Resultats de la cerca
Es mostren 328 resultats
elongació
Física
Distància que separa una partícula oscil·lant de la posició d’equilibri en cada moment.
L’elongació màxima és l' amplitud de l’oscillació
mobilitat
Física
En una partícula sotmesa a un camp de forces, coeficient de proporcionalitat μ entre la velocitat v de la partícula i la intensitat E del camp, de manera que v = μ E
.
hidrodinàmica
Física
Part de la hidràulica i de la mecànica de fluids que estudia el moviment dels líquids en relació amb les forces que el produeixen.
Més específicament hom dóna aquest nom a l’estudi aprofundit, de caire matemàtic, fet a partir de la consideració del líquid com un medi continu homogeni i isòtrop moltes de les seves formulacions són extensives als gasos El nom d’hidrodinàmica fou introduït per Daniel Bernoulli, el 1738, però la seva consolidació com a branca científica autònoma fou sobretot obra de Leonhard Euler, que establí les equacions diferencials del moviment i donà la formulació actual a resultats anteriors Durant els s XVIII i XIX la hidrodinàmica així formulada es desenvolupà amb independència de la recerca…
potencial centrífug
Física
Potencial degut al moment angular orbital de la partícula incident amb relació al nucli blanc.
Analíticament, es representa per l’expressió V c e n t r í f u g r,l = h 2 ll+1/ 2 μ r 2 , on l és el nombre quàntic de moment angular orbital, h la constant reduïda de Planck, μ la massa reduïda del projectil i del blanc, i r la distància entre el projectil i el blanc
detector
Física
Aparell que permet determinar el pas d’una partícula i d’evidenciar-ne l’energia.
Entre els principals detectors hi ha les cambres de bombolles, de dards o de deriva cambra i els comptadors comptador a més dels escintilladors i els calorímetres
afix
Gramàtica
Partícula afegida a un mot a fi de compondre’n un altre de significació diferent.
Els afixos poden anar collocats al començament prefix, al mig infix, o bé al final sufix o desinència d’un mot i són usats en la formació de paraules derivades, com p ex forner, del mot primitiu forn amb el sufix -er extraordinari, del mot primitiu ordinari amb el prefix extra - adobassar, d' adobar amb l’infix -ass-
càrrega específica
Física
En una partícula, quocient entre la seva càrrega elèctrica i la seva massa en repòs.
constant d’estructura fina
Física
Constant fonamental adimensional que mesura la interacció d’una partícula carregada amb el camp electromagnètic.
El seu valor, d’acord amb mesures experimentals del 2008, és α = 1 / 137,035 999 08451, on la xifra entre parèntesis indica la incertesa estàndard
Llenguatge comú i llenguatge científic
Característiques del llenguatge científic El llenguatge exerceix una funció absolutament indispensable en la ciència, en totes les ciències Només cal pensar que tots o gairebé tots els estadis d’una operació científica qualsevol afecten el llenguatge Llevat potser de l’observació pura i simple, totes les altres fases característiques de l’activitat científica, des de l’anotació de les mateixes observacions fins a l’explicació dels fenòmens, passant pel càlcul i la previsió, necessiten un llenguatge per a arribar a bon port L’activitat científica, que inclou des de la investigació pura fins a…
article
Gramàtica
Element gramatical que, en l’aspecte formal, expressa el gènere i el nombre del substantiu del qual depèn, o que dona caràcter substantiu a expressions que no són pròpiament un substantiu.
En l’aspecte funcional, l’article individualitza i concreta talment que l’absència d’article confereix un valor indefinit o partitiu al substantiu L’article té també una funció determinant i de referència a quelcom ja conegut, però que no és tan general Altrament, la determinació es basa en les circumstàncies i, encara més, pot tractar-se d’un objecte únic en la realitat Amb l’article hom expressa una realitat concreta, total i única en cada situació —o quelcom amb aquest caràcter— que contrasta amb el contingut de diverses menes d’expressions oposades Així, hom es refereix a un objecte…