Resultats de la cerca

L’església és dedicada a la Mare de Déu de les Neus Fins el 1970 constituïa un municipi independent el terme del qual comprenia les valls del barranc de Miralles i de Tamúrcia, fins a prop la seva confluència amb la Noguera, i, al nord, vora aquest riu, l’antic terme de Casterner de les Olles i, separats de la resta del terme, els d'Enrens i de Trepadús L’antic municipi comprenia, també, els pobles de la Torre de Tamúrcia, els Masos de Tamúrcia, els llogarets de Torogó amb l’antic priorat de Sant Climent de Torogó , i el Castellet, els antics pobles de Miralles, d'Aulàs i de Llastarri, la…

Situació Aspecte que ofereix l’interior de l’església L Prat Al bell mig d’una rodalia de masies i camins de l’alta vall d’Ora, a la riba esquerra del riu, trobem la casa-hostal i l’església de Sant Lleïr, els quals s’han convertit actualment en el nucli humà i d’hostatgeria d’aquests verals Mapa 292M781 Situació 31TCG905603 Al punt quilomètric 21 de la carretera de Solsona a Berga, a l’indret de Tentellatge, arrenca a mà esquerra un camí que va a la vall d’Ora, Sant Lleïr, Sant Pere de Graudescales, Busa i la Selva Seguint aquesta via, sempre indicada, arribarem, amb 9 km, a…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Vilobí d’Onyar, a l’W amb els de Santa Coloma de Farners i Riudarenes, al S amb els de Maçanet de la Selva i Vidreres i a l’E amb el de Caldes de Malavella Fins a mitjan segle XIX hi hagué l’estany de Sils, de caràcter endorreic, format pels escórrecs de les aigües pluvials procedents dels sectors més alts de Vallcanera, Caldes de Malavella i els vessants interiors de la Serralada Litoral Els límits de la llacuna, dessecada definitivament el 1845, resten encara assenyalats per fites que van des de prop de l’Hostal de la Granota fins al…

Esmentat ja el 1269, era regit per beneficiats El 1375 hi havia una confraria, que al segle XVII arribà a tenir un miler de fidels La primitiva església fou enderrocada per un terratrèmol el 1425 L’edifici actual fou bastit en 1599-1648 el campanar fou completat el 1720 La imatge d’alabastre, d’un gòtic molt evolucionat, és del segle XV i fou restaurada el 1922 El santuari i l’hostal han estat restaurats el 1970 Els cingles del Far constitueixen l’extrem oriental de la gran cinglera de Tavertet que limita pel sud-est l’altiplà de Collsacabra, damunt el Ter prenen la forma d’una…

El castell sembla d’origen romà i és esmentat, juntament amb el de la Clusa, el 673, durant la revolta del duc Pau contra Wamba, que fou pres pel rei El 1100 és esmentada la capella del castell Santa Maria d’Oltrera al s XIII n'era capellà major l’ardiaca del Vallespir i hom li assignà els drets senyorials del lloc de la Pava A la baixa edat mitjana, el castell formà part de la senyoria de Sureda Fou destruït, juntament amb la capella, el 1675 per les tropes franceses El 1681 fou construït, a l’oest de les restes del castell, al vessant espadat del turó, un nou santuari de la Mare de Déu…

L’edifici actual, d’obra rústega amb cantoneres de carreus, matacà damunt la porta, espitlleres i finestrals gòtics geminats, sembla datar del segle XV El 1924 sofrí greus desperfectes a causa d’un incendi i actualment hom pot reconèixer la part reconstruïda per la diferència de color dels materials L’ocupació humana en època prehistòrica en aquesta contrada es fa palesa en les nombroses restes lítiques trobades per Francesc Riuró el 1948 en un turó prop de l’hostal de Cal Coix, estació de superfície que hom ha suposat de l’Eneolític i on s’han trobat també fragments de ceràmica…

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Maçana Inicialment fou una capella d’hospital de camí, fins que es convertí en una capella d’un hostal El lloc de Maçana es documenta a partir de l’any 980, que arran d’un plet sobre uns béns situats a l’apèndix de Gravalosa, a la vall de Cantallops, que afrontaven amb Maçana Les primeres notícies de l’existència de l’hospital són de l’any 1295, data en què en un testament d’un membre del mas Puig de Gravalosa s’esmenta, entre d’altres hospitals, el de Perafita No obstant això, l’advocació de la capella a Santa Anna…

Situació Petit conjunt rural integrat per l’església amb elements romànics, la rectoria, el cementiri i un comunidor M Anglada L’església de Sant Pere de Bertí, situada sobre els seus famosos cingles a 825 m d’altitud, centra un poblat de masies disperses, on resideixen avui dia únicament dues famílies Mapa L37-14364 Situació 31TDG361192 Hi condueix una pista que surt entre els quilòmetres 11 i 12 de la carretera de Centelles a Sant Feliu de Codines, on hi ha un rètol que indica l’hostal de Cal Miqueló Des d’aquest hostal la pista continua en direcció a migdia i a…

Situació Vista aèria de l’estratègica situació d’aquest castell, sobre un esperó rocós que domina la vall del Segre Al fons, el pantà d’Oliana ECSA - M Catalán Els vestigis d’aquest castell es troben situats sobre una elevació eminent al costat dret del Segre, en un lloc que resulta inexpugnable i que, amb el castell d’Oliana, dominava el pas natural de la vall del Segre cap als Pirineus, a l’anomenat Grau d’Oliana Mapa 34-12291 Situació 31TCG586608 Per a arribar-hi, cal prendre primer la carretera que condueix a Peramola, la qual agafarem a 3 km d’Oliana passat el pont del Segre Fets 4,5 km…

Aquesta tradició fou recollida per Andreu Bosc, que donà el nom de Bernat Perpinyà al personatge i que fins i tot assenyalà la casa que serví d’hostal, la qual ostentava unes armes on figurava una pinya La casa, de fet, era del s XVI Féu una crítica definitiva d’aquesta llegenda, el 1833, Pere Puiggarí Una altra llegenda recollida per Verdaguer, al seu poema Canigó 1886, fa de Pere Pinya un bover dels Cortals, llogaret del terme de la Llaguna Capcir, a la capçalera de la Tet, i que, cansat de la vida de muntanya, baixà, guiat pel riu, amb dos bous i una arada, fins a un indret…