Resultats de la cerca
Es mostren 392 resultats
L’evolució del retaule durant el primer gòtic internacional
Art gòtic
Retaule de la Mare de Déu i Sant Jordi, de Lluís Borrassà, de vers el 1395, conservat al convent de Sant Francesc de Vilafranca del Penedès La seva estructura encara és deutora del tipus de retaule de la segona meitat del segle XIV BSFL – GSerra Al llarg del primer gòtic internacional l’arquitectura del retaule va experimentar una evolució força important, que es reflecteix clarament en els textos dels contractes El retaule de “fuyloles” pintades amb apòstols, verges, sants i altres imatges i una fusteria relativament senzilla, pròpia de la segona meitat del segle XIV, es transforma…
Santa Maria de Colomers
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb l’absis romànic notablement restaurat al segle XVI o al XVII en aquest moment els murs romànics perderen la decoració llombarda F Baltà El temple de Santa Maria és l’església parroquial de la vila de Colomers, situada al vessant occidental d’un turó de 44 m d’altitud, vora la riba esquerra del Ter Mapa 296M781 Situació 31TDG993595 Per anar-hi cal agafar, des de la N-II i en direcció a la frontera, a mà dreta, la carretera comarcal de Torroella de Montgrí i l’Estartit Després de passar per Cervià de Ter i Sant Jordi Desvalls la…
Sant Marcel de Saderra (Orís)
Art romànic
Situació El sector de Saderra, situat a l’esquerra del riu Ter, s’estén des del riu en direcció a la muntanya de Bellmunt i comprèn el terreny emboscat de la baga de l’Illa fins al coll de les Gargantes, la vall del torrent de Saderra i la planura situada vora el riu, on hi ha les masies més importants L’església de Sant Marcel de Saderra que, edificada sobre un tossal arran de la reconquesta, serví de centre parroquial als habitants del lloc, es troba a 620 m d’…
El desenvolupament de la indústria química: el marc històric
Un text del 1833 pot servir per a introduir correctament el paper del sector químic al començament del segle "En los países donde existen grandes establecimientos de productos químicos, los fabricantes recurren a ellos para hacerse con las substancias que necesitan, pero desgraciadamente carecemos en España de estos establecimientos colosales, cuyo fomento ecsige gran número de fábricas para consumir los productos que elaboran" El Tecnológico Periódico de Artes, Ciencia y Literatura bajo los auspicios de la Real Junta de Comercio de Cataluña , núm 2, Barcelona 1833 En el text s’estableix una…
Dret 2018
Dret
El 2018 es va celebrar el 70è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides © UN Photo El context jurídic mundial durant el 2018 va estar caracteritzat per la revifada de les opcions polítiques populistes i autoritàries Brasil, Hongria, Polònia, Itàlia, etc i l’accentuació de plantejaments unilaterals en la geoestratègia mundial Estats Units d’Amèrica Les conseqüències d’aquest fet van ser especialment negatives per a la garantia dels drets fonamentals dels sectors socials més desfavorits l’augment dels morts i …
la Pobla de Montornès
la Pobla de Montornès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, al sector de la comarca de l’esquerra del Gaià, darrera la façana marítima i de relleu ondulat per contraforts de la Serralada Litoral (la Mola, 318 m).
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, al S amb el de Torredembarra, a l’E amb el de Creixell i a l’W amb els de Vespella, la Nou de Gaià i Altafulla Orogràficament el territori presenta un aspecte ondulat i desigual les planúries són separades per petits turons i és a la part septentrional del terme on es troben les principals elevacions, entre les quals sobresurten el pic de Barral 232 m, a la divisòria entre els termes de la Nou i la Pobla, i el pic de la Mola 318 m, a la confluència dels termes de Bonastre, Creixell i la Pobla El territori és…
El modernisme arquitectònic a les illes Balears
Coincidint amb el canvi de segle, inicien la seva activitat professional un reduït grup de joves arquitectes mallorquins, acabats de titular, constituït per Gaspar Bennazar Moner, Jaume Alenyar Ginard, Josep Alomar Bosch, Francesc Roca Simó i Guillem Reynés Font A excepció de Reynés, format a Barcelona, tots ells havien cursat els estudis a l’Escola d’Arquitectura de Madrid, i en les seves primeres realitzacions es posà de manifest l’influx madrileny Van adoptar majoritàriament el Modernisme en algun moment de la seva trajectòria professional només Josep Alomar sembla que s’apartà de la…
Castell de Calders
Art romànic
Situació Les ruïnes del castell, conjuntament amb unes restes que hom atribueix a l’església de Santa Maria, són encinglerades dalt un turó de forma cònica que es dreça en una clotada solcada pel riu Calders i oberta a la banda meridional del poble, el qual s’aixeca per sobre del castell Long 1°59’40” — Lat 41°46’52” Un aspecte de les ruïnes del castell des del costat sud-oriental Hom hi pot veure, a primer terme, la muralla i al fons la torre, mig esfondrada, que presideix el conjunt de la construcció F Junyent-A Mazcuñan Vista del turó coronat per les restes del castell F Junyent-A Mazcuñan…
Sant Baldiri de Tavellera (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’església on és perfectament apreciable la part antiga, amb un absis que no encaixa amb la capçalera poligonal posterior La torre del fons és del segle XVI F Tur El santuari, ja molt enrunat, i la torre de Sant Baldiri de Tavellera, a la vall del torrent de la Galera, són situats uns 3 km al sud-est de la vila del Port de la Selva i menys de 2 km a migdia de la costa del Golfet, on hi ha la cala Tavellera i les de la Galera i Talabre, en plena península del cap de Creus Actualment el paratge és desert, ja que els masos de l’antic veïnat de la muntanya de…
Sant Martí de Cardós o del Pui (Ribera de Cardós)
Art romànic
Situació Estat actual de les ruïnes de l’església, després d’uns treballs de neteja fets fa pocs anys ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Martí de Cardós o Sant Martí del Pui es troben a l’extrem de llevant del turó on s’assenten els vestigis de l’antic poblat del mateix nom Per tant, l’itinerari que s’ha de seguir per a accedir-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia anterior JAA Mapa 34-9182 Situació 31TCH549158 Història L’església de Sant Martí de Cardós és esmentada per Primera vegada en el document conegut com la “interpolació de l’ auctoritas ” —del document de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina