Resultats de la cerca

Fundat el 1980, a partir de les trobades d’un grup d’afeccionats, és un dels principals referents del jazz català i ha aconseguit arribar més enllà del públic seguidor del gènere El seu so fresc, centrat en el jazz de Nova Orleans, i les seves interpretacions impecables el dugueren a tocar en tots els festivals catalans i als més importants d’arreu del món És considerat com a grup pioner, juntament amb la Locomotora Negra , en el conreu del jazz tradicional a Catalunya, la seva música comprèn diversos estils que van des del jazz dels orígens fins al swing Els seus membres fundadors foren Pep…

Salutació de La Ilustració Llevantina a la premsa catalanista Doble plana al número 2 de la revista 20 de març de 1900 BC Els grans mitjans d’informació –la premsa diària en primer terme i, després, la ràdio i la televisió– gairebé sempre han anat pel darrere dels moviments socials i dels canvis d’opinió o de gust dels amplis públics als quals volen adreçar-se i, fins i tot, també representar Presoners doncs dels tiratges i de les audiències que han aconseguit i obligats a l’amortització dels amplis mitjans tecnològics de què disposen en relació amb els seus competidors més…

Produí el Popol-vuh, màxim exponent de la literatura precolombina, i el Libro de los libros de Chilam Balam , dels primers temps de la conquesta Amb el Romanticisme 1840, aparegueren nous prosadors i poetes la poetessa Vicenta Laparra de Lacera 1834-1905 inicià el teatre modern El Modernisme donà les figures del poeta Domingo Estrada 1852-1901 i del polígraf Enrique Gómez Carrillo 1873-1927 Al s XX es destacaren els poetes Rafael Arévalo Martínez, Luis Cardoza y Aragón i el narrador Miguel Ángel Asturias, premi Nobel de literatura el 1967 També cal citar encara el dramaturg Manuel Galich, els…

Vida Estudià ciències empresarials i a vint anys entrà al Nou Grup de Teatre Universitari NGTU, on rodà uns primers curts A continuació fundà i dirigí el Cineclub Esade, i rodà el llarg documental La Festa del Pi 1973, amb Josep Anton Salgot i Joan Reig Juntament amb Josep Rigol i Enric Cusí crearen el Grup Obert de Disseny, amb el qual feren alguns curts fins el 1975, com ara Maquillatges 1973 i Sense Spacematic 1974, de tall experimental L’any següent constituí amb J A Salgot la productora IMATCO, Imatge Comunicacions, SA, per a la qual rodaren el curt Madison 1977 i el llarg Serenata a la…

Vida Barceloní d’adopció, feu de periodista i editor de la collecció literària "La Novella d’Ara" 1923 Després de fer de promotor teatral de l’actriu Teresina Teresina Boronat, fou contractat per la Gaumont per treballar a França i Alemanya com a escenògraf Participà en el film de tema espanyol Maison de danses 1931, Maurice Tourneur de la Pathé, i des de París escriví per a la revista barcelonina "Films Selectos" 1930-37 De nou a Catalunya, feu de corresponsal de premsa i dirigí el setmanari "Cine-Art Moderna revista de cinema" 1933-35 també collaborà en "Cinegramas" i "Arte y Cinematografía…

Joaquim Parellada i Borràs, conjuntament amb el seu germà, establí una fàbrica de torçats de seda a Rubí el 1859 Era un negoci modest, en el qual treballaven vuit dones La fàbrica tenia 190 aranyes mecàniques i la inversió era de 80 000 rals —4 000 duros— Nou anys més tard, Joaquim Parellada era l’únic titular de l’empresa La fàbrica de torçats s’amplià amb la filatura de seda —30 peroles destinades a produir-la— L’energia era proporcionada per una màquina de vapor de 6 cavalls La producció era de 50 quilograms de seda filada i 200 de torçada, setmanalment Ara hi treballaven 200 dones Rafael…

Vida Era el petit d’una família de catorze fills i inicià la seva formació musical a Esparreguera El 1881 la família es traslladà a Barcelona i Amadeu ingressà a la capella de música de Santa Anna, llavors sota el magisteri de J Ribera, amb qui estudià piano, harmonia i composició A més, cantava al cor infantil del Gran Teatre del Liceu Tocà al cafè Colom -on feu amistat amb F Cambó i amb P Coromines- i al Pelayo, on vers el 1889 conegué Ll Millet Exercí també com a mestre de capella de les religioses de Nostra Senyora de Loreto Vives i Millet fundaren l’Orfeó Català, entitat per a la qual el…

Vida Treballà filmant escenes per al No-Do durant vint anys, des que a tretze anys començà a portar una càmera de 16 mm, i fou conegut amb el renom de Juanito, el del No-Do També filmà pel seu compte una gran quantitat de plans d’arxiu, que després serviren per a films de directors com Pere Lazaga o José María Forqué Treballà com a foquista a Escuela de Periodismo 1956, Jesús Pascual, la seva primera feina, i després entrà a TVE, acabada de crear Gràcies a Pere Portabella i Leopoldo Pomés conegué Jacinto Esteva, director del dilatat projecte Lejos de los árboles 1963-70, que fotografià…

Vida Després d’alguns cursos d’enginyeria tècnica, i pràcticament sense cap experiència audiovisual, començà a collaborar a TVE com a segon operador i realitzador de reportatges per al programa "El mundo del deporte" Participà en curts de directors que en aquell moment despuntaven, com ara Agustí Villaronga Anta, mujer , 1974 i Josep Anton Salgot El seu primer treball com a auxiliar fou La muerte del escorpión 1975, Gonzalo Herralde i com a segon operador feu L’obscura història de la cosina Montse 1976-77, Jordi Cadena i les cintes de Josep Joan Bigas Luna, Bilbao ídem v o , 1977-78 en…

Fill de Josep Mas i Duran, burgès honrat de Perpinyà i austriacista compromès, i Raimunda d’Ardena Feu la carrera militar i l’any 1711 era capità en una de les companyies pertanyent al regiment de la Diputació de Catalunya Com a tal, participà en la defensa de Cardona davant del setge borbònic de l’hivern del 1711 A l’inici del setge borbònic de Barcelona, el juliol del 1713, ascendí a sergent major del regiment d’infanteria de Santa Eulàlia Mesos després, ocupà el càrrec de tinent coronel del mateix regiment, després que hi renunciés Francesc Cortada de Merlès Pel maig del 1714 comandà un…