Resultats de la cerca

La novella és un gènere tardà en les literatures clàssiques Sense comptar alguns possibles antecedents, massa fragmentaris, en grec, el primer text d’una relativa extensió, en prosa, que hom està d’acord a anomenar “novella” és un fragment extens d’una obra que devia ésser força més llarga, el Satiricó de Petroni, la qual, si l’autor ha estat ben identificat, cal collocar al sI dC És, però, una obra molt marginal respecte a les altres novelles antigues, que són L’ase d’or , d'Apuleu segle II dC, en llatí, i, en grec i en ordre temptativament cronològic, Quéreas i Callírroe , de Caritó d’…

Al segle I, el pontífex i sant Climent I disposà que set notaris consignessin curosament tots els fets notables que es produïssin durant les passions dels fidels perseguits Hagiografies i cròniques d’ordes religiosos Als Països Catalans, les primeres notícies conservades sobre aquests testimonis de la fe foren transmissions posteriors, datades entre els segles VI i VII D’aquí sorgiren les hagiografies, en principi escrites en llatí i, a partir dels segles XIV i XV, també en català L’exposició de vides exemplars en què es barrejaven la biografia, els panegírics i les exhortacions morals acabà…

L’humanisme i la literatura italiana del segle XV Entre la fi del segle XIV i les primeres dècades del XV, a Itàlia es va iniciar un procés de transformació de la cultura que, un segle més tard, dominà tota la vida intellectual europea i donà lloc a l’ampli moviment d’idees del Renaixement Per a comprendre la singularitat i el sentit d’aquest procés és necessari tenir en compte els contextos que van fer possible el desenvolupament a Itàlia d’aquesta nova cultura, que anomenem humanisme , i descriure atentament alguns dels seus trets més essencials Les arrels italianes de l’humanisme La…

Concepte i abast del Renaixement Tant els extrems cronològics com la mateixa essència històrica d’aquest període són, encara a l’actualitat, objectes de moltes discussions D’entrada, hom pot afirmar que el concepte de Renaixement és correlatiu al concepte d’edat mitjana neix com una oposició que es disposa a edificar una nova civilització, forta i poderosa, que pretén de substituir els segles de barbàrie transcorreguts des de la caiguda de l’imperi Romà Hom mira d’establir novament una ben determinada “classicitat'' que cal imitar i prendre com a model, per tal de fer sorgir, en la història…

Els orígens de la llengua catalana Pes amb inscripció procedent del poblat ibèric de Puig Castellar, un dels més importants de Catalunya s VI aC – s II aC Enciclopèdia Catalana La llengua catalana és una llengua romànica, és a dir que prové bàsicament del llatí que parlaven els romans que van començar a colonitzar la Península Ibèrica al principi del segle III abans de Crist De fet, el primer lloc on els romans van establir-se fou a l’antiga colònia grega d’Empúries, al cor del territori fundacional de la llengua catalana, el que s’anomena la Catalunya Vella I és que potser cal fer un…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la descomposición de la iglesia visigoda Discurso leído en la recepción pública de D R de A en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949 , Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata,…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia , vol II I, Els diplomes carolingis a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la descomposición de la iglesia visigoda Discurso leído en la recepción pública de D R de A en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949 , Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil Eixalada-Cuixà , “Analecta Montserratensia” Montserrat, vol VIII, pàgs 125-337 reproduït en separata,…

La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…

De Joan I a Ferran d’Antequera Misericòrdia feta de fusta de roure del cor alt de la catedral de Barcelona, de Pere Sanglada i el seu taller anys 1394-99 S’hi representa una psicomàquia o lluita entre dues noies i dos éssers híbrids CB – TDuran El regnat de Pere el Cerimoniós 1336-87 va constituir una etapa d’ampli abast cronològic i extraordinàriament interessant en termes de política, dificultats econòmiques i promoció artística L’interès del Cerimoniós per les arts, utilitzades prioritàriament com a afirmació externa del poder i de la dinastia, es fa evident en nombroses iniciatives que el…

Anunciació a la Mare de Déu, taula central d’un tríptic conservada a l’església de la Magdalena d’Ais de Provença Fou pintat vers el 1444-45 per Barthélemy van Eyck JBernard El 2 de juny de 1442, Alfons el Magnànim 1396-1458, després d’un setge imponent, conquerí Nàpols, on feu la seva entrada triomfal el 26 de febrer de l’any següent En la confederació dels estats de la Corona d’Aragó el principat de Catalunya, el regne d’Aragó, València, Mallorca, Sicília i Sardenya, Nàpols, escollida com la nova capital, esdevingué el centre hegemònic de la producció pictòrica Aquí, la cultura…