Resultats de la cerca
Es mostren 704 resultats
Veneçuela 2016
Estat
El Vaticà va fer de mediador amb el Govern veneçolà per a l’alliberament de l’opositor Leopoldo López en la foto, el dirigent de l’oposició abans de ser empresonat © leopoldolopezcom Els resultats de les eleccions legislatives de final del 2015 van significar un important canvi polític, que es va traduir en una majoria de vots i d’escons en favor de les forces que donaven suport a la plataforma unificada opositora, anomenada Mesa de la Unitat Democràtica MUD Amb aquests antecedents, els opositors es van proposar de tirar endavant la convocatòria d’un referèndum per a tractar de destituir el…
La pluralitat religiosa
Aquest mapa vol mostrar la pluralitat religiosa en els diversos estats del món Necessàriament, aquesta presentació és esquemàtica, per això no s’hi pot veure ni la presència de religions relativament minoritàries, ni els matisos que en alguns casos caldria recollir quan intentem palesar la convivència de diferents religions o confessions I, amb tot, la distribució que presenta ens ajuda a entendre les grans àrees d’implantació religiosa arreu del món vegeu els mapes 32 i 33 Aquesta situació, que aquí es proposa com si fos una fotografia actual, és el resultat de segles d’història en què…
Les dipsacàcies
Dipsacacies 1 Scabiosa atropurpurea a branca amb fulles, inflorescències i infructescències x 0,5 b detall d’un fruit amb el calze reduït a cinc sedes x 4 2 Knautia arvensis a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’un fruit x 5 3 Dipsacus sylvestris aspecte de la infrutescència seca x 0,5 Eugeni Sierra Unes 300 espècies agrupades en 10 gèneres formen aquesta petita família distribuïda principalment per les terres d’Europa, Àsia i Àfrica central i meridional a les terres catalanes n’hi ha cinc gèneres i una vintena d’espècies Les dipsacàcies són generalment plantes herbàcies, anuals o perennes…
els Alps

Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…
narval
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels cetacis, de la família dels delfinaptèrids, desproveït d’aleta dorsal; a la mandíbula superior té dues dents, una de les quals, l’esquerra, es desenvolupa extraordinàriament en els mascles, de manera que esdevé una defensa, de forma recta i retorçada sobre si mateixa, amb una llargada de més de 2,5 m.
L’animal, sense comptar-hi la defensa, pot arribar a fer 5 m de llargària És carnívor La durada de la gestació no és coneguda, i la femella pareix una cria única Habita l’oceà Àrtic, però no n'hi ha més al sud del cercle polar Antigament hom atribuïa propietats medicinals a les defenses dels narvals
estat
Política
Formació social històrica, organitzada com a unitat política amb característiques pròpies.
L’estat, com a formació social, és una estructura d’elements que pertanyen a unitats polítiques anteriors a ell i d’elements de nova creació Durant segles, la monarquia la seva institució central i creadora mantingué els trets teocràtics del despotisme oriental i del papat, el cesarisme romà i la dominació patrimonial del feudalisme, de la mateixa manera que la tradició estamental, corporativa i municipal de l’edat mitjana limità extraordinàriament sobretot a la península Ibèrica el poder dels monarques absoluts, i s’arribaren fins i tot a constituir petits estats republicans en…
Catalogació de les monedes episcopals i comtals vigatanes
Art romànic
Arxiu Leandre Villaronga i de l’Arxiu Balaguer-Crusafont Aquesta és la primera ocasió en la qual podem presentar una catalogació exhaustiva dels exemplars coneguts de les monedes vigatanes, tant de les episcopals com de les comtals Un primer intent, contingut al corpus de la moneda comtal, publicat per nosaltres l’any 1979 contenia 89 exemplars, amb 81 peces reproduïdes i 8 d’indeterminades Val a dir, però, que la baixa qualitat de les illustracions li donen ben poca utilitat des del punt de vista iconogràfic i, per tant, hom no pot fer-se càrrec dels aspectes artístics de la moneda Amb motiu…
Alessandro Grandi
Música
Compositor italià.
Vida Probablement fou alumne de Giovanni Gabrieli a Venècia Entre el 1597 i el 1615 fou mestre de capella de diverses institucions benèfiques de Ferrara, fins que fou nomenat mestre de capella a la catedral 1615-17 El 1617 ocupà una plaça de cantant a Sant Marc de Venècia, amb un sou força generós, i fou allí on conegué C Monteverdi, mestre del cor de la catedral veneciana El 1618 arribà a ser mestre de cant al seminari ducal, i el 1620, vicemestre de capella de la catedral, tot compartint responsabilitats amb Monteverdi El 1627 abandonà Venècia i optà a la plaça de mestre de capella a Santa…
Jaume Pasqual i Coromines
Historiografia
Cristianisme
Historiador, eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Provinent d’una família benestant, realitzà els estudis de retòrica i gramàtica al collegi dels escolapis de Moià Posteriorment es doctorà en dret civil a la Universitat de Cervera 1758 L’any 1759 ingressà al monestir premostratenc de Nostra Senyora de Bellpuig de les Avellanes, on ràpidament establí contacte amb Jaume Caresmar Arribà a ser-ne prior 1795, 1801 i abat 1789 Al llarg de la seva vida realitzà diversos viatges per Catalunya, Aragó i Navarra per tal de cercar documents, restes arqueològiques i monedes antigues Juntament amb els seus germans d’orde Caresmar i Josep Martí…
, ,
Els naips
Els naips són, sense cap mena de dubte, una de les manifestacions més rellevants de la nostra imatgeria popular tant per la seva longevitat i la seva difusió com pel seu ús generalitzat La seva vida comença abans de l’aparició dels sistemes d’estampació i s’allarga fins a l’era dels ordinadors al llarg del temps s’ha servit de tots els sistemes de reproducció gràfica D’altra banda, la seva iconografia, tot i diversificar-se, quasi no ha canviat en els més de sis segles d’història i s’ha mantingut fidel als models del passat, en respecte al desig del gran públic que, poc amant dels canvis,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina