Santa Maria i Sant Pere de Ponts

Situació

Edifici bastit al segle XIV sobre un primer edifici romànic del segle XIII, del qual resten importants fragments de murs al sector de llevant.

ECSA - J.A. Adell

L’església parroquial de Santa Maria i Sant Pere és a l’extrem nord del nucli urbà de Ponts. (JAA)

Mapa: 34-13(329). Situació: 31TCG498425.

Història

L’església de Santa Maria i Sant Pere es fundà fora el clos de la vila de Ponts, nucli de població format segurament vers els segles XII-XIII sota el turó on es drecen el castell i l’antiga canònica augustiniana de Sant Pere de Ponts. La vila de Ponts és anomenada Vilanova de Ponts en diversos documents de la darreria del segle XIII, per distingir-la del nucli primitiu d’habitatges que existia al voltant del castell i la canònica.

L’església de Santa Maria i Sant Pere començà a construir-se al segle XIII. Tanmateix, les obres del temple romànic inicial degueren restar aturades molt de temps per diverses causes, la principal de les quals fou la inestabilitat política i social durant tota la tretzena centúria arran de les anomenades guerres d’Urgell, que causaren la destrucció i l’incendi del castell i la vila de Ponts el 1277.

Al segle següent, el comte Ermengol X d’Urgell, en el seu testament atorgat l’any 1314, llegà a l’església de Santa Maria i Sant Pere la quantitat de 200 morabatins per a l’obra de l’església, i una quantitat igual per a la canònica de Sant Pere. El llegat testamentari d’Ermengol X prova que en aquest moment l’església de Santa Maria es trobava encara en construcció, la qual es degué reprendre, però, ja dins un llenguatge estilístic plenament gòtic.

En una data desconeguda que cal situar dins la segona meitat del segle XIV, el capítol canonical es traslladà a l’església de Santa Maria i Sant Pere de la vila de Ponts. Des de llavors, tots els oficis es van fer ordinàriament en aquest nou temple, que tingué de fet les funcions parroquials, tot i que en una visita pastoral feta a la vila el 1575 es diu que el títol de parròquia el tenia encara la canònica de Sant Pere. Tot seguit a l’església de Santa Maria i Sant Pere es fundaren beneficis per a la comunitat de clergues beneficiats. (MGF-MLlR)

Església

És un edifici essencialment gòtic, bastit a partir del segle XIV, que conserva a l’extrem de llevant importants elements de la construcció inicial del segle XIII, que restà inacabada i represa posteriorment en estil gòtic.

Els elements de l’edifici original consisteixen en tot el mur de llevant, on s’obre un absis semicircular, precedit de dos estrets arcs presbiterals, reduïts gairebé a simples plecs. El semicilindre absidal és coronat per una imposta decorada amb un fris d’escacat, inicialment concebuda per a ésser l’arrencada d’una volta hemisfèrica, que fou substituïda (si és que s’arribà a construir) per l’actual volta de creueria.

La part més vistent, però, és a l’exterior. A la façana absidal hi ha una finestra de doble esqueixada, centrada, que no es manifesta a l’interior, i quatre lesenes de secció quadrada amb els angles bisellats i decorats amb boles. La part alta de l’absis no conserva el coronament original, i el parament s’interromp bruscament i continua, en la part corresponent a la volta de creueria, amb un parament de reble irregular.

Al mur nord, a l’angle nord-est, es conserva una finestra de doble esqueixada ressaltada per una arquivolta, la qual recolza en columnetes amb capitells molt desfets. Per damunt de l’arquivolta, que no és visible a l’interior, hi ha una teulada de lloses que s’uneix als contraforts de l’obra gòtica.

L’aparell d’aquesta part de llevant és de carreus de gres, ben tallats i polits i disposats molt ordenadament en filades uniformes i regulars. Entre els carreus hi ha gravats dos escuts de la casa comtal d’Urgell i un baix relleu amb motius gòtics, al mur nord, prop de la finestra esmentada.

Es fa difícil precisar la tipologia en què fou concebuda l’obra inicial de la parròquia de Ponts, atesa la posició del semicilindre absidal centrat en el mur de llevant, molt més ample, però no el suficient per suposar-hi una estructura de tres naus. Sembla més aviat que es devia tractar d’una única nau, molt ampla, capçada per una testera plana, en la qual s’obria l’absis. D’altra banda, però, resulta difícil d’entendre la posició de la finestra i la teulada de la façana nord, que possiblement fou condicionada per la represa de l’obra en època gòtica.

És indubtable, però, la concepció monumental del projecte inicial de l’església, que evoca l’arquitectura de Santa Maria de la Seu d’Urgell, especialment pel que fa a la decoració absidal. Es tractaria d’un exemple singular de continuïtat de l’estil arquitectònic definit a la fi del segle XII a la catedral d’Urgell, que no tingué pervivència estilística, llevat de l’exemple de Santa Maria i Sant Pere de Ponts. (JAA)

Bibliografia

  • Gabriel, 1986, pàgs. 12-14
  • Bach, 1986-87, vol. VIII, doc. 41, pàg. 258; doc. 42, pàgs. 258-259; doc. 43, pàg. 259; doc. 45, pàg. 260 i doc. 47, pàg. 261