Resultats de la cerca

Es professionalitzà als anys cinquanta al Teatre Candilejas de la Rambla de Barcelona, on actuà al llarg de la dècada en les estrenes d' El zoo de cristal , de Tennessee Williams, i El senyor Perramon , de Josep Maria de Sagarra, entre altres Posteriorment, interpretà Pigmalió 1970, en versió de George Bernard Shaw, sota la direcció d’Antoni Chic, i actuà en l’adaptació de Mario Gas de Lulú , de Frank Wedekind 2001, Follia d’amor , de Sam Shepard, amb Antonio Simón de director 2002, i L’oficiant de dol , de Wallace Shawn  dirigida per Carlota Subirós 2003, entre moltes altres obres Tanmateix…

Començà estudiant ciències i filosofia, però aviat es decantà per l’escultura A la Universitat de Barcelona fou alumne de Manuel Milà i Fontanals i del cervantista Clemente Cortejón Especialitzat en la literatura clàssica castellana, publicà l’edició crítica L’enginyós cavaller Don Quixot de la Mancha 1907 Fou conservador de la secció cervantina de la Biblioteca de Catalunya i publicà el catàleg de la collecció cedida per Isidre Bonsoms 1916-25, posteriorment reeditat en castellà i ampliat 1941-64 També edità i estudià clàssics medievals catalans, com ara el seu Estudio crítico…

Fill de l’enginyer Santiago Rubió i Tudurí , l’exili familiar el portà el 1938 a Vielles Auvèrnia, França i el 1948 a Buenos Aires, on estudià pintura Especialitzat en l’art colonial, és considerat un dels més grans difusors del fileteado porteño El 1957 participà en l’exposició de la Sociedad Estímulo de Bellas Arts, que donà origen al moviment informalista Molts dels seus treballs pictòrics s’estructuren en forma de quadres-vinyetes amb llegendes que se succeeixen de manera seqüencial, com si es tractés d’un guió illustrat, una tècnica cinematogràfica que igualment utilitza quan dona…

Germà d’ Antoni Maria Alcover , ingressà a la Companyia de Jesús Al llarg de la seva vida dugué a terme una gran activitat com a conferenciant i difusor de les seves troballes Entre aquestes destaquen l’aixecament dels plànols de l’església bizantina de Capdepera i diferents estudis sobre les coves prehistòriques mallorquines La seva tasca investigadora se centrà principalment en la dominació islàmica de les Illes Balears i, malgrat que els seus textos resten antiquats per a la visió crítica actual, tenen un indubtable valor a desgrat del canvi de sensibilitat i els avenços en els…

D’origen anglès —sempre mantingué el passaport d’aquest país—, es formà al Conservatori del Liceu amb Sánchez Cabañach i Antonio Puyé Posteriorment es perfeccionà amb Enric Granados a l’acadèmia fundada l’any 1901 per aquest compositor i pianista Acadèmia Granados El 1916, en morir el seu mestre, li succeí com a director de l’acadèmia, que a partir del 1920 dugué el seu nom Acadèmia Marshall Fou una de les figures més destacades de l’escola pianística catalana A la dècada dels anys vint, Marshall alternà la tasca docent amb la concertística, aquesta abandonada progressivament després d’…

Dibuixant i grafista, després de dirigir l’escenografia d’ Una mujer en un taxi 1944, Joan Josep Fogués, Ignasi F Iquino el contractà el 1950 per a exercir d’escenògraf als seus estudis amb obres com Almas en peligro 1951, Antonio Santillán El sistema Pelegrín 1951, El Judes 1952 i Buen viaje, Pablo 1959, tots tres d’Iquino i La canción del penal / Un balle suffit 1954, Jean Sacha i Joan Lladó El mateix Iquino li facilità el salt a la direcció amb La montaña sin ley 1953 i el documental Barcelona gran ciudad 1954, seguits de Sitiados en la ciudad 1955 i les comèdies Botón de ancla en color…

Vida Després de lluitar a la guerra civil en el bàndol republicà, deixà els estudis d’enginyeria i es dedicà al teatre S’integrà a la companyia del Teatro Nacional María Guerrero i participà en obres com ara El jardín de los cerezos , Marat-Sade , La gaviota i Doña Rosita la Soltera Debutà al cinema en Costa brava 1946, Julio de Flechner i destacà a Tiempos felices 1950, Enrique Gómez i La trinca del aire 1951, Ramon Torrado Des de principi de la dècada del 1950 visqué a Madrid, alternà teatre i televisió, i participà en programes com ara "Estudio 1" i "Novela" A partir del 1970 treballà més…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna de llengüeta doble Instrument popular de les terres del sud de l’Ebre, amb variants pròpies a Tortosa i al País Valencià, a les terres valencianes gaudeix d’una forta implantació en la vida musical ciutadana com a element indispensable en cercaviles, processons, danses i altres manifestacions festives de carrer Acostuma a anar acompanyada pels ritmes d’un tabal Es coneixen variants d’aquest instrument -amb diferents noms- en algunes zones de l’Estat espanyol i en diverses regions de l’àrea mediterrània Els instruments de doble llengüeta…

Filla del pintor i gravador Abel Vallmitjana i Vallès , el 1938 emigrà amb els seus pares a Veneçuela Atreta per les arts, féu una estada a Florència 1952-1954 i després tornà a Veneçuela, on el 1958 es graduà a Caracas en arquitectura i urbanisme per la Universitat Central de Venezuela Es traslladà a França, a París, on amplià estudis i després, a Londres Més tard, es doctorà en ciències, especialitat d’urbanisme, a Caracas 1984 En aquest país exerceix professionalment i també es dedica a la docència universitària Cal subratllar el seu treball sobre la planificació del desenrotllament urbà i…

Estudià filologia romànica hispàniques a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1975 amb un estudi sobre l’ambigüitat en el llenguatge, i on fou professor de lingüística des del 1970 fins a la jubilació 2008 A banda de la seva tasca acadèmica, excellí en el vessant de la divulgació, i des d’aquest camp fou un fervent defensor de la diversitat lingüística i del plurilingüisme, que entenia com un vehicle de coneixement mutu i de respecte entre societats i collectius Combaté els prejudicis lingüístics, especialment amb relació a les anomenades “llengües minoritàries” Documentà aquestes…