Resultats de la cerca

El seu origen sembla posterior al 1165 és esmentat ja el 1200 Una llegenda tardana atribueix a un pastor la troballa de la imatge Des del seu origen fou servit per donades, reemplaçades el 1615 per una família d’ermitans Fracassaren dos intents de crear-hi un priorat canonical el 1384 i el 1546 El santuari és format per un conjunt d’edificacions església, porxo, casa de l’ermità, cavallerisses i altres dependències construïdes en gran part al s XVI, bé que l’església té una part dels s XIII i XIV i fou ampliada en 1739-46 amb una capella i un cambril barrocs dedicats a la Mare de Déu de la…

Influït pels nous corrents artístics portats per Conrad Rudolf i Ferdinando Galli, executà sumptuosos retaules Sant Ramon del Portell el major de Santa Clara, de Vic etc Treballà 1726 en el model de l’urna de sant Bernat Calbó Vic, que executà l’argenter Joan Matons, i a l’avantcapella del Roser, del convent de Santa Caterina de Barcelona feu el grup escultòric de la Caritat façana de l’Hospital de la Santa Creu, Barcelona, la Pietat —de gran realisme— per a la parròquia de Tàrrega, la imatge titular de la façana de Sant Miquel del Port, de Barcelona 1754, etc El 1757 acabà el…

A setze anys 1688 ja efectuà el retaule de Sant Libori per a la Pietat de Vic, i el 1690, el de Sant Antoni per a l’església parroquial de Torelló Traçà el de Sant Benet de la Seu 1698 quan treballava en un altre per al monestir de la Portella L’any següent contractà el del Sant Crist per a la parròquia de Seva, i el 1705, el fastuós de Sant Feliu de Torelló acabat el 1710 El 1708 efectuà el del Roser per a Olot actualment a la parròquia de Sant Esteve i, entre el 1706 i el 1712, el grandiós retaule d’Arenys de Mar, que havia començat 1682-86 Francesc Santacruz Sembla que…

Detall dels pinacles de fusta que coronen les cadires del cor alt de la catedral de Barcelona Probablement formaven part del projecte de Pere Sanglada, però van ser iniciats per Miquel Lochner, el 1483, el qual va treballar-hi fins a la seva mort, el 1490, amb la collaboració de l’escultor Joan Frederic CB – TDuran Durant la segona meitat del segle XV i els primers anys del XVI es constata a Catalunya una important presència de mestres procedents de l’Europa septentrional, especialment després de la Guerra Civil Catalana 1462-72 Les fonts corresponents a aquest període atorguen…

Advocat 1873 i notari, s’inicià políticament dins el partit republicà federal Participà en la reorganització de l’Ateneu Balear 1878 i posà de manifest unes grans aptituds organitzatives amb la celebració de les primeres fires i festes de Palma 1880, la creació de l’Escola Mercantil 1881 —més tard Escola Mallorquina d’Ensenyament— i la formació de la Caixa d’Estalvis i Mont de Pietat 1882 Regidor el 1881, aviat s’uní al partit governamental i aconseguí de mantenir-se molts anys dins la diputació, que presidí en 1894-96 i en 1898-1900 Intentà llavors una certa obra de govern, reeixida en casos…

Bloc de pedra conservat a la paret de l’hort d’una casa, abans d’entrar a Sant Llorenç de Morunys, venint de Berga L Prat Arribant a Sant Llorenç de Morunys per la carretera de Berga, uns 100 m abans de trobar la capella gòtica de la Mare de Déu de la Pietat, hi ha una darrera casa a mà dreta i al peu de la carretera, dita cal Ros Al jardí d’aquesta casa hi ha una paret de contenció de terres, feta de pedra portada de diversos llocs Una de les pedres d’aquesta paret té per a nosaltres un interès especial, car mostra esculpida una figura d’home dret i emmarcat enmig d’un…

Erigida en congregació per Gregori XIII 1575, les seves constitucions foren confirmades el 1612 per Pau V El fundador no volgué fundar cap congregació jeràrquica i centralitzada, de tipus clàssic, sinó una congregació de sacerdots seculars, units entorn del fundador sense cap altre vincle que la caritat i l’apostolat de cara al poble cristià, basat en obres de misericòrdia, predicació, confessió, música sagrada i el foment de la pietat popular Les fundacions posteriors no tenen cap dependència jurídica de la de Roma, sinó que són regides independentment per un prepòsit, sense…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…

Conserva la forma grega, bé que actualment pot traduir-se a les diverses llengües Primitiva salutació pagana a l’emperador, fou aviat adreçada a Crist i introduïda com a resposta a les lletanies diaconals, tal com apareix ja en les Constitucions Apostòliques segle IV Sembla que el papa sant Gregori 595-604 en suprimí les peticions i només deixà les invocacions, que eren molt populars A l’època carolíngia esdevingué un cant més complex i molt melismàtic, reservat a la schola aquesta és bàsicament la forma que ha perviscut fins als nostres dies Al segle XI foren farcits amb trops, l’íncipit…

Prepòsit de València Fill de Francesc Desplà, senyor de la casa Desplà d’Alella La defensa a ultrança dels privilegis eclesiàstics el dugué a situacions agosarades davant el veguer, els consellers i fins i tot el bisbe, fets que li crearen enemics, els quals obtingueren del papa un breu de condemna Els consellers en feren la defensa i el capítol el proposà més tard per a la mitra de Barcelona 1505, càrrec que el rei ja tenia compromès Fou diputat del General 1506-09 Ocupà la casa canonical destinada a la dignitat d’ardiaca Casa de l'Ardiaca , que convertí en palau senyorial féu pintar una…