iglésia insigne collegiata de Sant Joan de Perpinyà , que roman inèdita i conservada a la mediateca de la vila ms 82 L’obra, que detalla els orígens, la història, l’administració, les lluites internes i l’…
Joan Genís Peris
Música
Compositor valencià.
La seva carrera musical començà a Oriola, on ocupà el càrrec de mestre de capella de la collegiata entre el 1562 i el 1581 Aquest any fou elegit per a fer-se càrrec del magisteri de capella de la catedral de València Allí tingué, entre els seus deixebles, Joan Baptista Comes El 1595 retornà a Oriola, on havia obtingut una canongia i hi restà Les seves obres es conserven a la catedral de València, a la de Segòvia i al Collegi del Corpus Christi de València Les que es guarden a la catedral d’Oriola són transcripcions posteriors Se’n coneixen una cinquantena, la majoria de caràcter religiós un…
Josep Anicet Santigosa i Vestraten
Escultura
Escultor.
Fou també metge, pintor i ceramista Format a Tortosa amb un germà seu, i a la Llotja de Barcelona des del 1841 El 1842 esdevingué director de les gerreries Fita i Tarrés, i fou el principal impulsor de la característica ornamentació en terra cuita de molts edificis i monuments barcelonins, tot i que també conreà l’escultura en altres materials Participà en exposicions, com la Nacional de Madrid de l’any 1867, on li fou premiada l’obra Triomf de l’Església militant És autor, entre altres obres, de l’escultura decorativa del monument a Galceran Marquet i del timpà de l’església parroquial de…
custòdia

Custòdia de la catedral de Barcelona
Art
Peça d’orfebreria on és exposat el Santíssim Sagrament a la veneració pública.
Aparegué al segle XIV com a resposta a una nova necessitat litúrgica, creada a les processons eucarístiques de la festa del Corpus Christi la de presentar al poble de manera ostensible la Sagrada Forma i per això és anomenada també ostensori , que en un primer moment era portada en recipients tancats píxides, copons o calzes N’hi ha de diversos tipus la custòdia turriforme , nascuda en principi de l’adaptació del sagrari en forma de torre per mitjà de l’aplicació d’un cristall o un vericle, que trobà en Enrique Arfe el màxim conreador les de les catedrals de Toledo, Còrdova i Cadis, del segle…
Santa Maria de Besalú
Vista de l’església de Santa Maria de Besalú
© Fototeca.cat
Canònica
Canònica augustiniana, filial de Sant Ruf d’Avinyó, creada a l’església del castell comtal de Besalú (Garrotxa) pel comte Bernat II de Besalú el 1086, quan volgué reformar l’antiga canònica aquisgranesa de Santa Maria de Besalú.
Una sèrie de dificultats inicials retardaren l’establiment definitiu de la nova comunitat fins el 1114, que el comte de Barcelona i el bisbe de Girona els confirmaren la possessió de l’església del castell A mitjan segle XII reedificaren l’església del castell, de la qual resta la capçalera, amb tres absis i el transsepte, rica d’ornamentació escultòrica La desaparició de l’antiga canònica de Santa Maria la Vella feu que la nova casa n'heretés els antics béns, entre aquests l’església parroquial de Sant Vicenç, refeta també al segle XII La comunitat de Besalú tingué força…
priorat d’Organyà
L’església parroquial d’Organyà, seu de l’antic priorat d’Organyà
© Fototeca.cat
Canònica
Antic priorat canonical (Santa Maria d’Organyà), establert el 1090 a l’església parroquial d’Organyà.
Ja el 1057 Isarn Ramon de Caboet l’havia dotada de cara a l’erecció d’un monestir benedictí que no s’arribà a fundar Després d’un temps de crisi i de dilapidació de béns, el 1090 Guitard Isarn hi convocà en magna assemblea els canonges d’Urgell, els de Cardona, els de Solsona i el prior de Trasponts es restablí la dotació i, amb el consentiment del bisbe d’Urgell, hom hi instituí la canònica augustiniana El bisbe d’Urgell nomenava els priors i els canonges normalment quatre En 1202-04 s’originaren plets entre els vescomtes de Castellbò, senyors de Cabó, i el bisbe, per obtenir l’autonomia i…
Lucerna

Lucerna
Turisme de Suïssa
Ciutat
Capital del cantó de Lucerna, Suïssa.
És situada a la vora del llac dels Quatre Cantons, a la sortida del Reuss i al peu del Pilatus i del Rigi, que dominen la ciutat Centre de comunicacions per carretera, hi passa el ferrocarril del Sankt Gotthard Malgrat la seva activitat industrial indústria tèxtil, creada al s XVI, siderúrgica i mecànica, és sobretot un centre turístic Fundada entorn del monestir benedictí de Sant Llogari s VII, al s VIII depenia de l’abadia de Murbach, i al XIII passà a la casa d’Habsburg Adquirí importància amb l’obertura del pas de Sankt Gotthard 1220, i després de la batalla de Sempach 1386 aconseguí la…
Giovanni Pisano
Trona de la catedral de Pisa (1302-10), de Giovanni Pisano
© Fototeca.cat
Arquitectura
Escultura
Escultor i arquitecte italià.
Fill i deixeble de Nicola Pisano, treballà com a collaborador seu en la trona de la catedral de Siena 1265-69 i en la Fontana Maggiore de Perusa 1278 Entre el 1284 i el 1296 dirigí les obres de la catedral de Siena i, a partir del 1299, començà les del baptisteri de Pisa, on realitzà també les escultures a l’exterior del segon pis, conservades fragmentàriament al Museo dell’Opera del Duomo El 1301 acabà el púlpit de Sant’ Andrea, a Pistoia, i entre el 1302 i el 1310 féu el de la catedral de Pisa, les escultures dels quals assenyalen el punt més alt del misticisme i l’ardor ascètic de l’època…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina