Resultats de la cerca

Morfologia El llangardaix verd Lacerta viridis és més petit i esvelt que el llangardaix ocellat L lepida En els individus mascles, com el de la fotografia, hom aprecia un cap particularment alt i la part inferior del cap blava durant el període reproductor Javier Andrada El lluert o llangardaix verd és un saure mitjà, que mesura uns 13 cm de longitud màxima de cap i tronc i té la cua dues vegades més llarga El seu cap és curt i alt, especialment el dels mascles Presenta un collar ben marcat, constituït per 5-14 escates Entre l’escata mentoniana i el collar, hi ha de 15 a 29 escates gulars…

Són de mida petita i presenten el musell allargat i punxegut, els ulls molt petits i les orelles amagades pel pelatge, que és molt llustrós La majoria de les espècies presenten glàndules de mesc, que els serveixen per a la defensa Són molt actius i cacen constantment invertebrats i petits vertebrats No hibernen La musaranya comuna Sorex araneus fa 6-7 cm de llargada i té el pelatge d’un color roig bru al dors, més clar als costats i d’un gris clar al ventre La musaranya nana Sorex minutus fa uns 4,5-6,5 cm de llargada sense la cua i té el pelatge d’un color bru grisós La…

Es caracteritzen pel fet de tenir el cos comprimit lateralment, i el cap i el dors adornats amb una sèrie de crestes, carenes o banyes Llurs dimensions oscillen entre 6 cm i 57 cm segons les espècies La cua és en general prènsil els dits, ben desenvolupats i proveïts d’ungles, són disposats en dos grups, un de tres i l’altre de dos, i formen, així, una mena de pinça que els facilita la vida arborícola Les dents són de tipus acrodont, i la llengua, emprada per a caçar, és cilíndrica, summament llarga i protràctil Els ulls, que sobresurten de les òrbites, s’orienten a voluntat en…

L’epistaxi, anomenada també rinorràgia o hemorràgia nasal, consisteix en la pèrdua de sang a través de la mucosa de les fosses qpsals, que normalment s’exterioritza pels orificis nasals Cal consultar el metge sempre que hi hagi epistaxis repetides, perquè poden ésser degudes a un trastorn de la coagulació o bé a una malaltia nasal que s’ha de diagnosticar i tractar Les persones que pateixen d’hipertensió arterial s’han de controlar la pressió si presenten epistaxis, perquè l’hemorràgia pot ésser deguda a un augment brusc i intens de la pressió arterial Les persones que segueixen un tractament…

Gobiesòcids, o xucladits, de la Mediterrània 1 Lepadogaster candollei mascle i 1a detall de l’òrgan adhesiu ventral, 2 L lepadogaster mascle, 3 Diplecogaster bimaculata mascle, 4 Gouania wildenowi femella i 5 Apletodon dentatus Noteu, com a característiques comunes, la forma deprimida del cap, amb la boca gran i ben proveïda de dents, els narius tubiformes i els ulls dorsals, i la posició de les aletes dorsal i anal, gairebé simètriques i collocades molt enrere del cos Lluís Centelles L’ordre dels gobiesociformes inclou una única família, la dels gobiesòcids, peixos petits proveïts d’un…

Els Miliobatiformes són semblants a les rajades, però tenen a la base de la cua, que s’acaba en un filament, un o dos fiblons verinosos S’han representat 1 l’escurçana comuna Myliobatis aquila , i 2 la milana comuna Dasyatis pastinaca Juan A Moreno L’ordre dels miliobatiformes reuneix els elasmobranquis de forma similar a la de les rajades, amb el disc subquadrangular o ròmbic, però amb la cua molt reduïda i acabada en un filament No tenen aleta caudal i en cas d’haver-n’hi de dorsal, sempre és petita i reclosa a la base Generalment porten un o dos fiblons verinosos a la base de la cua…

Actualment, l’àrea de distribució de la sargantana pirinenca als Països Catalans queda compresa entre el port del Portalet, a Osca, i el port de la Bonaigua, a Lleida IDEM, a partir de dades dels autors La sargantana pirinenca Iberolacerta bonnali és una espècie petita, d’uns 6 cm de mida corporal, tot i que també s’han observat exemplars adults de fins a 6,6 cm de longitud Les femelles són lleugerament més grans que els mascles La coloració dorsal dels adults és grisenca o bruna, amb reflexos olivacis i dues franges laterals fosques limitades per línies blanquinoses Té diverses taques…

La família dels xífids, que a la nostra mar té únicament un representant, és formada per peixos de cos allargat i de secció cilíndrica que tenen el cap prolongat en un rostre o espasa , llarg, aixafat i de secció oval Els adults no presenten les escates que, tot i ésser rudimentàries, en els exemplars joves constitueixen una superfície rugosa A cada costat del peduncle caudal hi ha una quilla La boca és gran i la mandíbula inferior molt aguda a cada costat, el maxillar sobrepassa la vertical que coincideix amb l’extrem posterior de l’ull no hi ha dents ni a les mandíbules ni al vòmer dels…

Aquest ordre només comprèn la família dels dactiloptèrids, també coneguts sota la denominació de cefalacàntids, amb pocs representants Els caracteritza la presència d’aletes pectorals molt desenvolupades i la manca de línia lateral En aquests peixos, la cintura pelviana es troba unida al cleitre i, d’altra banda, els radis espinosos i segmentats de les aletes estan separats Tots els dactilopteriformes són d’hàbits bentònics i s’alimenten dels organismes que viuen a les sorres i llims del fons Els dactiloptèrids El xoriguer Cephalacanthus volitans és un peix bentònic, que utilitza el gran…