Resultats de la cerca
Es mostren 756 resultats
La Serra Grossa
Perspectiva del Puig Gros o Puig Cirer El bosc ha guanyat molt terreny a Eivissa durant el darrer segle i, a hores d’ara, les pinedes de pi blanc ocupen una extensió prou considerable de l’illa, particularment a les zones més pendents Ernest Costa La Serra Grossa 23, entre els principals espais naturals de les Pitiüses El triangle determinat per les carreteres que uneixen la ciutat d’Eivissa, Sant Antoni i Sant Josep delimita un dels massissos eivissencs més notables, denominat, per la llei d’Àrees Naturals, Serra Grossa El nom, en realitat, correspon sols a una de les elevacions de la zona,…
La Vall d’Algaiarens
Panoràmica cap a llevant des de la muntanya Mala, elevació costanera de 205 metres d’altitud que domina la vall d’Algaiarens Yves Hennechart La Vall d’Algaiarens 27, entre els principals espais naturals de Menorca El bosc més extens de Menorca és el gran pinar de la Vall d’Algaiarens, la Vall per antonomàsia Es tracta d’un gran conjunt forestal, dominat pel pi blanc i amb extenses zones d’alzinar entremesclat, d’una densitat i vegetació molt notables Aquest bosc creix sobre l’extrem occidental dels terrenys antics de Menorca, en l’anomenada Tramuntana A l’oest es troben roques…
Chichén Itzá

El Castillo de Chichén Itzá
Sushant Jadhav (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat antiga
Jaciment arqueològic
Ciutat estat maia, al nord de la península del Yucatán, Mèxic, al sud-oest de l’actual ciutat de Mérida; fou fundada pels itzà cap a l’any 530.
Juntament amb Copán, Palenque i Tikal, fou un dels principals centres polítics i culturals de l’imperi antic, però, per motius desconeguts, fou abandonada el 668 Els itzàs emigraren cap al sud-oest i fundaren una nova capital, Chakanputun Quan els tolteques envaïren les terres maies ~940, els itzàs s’establiren novament a Chichén Itzá 964 S'inicià aleshores una nova florida de la cultura maia imperi nou, amb fortes influències tolteques El 1004 Chichén Itzá, Uxmal i Mayapán formaren la Confederació o Lliga de Mayapán, sota la qual es desenvolupà una època de gran esplendor de la civilització…
Comitè de Salvació Pública
Història
Òrgan de govern col·lectiu que regí França de l’abril del 1793 al juliol del 1794.
L’elecció, per la Convenció, dels seus membres —primerament 9, i després 12— esdevingué una simple formalitat, i el Comitè, per sobre l’Assemblea, acabà imposant dictatorialment la voluntat revolucionària de París a la resta del territori Hom distingeix el primer Comitè de Salvació Pública, dominat per Danton, del segon o Gran Comitè de Salvació Pública a partir de juliol-agost de 1793, que acomplí, amb l’ajut de dotze comissions executives, una labor ingent Comprenia un grup polític Robespierre, assistit per Couthon i Saint-Just el “triumvirat”, a més de Barère, Billaud-Varenne…
banana

Bananes
© Fototeca.cat - Corel
Botànica
Agronomia
Fruit en baia oblonga i arquejada del bananer, de pell gruixuda i de polpa farinosa, molt rica en sucre (19-25%), però pobra en sodi, mancada de llavors i comestible.
Les bananes, també anomenades, bé que impròpiament, plàtans, solen ésser recollectades encara verdes en madurar esdevenen grogues, clapades de marró D’un valor alimentari molt elevat, hom les consum crues, fregides o cuinades Hom n'obté, a més, farines i el vi de bananes La producció i comercialització de la banana Des del principi de la dècada de 1960 la producció mundial de bananes s'ha quadruplicat, i l'any 2011 es comptabilitzaren 145443115 tones segons dades de la FAO Els principals països productors, al principi del període esmentat, eren Uganda 3700000 t, el Brasil 2823040 t, l'Equador…
almohade

L’imperi almohade vers l’any 1200
© fototeca.cat
Història
Individu de la secta islàmica fundada per Muḥammad ibn Tumart, de la tribu berber dels masmuda als confins de l’Atles, que defensava l’existència d’un déu únic i les excel·lències de l’Alcorà i la sunna davant el creixent antropomorfisme dels musulmans.
Bé que en vida del fundador —el qual, després de proclamar-se mahdī a Tīnmāl 1121, organitzà els seus deixebles en un petit estat— la secta quedà reclosa al Gran Atles, quan pujà al poder el berber zenata ‘Abd al-Mu'min 1130-63, el qual prengué el títol califal d' amīr al-mu'mī-nīn , dominaren des del Marroc —presa de Tànger, Agmat, Ceuta i la capital almoràvit, Marràqueix 1146— fins a Egipte i n'expulsaren els almoràvits després de derrotar els mercenaris cristians que comandava Ibn Ruburṭayr, els hammadites 1151 i els normands ‘Abd al-Mu'min inicià la conquesta d’Al-Andalus 1147 i topà amb…
Puillorenç
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu.
Se situa a l’extrem septentrional de la vall de Santa Creu, on la Bolzana canvia bruscament la direcció S-N per la W-E a la sortida del congost on s’alça el castell de Puillorenç , en trobar els asprius vessants de les Corberes, en aquest sector dominades pel roc d’en Jolanda 1017 m i el roc Corbatièr, contraforts sud-occidentals del puig de Bugarach Des de les muntanyes que s’alcen a ponent, divisòries amb les aigües de l’Aude serrat de la Besòla, coll de Camperièr, serra Lhonga, baixa el torrent de lo Manhat, afluent a la Bolzana entre Lavanyac i la Pradella Tot el territori és, doncs, molt…
congrés de Viena
Història
Conjunt de reunions celebrades a Viena del 30 d’octubre de 1814 al 9 de juny de 1815, per refer el mapa polític d’Europa, arran de la fi de l’imperi napoleònic.
Previst en el primer tractat de París —signat el 30 de maig de 1814 pels principals estats europeus—, hom proclamà a Viena que volia reconstruir l’ordre social i el sistema polític d’Europa i establir-hi una pau duradora, basada en un repartiment just de forces Tanmateix, el congrés fou dominat per les quatre grans potències de l’època Àustria, Rússia, la Gran Bretanya i Prússia, la Quàdruple Aliança antinapoleònica, que, representades respectivament pel príncep de Metternich-Winneburg, KR von Nesselrode, el vescomte de Castlereagh i KA von Hardenberg, hi refongueren la divisió política…
Pietro Aretino
Literatura italiana
Escriptor italià.
Visqué a Perusa 1506-17, on escriví poesia i es dedicà a la pintura, i a Roma 1517-22, on tingué una gran activitat a l’entorn de la cort de Lleó X, acrescuda a la mort del papa, quan, amb motiu del conclave, compongué les Pasquinate que li obriren el camí de la fama a tot Itàlia Més tard 1522-23 visqué en diverses corts italianes, sobretot a Florència, al servei dels Mèdici, Giovanni dalle Bande Nere i del cardenal Giulio de'Medici En ésser aquest elegit papa Climent VII, tornà a Roma 1523-25, on gaudí de gran popularitat escriví versos que l’obligaren a exiliar-se, bé que hi retornà aviat i…
hispà | hispana
Història
Nom donat als emigrats d’Hispània que s’establiren a la banda nord dels Pirineus, en els dominis francs, fugint del territori dominat pels àrabs, sobretot després de la fracassada expedició de Carlemany contra Saragossa (778).
Molts d’ells procedien de la Tarraconense i es constituïren en nuclis de refugiats que foren objecte d’una capitular de Carlemany, vers el 780, que facilitava llur establiment a Septimània aquesta capitular fou completada vers el 801 i renovada per Lluís el Piadós el 815 i per Carles el Calb el 844 Entre ells hi havia magnats i eclesiàstics notables, com Teodulf, Àtala, Castellà, Agobard, Claudi i Pirmí, que ocuparen càrrecs importants en l’imperi Carolingi, i també molta gent humil, que foren un factor important en la conquesta i el repoblament cristians dels primers nuclis de la Catalunya…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina