Resultats de la cerca
Es mostren 596 resultats
Santa Maria de Montblanc
Art gòtic
Façana de migdia, plenament característica del gòtic català, modificada amb una portada dels segles XVI-XVII ECSA - JFarré La història de Montblanc comença al segle XII, en el moment que el rei Alfons el Trobador, l’any 1163, va decidir que el primer nucli de població, anomenat Vilasalva, situat a poca distància de l’actual, a la confluència dels rius Francolí i Anguera, fos traslladat per motius de seguretat al tossal de Montblanc El canvi de situació tingué lloc, doncs, per iniciativa reial i va anar acompanyat d’una carta de franqueses atorgada pel mateix monarca des dels orígens,…
La custòdia reliquiari dels Corporals de Daroca
Art gòtic
Les notícies A partir dels documents que F Martorell 1909 trobà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó, se sap del cert que el 1384, per encàrrec del rei Pere el Cerimoniós, l’escultor, argenter i també arquitecte Pere Moragues treballava a Saragossa en aquesta custòdia “per a reverència i culte dels santíssims corporals del cos de Jesucrist, de l’església de Daroca” Un cop acabada l’obra, el 21 de febrer de 1386, el rei Pere ordenà pagar a l’artífex 8 910 sous i 10 diners jaquesos El document diu així “que s’ha de pagar a Pere Moragues, argenter de Barcelona, en raó i preu d’una custòdia de plata…
Sant Andreu de la Torre Tavernera (Vallromanes)
Art romànic
Situació Petita capella d’una sola nau amb absis, restaurada el 1718 i novament als nostres dies, al costat de la casa senyorial dels Taverner M D Filgueira L’ermita de Sant Andreu de la Torre Tavernera, també coneguda per Sant Andreu de Castellvell, es troba situada al costat de la Torre Tavernera, masia fortificada emplaçada a la vorera esquerra de la riera de Vallromanes, sota el turó del castell de Sant Miquel Mapa L37-15393 Situació 31TDF407978 Per anar-hi cal agafar la carretera del Masnou a Granollers BP-5002 poc abans d’arribar al punt quilomètric 8,5 trobarem a mà esquerra la…
Santa Maria i Sant Pere de Ponts
Art romànic
Situació Edifici bastit al segle XIV sobre un primer edifici romànic del segle XIII, del qual resten importants fragments de murs al sector de llevant ECSA - JA Adell L’església parroquial de Santa Maria i Sant Pere és a l’extrem nord del nucli urbà de Ponts JAA Mapa 34-13329 Situació 31TCG498425 Història L’església de Santa Maria i Sant Pere es fundà fora el clos de la vila de Ponts, nucli de població format segurament vers els segles XII-XIII sota el turó on es drecen el castell i l’antiga canònica augustiniana de Sant Pere de Ponts La vila de Ponts és anomenada Vilanova de Ponts en…
Sant Quirze de la Coma (Llobera de Solsonès)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església, amb la capçalera L Prat Ja des del segle XI aquesta església apareix esmentada, amb sant Quirze com a titular, situada dins la parròquia i el terme del castell de Llobera de Solsonès, municipi al qual pertany Mapa 329M781 Situació 31TCG728437 Per anar-hi cal agafar la carretera de Solsona a Torà fins a trobar al cap de 8,500 km, a mà dreta, un trencall on s’indica que el camí porta a la Coma 1,200 km Una vegada al mas d’aquest nom, l’església es troba a uns 400 m, distància que cal fer a peu En tenen la clau a la Coma , i s’hi celebra culte molt…
Occitània i els trobadors. 950-1200
Els comtats catalans mantingueren sempre una estreta relació amb les terres occitanes, amb les quals els unia un mateix sistema polític i social, a més de compartir una mateixa cultura i parlar una llengua molt propera Pel camí d’enllaços matrimonials, l’or musulmà o, directament, per la via militar, l’expansió catalana fou una realitat al llarg dels segles XI i XII Entre 1112 i 1245 els comtes de Provença ho foren del Casal de Barcelona Una política matrimonial Política matrimonial dels comtes catalans 917-1133 Des de mitjan segle IX fins al començament del segle XIII, els comtes de l’antiga…
Sant Joan Baptista del Catllar
Art romànic
L’església parroquial del poble del Catllar es troba al bell mig de la vila El lloc del Catllar formava part del terme d’Ullastrell, dit després de Montoliu, segons una escriptura datada l’any 1060, per la qual els comtes de Barcelona Ramon Berenguer I i Almodis feren donació del puig d’Ullastrell, amb la seva fortalesa, en propi alou, a Bernat Amat de Claramunt i la seva muller Arsenda Posteriorment, el terme i castell del Catllar era integrat dins el territori cedit per Ramon Berenguer I a Ponç de Montoliu l’any 1066 Els Montoliu senyorejaren el Catllar fins a mitjan segle XIV Malgrat tenir…
dobló
Numismàtica i sigil·lografia
Nom donat a monedes d’or espanyoles del temps d’Isabel II, des del 1834 fins al 1849, amb valor de 80 rals de billó, des del 1849 fins al 1864, amb valor de 100 (anomenades també centens), i, a partir del 1864, amb valor de 10 escuts d’argent.
corona
Numismàtica i sigil·lografia
Moneda d’or valenciana anomenada també escut
, creada per Carles V l’any 1544, a imitació dels escuts o corones castellanes, amb el tipus castellà de la creu de Jerusalem a l’anvers, i, al revers, el tradicional escut del Regne de València coronat; tenia una valor de vint sous.
esturió
Ictiologia
Peix de l’ordre dels ganoideus, de la família dels acipensèrids, d’uns 150 cm, amb el cos allargat, de secció pentagonal i cobert de cinc sèries longitudinals d’escuts, la boca petita i oberta en la part inferior del cap, el musell amb quatre barbetes i la cua heterocerca.
Habita a la mar a força profunditat a l’estiu puja pels rius, on té una fresa de fins 2 milions d’ous, i torna a la mar Les cries resten al riu fins a 2 anys després van a la mar, on atenyen la maduresa sexual, que s’esdevé entre 7 i 14 anys, i tornen una altra vegada al riu per fresar Habiten a les costes de tot Europa i del Canadà, bé que darrerament llur nombre ha disminuït molt De llurs ous hom treu el caviar Als Països Catalans, on havia estat abundant a l’Ebre, ha desaparegut totalment
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina