Resultats de la cerca
Es mostren 719 resultats
Els mitjans de comunicació l’any 2021
Comunicació
Ràdio i televisió
Publicacions periòdiques
Periodisme
Canvis, renúncies, morts, acomiadaments i nous fitxatges — amb més presència femenina — componen el panorama mediàtic d’un any encara pandèmic, complex i de transformació digital El gener del 2021 començava amb la mort de Neil Sheehan Holyoke, Massachusetts, 27 d’octubre de 1936 — Washington DC, 7 de gener de 2021, el periodista estatunidenc que va obtenir «els papers del Pentàgon» sobre el Vietnam per al New York Times Pocs dies després, l’Associació Catalana de Ràdio denunciava els intents de privatització d’algunes ràdios municipals catalanes per part del Departament de la Presidència…
Santa Maria de Falgars (la Pobla de Lillet)
Art romànic
Situació L’església de Santa Maria de Falgars es troba al costat de ponent del terme municipal Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 255-M781 × 13, 1 —y 75, 7 31 TDG 131757 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Guardiola de Berguedà a laPobladeLillet Abans d’arribar a laPobla, entre els quilòmetres 69 i 70, a mà dreta, hi ha una carretera…
Castell de la Vall d’Ariet (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Construcció dels segles Xll-XIII, de planta rectangular, que fins fa pocs anys havia estat aprofitada com a masia ECSA - J Bolòs Aquest petit castell, anomenat a l’edat mitjana simplement castell d’Ariet, és situat al cim d’un petit turó, a la part baixa de la vall, a uns centenars de metres de l’església de Sant Bartomeu de la Vall d’Ariet Mapa 33-13328 Situació 31TCG338471 Cal anar d’Artesa de Segre a Baldomar, on surt una pista de terra que mena a la vall d’Ariet, passant pel costat de la Clua També s’hi pot anar per una pista que surt de Gàrzola, a la conca de Meià JBM Història…
Diego Rodríguez de Silva y Velázquez

Velázquez, Autoretrat (1623)
Museo Nacional del Prado
Pintura
Pintor sevillà.
Es formà a Sevilla, al taller de Francisco Pacheco Passà l’examen del gremi de pintors 1617 i obrí el seu taller Es casà amb Juana Pacheco, filla del seu mestre 1618 No es conserven notícies documentals des d’aquest any fins al seu primer viatge a Madrid 1622, bé que n'ha restat una important producció, caracteritzada en els trets essencials per un gran desig d’objectivitat, per un bon tractament del clarobscur i un modelatge de les formes rotund i tancat i per l’ús d’una gamma cromàtica limitada, basada principalment en els ocres Vella fregint ous 1618, Edimburg, National…
Torre del Llor (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Situació Detall d’un dels pocs murs visibles de la torre, actualment englobada dins el mas de Santa Bàrbara ECSA - E Pablo La torre és situada al mas de Santa Bàrbara del Llor, en una carena entre dues torrenteres, al fons del torrent del Llor, que és divisòria amb Santa Coloma de Cervelló S’hi arriba des de la Torre de Marianao per un mal camí de terra Mapa 36-16420 Situació 31TDF181793 Història Pel seu primer testament, redactat entre el 989 i el 990, el bisbe Vives de Barcelona deixava a l’església de la Santa Creu i Santa Eulàlia de Barcelona el seu alou del Llor amb la torre…
Juli Garreta i Arboix

Juli Garreta
Música
Músic.
Vida De família menestral, tingué una formació autodidàctica rebé nocions de música del seu pare, Esteve Garreta i Roig —rellotger i músic—, i de Ramon Novi —director de coral— Actuà en la cobla i l’orquestra paterna i, més tard, després d'una estada a Vilanova on aprengué l’ofici de rellotger, ho feu en el conjunt Quintet Garreta, mentre exercia de rellotger a Sant Feliu Aquesta manera de viure convenia perfectament al seu temperament tranquil i li deixava temps lliure per a dedicar-se a la creació musical L’ambient en què es mogué al Sant Feliu modernista fou el d’un cercle d’amics, gent…
,
Sant Martí i Santa Creu de Tatzó d’Avall (Argelers)
Art romànic
Situació Exterior de l’absis, amb els característics contraforts que evoquen solucions d’altres edificis del Rosselló i l’Alt Empordà de la fi del segle X i l’inici de l’XI ECSA - A Roura Vista de l’interior amb un dels grans pilars massissos que separa les dues naus ECSA - A Roura Aquesta església, situada al poble de Tatzó d Avall,és al costat de l’antic castell Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34” 11,34” N - Long 3° 0’ 20,8” E Història Cap dels cinc juraments d’homenatge relatius al castell de Tatzó i a la seva cellera, entre el 1085 i el 1169, no fan esment de la seva capella, a la qual…
arxius parroquials
Historiografia catalana
Dipòsits que apleguen la documentació de tipus institucional, litúrgic, notarial, econòmic i pastoral generada per les institucions parroquials, les més antigues de les quals es remunten a l’Edat Mitjana.
El primer document d’un arxiu parroquial havia de ser la dotalia sovint anomenada, menys apropiadament, acta de consagració Mitjançant aquest document, el bisbe, generalment en ocasió de dedicar el temple al culte, donava personalitat jurídica a una parròquia i n’assenyalava el districte o territori que havia d’incloure, corresponent al terme delmer La major part dels delmes, però, passaren a possessió de laics i d’institucions no parroquials, i per aquest motiu les parròquies es despreocuparen de reivindicar-los Els ingressos específics de les parròquies consistiren des d’aleshores en els…
Josep Teixidor i Trilles
Historiografia catalana
Historiador i erudit il·lustrat.
Vida i obra Fill de pescadors, ingressà al convent de Sant Domènec de València, on professà a disset anys, i es dedicà a l’erudició i a la història És un dels representants més significatius d’una historiografia local empírica, erudita i crítica, que arrelà a la València del s XVIII Aquest corrent s’ocupava de depurar i revisar notícies sobre “antiguitats” i es distanciava tant de les cròniques locals anteriors, plenes d’inexactituds, faules i lleugereses, com de la historiografia pròpiament illustrada a l’estil de Voltaire vg historiografia de la Illustració Teixidor i d’altres –la nòmina…
música d’Eslovènia
Música
Música desenvolupada a Eslovènia.
Música culta Es tenen molt poques dades sobre l’origen de la música culta a Eslovènia Pel que sembla, durant l’Edat Mitjana la música d’origen occidental incidí de manera important en la música d’aquesta zona centreeuropea, tot diferenciant-la de les àrees veïnes, que es veieren influïdes per corrents provinents de l’imperi Bizantí L’absència d’una aristocràcia potent feu que durant el Renaixement i el Barroc no proliferessin les institucions musicals com passava arreu d’Europa, on les capelles musicals creixien a redós de corts i catedrals En aquesta època destacà el compositor Georg…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina