Bibliografia general referent al romànic del Conflent

  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Catalunya carolíngia, vol. II (I), Els diplomes carolingis a Catalunya, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-50
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: La batalla del adopcionismo en la descomposición de la iglesia visigoda. Discurso leído en la recepción pública de D. R. de A. en la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona el 18 de diciembre de 1949, Barcelona 1949
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Com neix i com creix un gran monestir pirinenc abans de l’any mil: Eixalada-Cuixà, “Analecta Montserratensia” (Montserrat), vol. VIII, pàgs. 125-337 (reproduït en separata, Montserrat 1954; nova edició, sense apèndix documental, dins Dels visigots als catalans, vol. I, Edicions 62, Barcelona 1969, pàgs. 377-484) 1954-55
  • Abadal i de Vinyals, Ramon d’: Els primers comtes catalans, ed. Teide, sèrie Biografies Catalanes, Barcelona 1958
  • L’adquisició de la col·lecció Plandiura, per J. Borralleras, “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona” (Barcelona), vol. II, núm. 19, pàgs. 353-395, Publicacions de la Junta de Museus, Barcelona 1932
  • Ainaud i de Lasarte, Joan: El maestro de Soriguerola y los inicios de la pintura gótica catalana, “Goya” (Madrid 1954-55), núm. 2, pàgs. 75-82
  • Ainaud i de Lasarte, Joan: Pinturas románicas, col·l. “Unesco de Arte Mundial”, núm. 7, París 1957
  • Ainaud i de Lasarte, Joan: Pinturas españolas románicas, Barcelona 1962a
  • Ainaud i de Lasarte, Joan: Pintura románica catalana, Barcelona 1962b
  • Ainaud i de Lasarte, Joan: Pittura spagnola dal periodo romanico a El Greco, Bèrgam 1964
  • Ainaud i de Lasarte, Joan: Art roman catatan. Peintures sur bois, col l. “Petite Encyclopédie de l’Art”, París 1965
  • Ainaud i de Lasarte, Joan: Art romànic. Guia, Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1973
  • Ainaud i de Lasarte, Joan: Museo de Arte de Cataluña. Arte románico, dins Grandes Pinacotecas. Museos de España, ed. Orgaz, Madrid 1980
  • Ainaud i de Lasarte, Joan: La fascinació del romànic, dins La pintura catalana, vol. I, Edicions d’Art Albert Skira - Carroggio, Ginebra - Barcelona 1989
  • Ainaud i de Lasarte, Joan: Les col·leccions de pintura romànica del Museu Nacional d’Art de Catalunya, “Butlletí del MNAC” (Barcelona 1993), any I, núm. 1, pàgs. 57-69
  • Alarcia, Miquel A.: Museu d’Art de Catalunya. Art i història, Edicions Castell, Sant Joan Despí 1980
  • Alart, Julià Bernat: La Vallée de Querol, dins Notices historiques sur les communes du Roussillon, Perpinyà 1868, pàgs. 145-168
  • Alart, Julià Bernat: L’hôpital et la commune de la Perche, “Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales” (Perpinyà 1870), XVIII, pàgs. 285-336
  • Alart, Julià Bernat: Privilèges et titres relatifs aux franchises, institutions et propríétés communales de Roussillon et de Cerdagne depuis le XI siècle jusqu’a l’an 1660, imp. de Ch. Latrobe. Perpinyà1874
  • Alart, Julià Bernat: Cartulaire Roussillonnais, 26 vols. manuscrits. Biblioteca Municipal, Perpinyà 1880
  • Alcolea, S. - Sureda, J.: El romànic català. Pintura, col·l. “Vulpellac”, núm. 1, Barcelona 1975
  • Alcoy i Pedrós, Rosa: El Cercle d’Avià i la miniatura anglesa: una modalitat de l’estil 1200 a Catalunya, “Lambard” (Barcelona 1987), vol. III, pàgs. 103127
  • Allen Brown, R.: The Architecture of Castles, Londres 1984
  • Altisent i Altisent, Agustí: Diplomatari de Santa Maria de Poblet, vol. I (anys 960-1177), 1993
  • Abadia de Poblet-Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona
  • L’Art Catalan à Paris, Musée National du Jeu de Paume, Musée National de Maisons-Laffitte, Generalitat de Catalunya, Conselleria de Cultura (Comité de Paris de l’Exposition d’Art catalan du Xe au XVe siècle), Mourlot Frères Imprimeurs, París 1937
  • L’Art Catalan du Xe au XVe siècle, Jeu de Paume des Tulleries. Librairie-Imprimerie Gauthier-Villars, París març-abril 1937
  • El Arte románico. Catálogo. Exposición organizada por el Gobierno español bajo los auspicios del Consejo de Europa, Barcelona i Santiago de Compostel·la 1961
  • Aston, Michael: Interpreting the Landscape, Batsford, Londres 1985
  • Avril, F., Barral, X., Gaborit, D.: Le monde roman, 1060-1220, vol. II, Univers des Formes 1983
  • Azcárate, José M.: El protogótico hispánico, Discurso de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, Madrid 1974
  • Azcárate, José M.: El arte gótico en España, Madrid 1990
  • Barallat i Falguera, Celestí: Nyerros y cadells, Memorias de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, vol. V, Barcelona 1896
  • Baraut i Obiols, Cebrià: Les actes de consagracions d’esglésies del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1978), vol. I, pàgs. 9-182
  • Baraut i Obiols, Cebrià: Documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell, “Urgellia” (la Seu d’Urgell), II (1979), anys 805-980, pàgs. 7-145; III (1980), anys 981-1010, pàgs. 7-166; IV (1981), anys 10101035, pàgs. 7-186; V (1982), anys 1036-1050, pàgs. 7-158; VI (1983), anys 1051-1075, pàgs. 7-243; VII (1984-85), anys 10761092, pàgs. 7-218; VIII (1986-87), anys 1093-1100, pàgs. 7-150; IX (1988-89), anys 1101-1150, pàgs. 7-312; × (1990-91), anys 1151-1190, pàgs. 7-349. 1979-91
  • Baraut i Obiols, Cebrià: El Llibre Ferrat. Privilegis i ordinacions de la vila de Llívia, Patronat del Museu de Llívia, Llívia 1985
  • Baraut i Obiols, Cebrià: Les actes de consagracions d’esglésies de l’antic bisbat d’Urgell (segles IX-XII), Societat Cultural Urgel·litana, la Seu d’Urgell 1986
  • Barral i Altet, Xavier: L’art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X, Edicions 62, Barcelona 1981
  • Bastardes, Rafael: Les talles romàniques del Sant Crist a Catalunya, Artestudi Edicions, col·l. “Art romànic”, núm. 9, Barcelona 1978
  • Bastardes, Rafael: Les majestats nues a Catalunya, “Quaderns d’Estudis Medievals” (Barcelona 1987), vol. I, núm. 11, pàgs. 30-49
  • Bastardes, Rafael: La Majestat de Viliella, “Amics de l’Art Romànic”, Barcelona 1988, circular núm. 78, pàgs. 147-149
  • Bastardes, Rafael: Els tallers romànics, “Amics de l’Art Romànic”, Barcelona 1989, circular núm. 86
  • Bastardes, Rafael: Les majestats del Taller de Ripoll, editat per l’autor, Barcelona 1991
  • Basterot, Chevalier de [pseudònim de Prosper de la Barrière]: Voyage aux ermitages des Pyrénées-Orientales, Perpinyà 1829
  • Batlle i Gallart, Carme: La lápida de Ramón de Urg, caballero de Cerdaña, “Cuadernos de arqueología e historia de la ciudad” (Barcelona 1967), vol. 11, pàgs. 51-60
  • Baudon de Mony, Charles: Relations politiques des comtes de Foix avec la Catalogne jusqu’au commencement du XIVème siècle, 2 vols., ed. A. Picard, París 1896
  • Benet i Clarà, Albert: La batalla de Balltarga. Epíleg de la incursió d’hongaresos a Catalunya l’any 942, “Quaderns d’Estudis Medievals” (Barcelona 1982), vol. 1, núm. 10, pàgs. 639-640
  • Blasco, Anna. M.: La pintura romànica sobre fusta, ed. Dopesa, col·l. “Conèixer Catalunya”, núm. 21, Barcelona 1979, (2a ed. 1984)
  • Bofarull i Mascaró, Pròsper de: Los condes de Barcelona vindicados, 2 vols., Imp. de J. Oliveres y Montmany, Barcelona 1836
  • Bofarull i Mascaró, Pròsper de, i continuadors: Colección de documentos inéditos del Archivo General de la Corona de Aragón, 51 vols., Barcelona 1847-1910
  • Bolòs i Masclans, Jordi: Anàlisi pol·línica i historia medieval. Aportació al coneixement del paisatge pirinenc durant l’Edat Mitjana, “Quaderns d’Estudis Medievals” (Barcelona 1982), vol. 1, núm. 10, pàgs. 635-638
  • Bolòs i Masclans, Jordi: Parròquia i organització del territori. Una aproximació cartogràfica, dins “I Congrés d’Història de l’Església catalana des dels orígens fins ara”, Solsona 1993, vol. I, pàgs. 280-281
  • Bolòs i Masclans, Jordi: La terrissa, dins Un mas medieval pirinenc: el mas B de Vilosiu (Cercs, Berguedà). Estudi dels edificis i dels materials trobats durant les excavacions (1984-1986), Lleida (en curs de publicació) 1995
  • Bolòs, Jordi - Pagès, Montserrat: El monestir de Sant Llorenç prop Bagà, col l. “Artestudi”, Edicions Proa, Barcelona 1986
  • Bolòs, Jordi - Pagès, Montserrat: L’hàbitat concentrat a l’Edat Mitjana. Aportació a l’estudi de Bellver de Cerdanya i dels seus túnels medievals, “Ilerda” (Lleida 1990), núm. XLVIII, pàgs. 107-118
  • Bonnassie, Pierre: La Catalogne du milieu du Xème à la fin du XIème siècle: croissance et mutation d’une société, 2 vols., Publications de l’Université de Tolouse-Le Mirail, Tolosa de Llenguadoc (edició catalana: Edicions 62, Barcelona 1979-81) 1975-76
  • Bonnefoy, Louis de: Epigraphie roussillonnaise, ou recueil des inscriptions des Pyrénées Orientales, Perpinyà 1856-63
  • Bosom, Sebastià: Homes i oficis de Puigcerdà al segle XIV, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà 1982
  • Bosom, Sebastià: Coneguem l’estany i parc Schierbeck, Puigcerdà 1992
  • Bosom, Sebastià: Puigcerdà, Quaderns de la Revista de Girona 41, Girona 1993
  • Botet i Sisó, Joaquim: Les monedes catalanes, Barcelona 1908-11
  • Bousquet, Jacques: Le thème des archanges et l’étendard de la Catalogne à l’Italie et en Byzance, “Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa” (Codalet-Prada 1974), núm. 5, pàgs. 7-27
  • Braün, S. J. Joseph: Der christliche Altar in seiner geschichtlichen Entwicklung, Munic 1924
  • Brousse, Emmanuel: La Cerdagne française, Perpinyà 1896
  • Brutails, Jean-Auguste: Etude sur la condition des populations rurales du Roussillon au Moyen Age, París (reimprès el 1975 per Slatkine-Megariotis Reprints, Ginebra) 1891
  • Brutails, Jean-Auguste: Notes sur l’art religieux du Roussillon, “Bulletin archéologique du Comité des travaux historiques et scientifiques”, pàgs. 574-575. 1892
  • Burns, Robert I.: The friars of the Sack in Puigcerda. A lost chapter of 13th century religious history, “Anuario de Estudios Medievales” (Barcelona 1988), vol. 18, pàgs. 217-227
  • Buron, Vicenç: Esglésies romàniques catalanes. Guia, Artestudi Edicions, Barcelona (la. edició, Barcelona 1977) 1980
  • Buron, Vicenç: Castells romànics catalans. Guia, Edicions Mancús, Barcelona 1989
  • Camón Aznar, José: La pintura románica española, “Goya” (Madrid), núms. 43, 44, 45, Madrid 1961
  • Camós, Narcís: Jardín de María plantado en el Principado de Cataluña, Barcelona 1657 (hi ha una reedició del 1949). Campillo i Quintana, Jordi
  • Camós, Narcís: Informe de l’excavació del castell de Llívia. Temporada 1994, text inèdit 1994
  • Campmajó, Pere: Le site protohistorique de Llo, Centre d’Études Prehistoriques Catalanes, Perpinyà 1983
  • Campmajó, Pere - Padró, Josep: Els Ceretans, dins “Els pobles pre-romans del Pirineu. 2n Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà”, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà 1978
  • Capeille, Jean: Note historique sur l’église de Caldegas, “Revue d’histoire et d’archéologie du Roussillon” (Perpinyà 1902), III, pàgs. 318-323
  • Capeille, Jean: Le château et la baronnie d’Ur, “Revue d’histoire et d’archéologie du Roussillon” (Perpinyà 1903), IV, pàgs. 306-319
  • Capeille, Jean: Le convent de Notre Dame de Belloch, “Revue d’histoire et d’archéologie du Roussillon” (Perpinyà 1904), V, pàgs. 182-192
  • Capeille, Jean: Précis historique sur la seigneurie de Llo, “Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales”, XLIX (separata)1908
  • Capeille, Jean: Dictionnaire des biographies roussillonnaises, Perpinyà 1910
  • Carbonell i Esteller, Eduard: L’art romànic a Catalunya. Segle XII, 2 vols., Edicions 62, Barcelona 1974-75
  • Carbonell i Esteller, Eduard: L’ornamentació en la pintura romànica catalana, Artestudi Edicions, col l. “Materials”, núm. 2, Barcelona 1981
  • Carbonell i Esteller, Eduard: L’Art Romànic, dins Art Català, vol. I, Edicions Nauta, Barcelona 1983
  • Carbonell i Esteller, Eduard: Pintura románica, dins El gran arte de la pintura, vol. III, Barcelona 1988
  • Els castells catalans, vol. IV, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1973
  • Cases i Balart, J. M.: Història del santuari de Bastanist, Barcelona 1893
  • Catàleg d’escultura i pintura medievals. Fons del Museu Frederic Marès, 1, Ajuntament de Barcelona, Barcelona 1991
  • Catàleg de monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Barcelona 1990
  • Catàleg del Museu d’Art de Catalunya, Junta de Museus, Parc de Montjuïc, Barcelona 1936
  • Catálogo del Museo de Bellas Artes, Barcelona 1906
  • Catalunya Medieval, Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Barcelona 1992
  • Cazes, Albert: Le Roussillon sacré, l’Imprimerie Catalane, Perpinyà (la edició: Prada 1977) 1990
  • Châtelain, André: Château Forts. Images de pierre des guerres médiévales, París 1983
  • Christs Romans. Les Christs en croix (textes médiévaux traduits par E. de Solms), ed. Zodiaque, col·l. “Les Points Cardinaux”, núm. 8, Sainte-Marie de la Pierre-qui-vire (Yonne) 1963
  • Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Actes col·loquis 1978-92, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà 1978-92
  • ler. Congrés Internacional d’Història de Puigcerdà. Juliol de 1977. Actes, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà 1983
  • Cook, Walter William Spencer:A catalan altar frontal in the Worcester Museum, dins Archaelogica orientalia in memoriam Ernst Herzfeld, Institute of Fine Arts, New York University, pàgs. 23-28. s.d
  • Cook, Walter William Spencer: The earliest painted panels of Catalonia, II, “The Art Bulletin” (Nova York 1923), vol. V, pàgs. 85-101
  • Cook, Walter William Spencer: Franco-gothic stucco altar frontals of Catalonia, dins Studies in art and literature for Belle da Costa Greene, ed. Dorothy Miner, Princeton University Press 1954
  • Cook, Walter William Spencer: La pintura románica sobre tabla en Cataluña, col·l. “Arte y Artistas”, CSIC, Madrid 1960
  • Cook, W. W. S. - Gudiol i Ricart, J.: Pintura e imaginería románicas, dins Ars Hispaniae, vol. VI, ed. Plus Ultra, Madrid 1950 (2a ed. 1980)
  • Coromines, Joan: Estudis de toponímia catalana, 2 vols., Barcelona 1965
  • Corpus des inscriptions de la France médiéval, vol. 11, Pyrénées Orientales, CNRS, París 1986
  • Crusafont i Sabater, Miquel: Numismática de la Corona catalano-aragonesa medieval, Madrid 1982
  • Cypsela I. I Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Girona 1976
  • Dalmases, Núria de - José i Pitarch, Antoni: L’època del Cister. Segle XIII, dins Història de l’art català, vol. II, Edicions 62, Barcelona 1985
  • Dalmases, Núria de - José i Pitarch, Antoni: Els inicis i l’art romànic. Segles IX-XII, dins Història de l’art català, vol. I, Edicions 62, Barcelona 1986
  • Delcor, Maties: Les Verges romàniques de la Cerdanya i el Conflent en la història i en l’art, Rafael Dalmau ed., Barcelona 1970
  • Delcor, Maties: Les origines de Saint-Martin du Canigou. De la legende à l’histoire, “Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa” (Codalet-Prada 1972), núm. 3, pàgs. 103-114
  • Delcor, Maties: Llivia, ancienne capitale de la Cerdagne, de l’Antiquité à l’occupation arabe d’après les témoignages littéraires, “Mélanges d’histoire religieuse offerts à E. Griffe”, Tolosa de Llenguadoc 1972*, pàgs. 171-182
  • Delcor, Maties: Les cuves romanes et leur figuration en Roussillon, Cerdagne et Conflent, “Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa” (Codalet Prada 1973), núm. 4, pàgs. 96-109
  • Delcor, Maties: La romanisation de la Cerdagne, “Cypsela” (Girona 1976), vol. 1, pàgs. 145-154
  • Delcor, Maties: Estudis històrics sobre la Cerdanya, ed. Barcino, col·l. Tramuntana, Barcelona 1977
  • Delcor, Maties: La société cathare en Cerdagne: nobles et bergers du XIIème au XIVème siècle, “Bulletin de littérature ecclésiastique”, núm. 4, pàgs. 257-304. 1979
  • Delcor, Maties: Les églises préromanes et romanes de Cerdagne confrontées à leurs actes de consécration, “Les Cahiers de Saint-Michel-de Cuxa” (Codalet-Prada 1980). núm. 11, pàgs. 123-165
  • Delcor, Maties: Quelques aspects de l’iconographie de l’ange, dins L’art roman de Catalogue. Les sources écrites et leur interpretation, “Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa” (Codalet-Prada 1982), núm. 13, pàgs. 165 i ss
  • Delcor, Maties: Les Vierges cerdanes tardives du Roussillon dans l’histoire et dans l’art, “Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa” (Codalet Prada 1984), núm. 15
  • Delcor, Maties: Una descripció de la vall de Querol del jurisconsult Antoni Oliba (segle XVI), “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1986-87), vol. VIII, pàgs. 431-457
  • Delcor, Maties: Les ordres mendiants à Puigcerdà, “Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales” (Perpinyà 1987), XCIV, pàgs. 113-148
  • Delcor, Maties: Histoire de Palau-de-Cerdagne, Conflent, Prada 1989
  • Deschamps, P. - Thibout, M.: La peinture murale en France au debut de l’époque gothique (1180-1380), París 1963
  • Devic, Claude - Vaissette, Joseph: Histoire générale de Languedoc, 16 vols., Tolosa de Llenguadoc (tercera edició, corregida i augmentada sota la direcció d’A. Moliner), (la ed.: París 1730-45, 5 vols.; 2a ed.: Tolosa de Llenguadoc 1872-75, 15 vols., sota la direcció d’E. Dulaurier.) 1877-1905
  • Dictionnaire des églises de France. Cévennes-Languedoc, Roussillon, vol. IIc, ed. Robert Laffont, 1966
  • Diversos autors: El Mil·lenari de Catalunya i la Cerdanya, Generalitat de Catalunya, Barcelona 1989
  • Diversos autors: Ceretania. Quaderns d’Estudis Ceretans, núm. 1, Institut d’Estudis Ceretans-Groupe des Recherches Archéologiques et Historiques de Cerdagne-Arxiu Històric Comarcal, Puigcerdà 1991
  • Dodwell, C. R.: The Pictorial Arts of the West 800-1200, Yale University Press, New Haven i Londres 1993
  • Duran i Canyameres, F.: L’escultura medieval en la col·lecció Plandiura, II, III, “Butlletí dels Museus d’Art de Barcelona” (Barcelona 1933), vol. III, núm. 28, pàgs. 264-273
  • Durliat, Marcel: Peintures et sculptures du moyen âge à Angoustrine, “Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées Orientales” (Perpinyà 1950), pàg. 23
  • Durliat, Marcel: Les Christs vêtus des Pyrénées-Orientales. Étude de leur décoration peinte, Montpeller 1952
  • Durliat, Marcel: Arts anciens du Roussillon, vol. I, Perpinyà 1954
  • Durliat, Marcel: La Peinture roussillonaise à la lumière de découvertes récentes, “Études roussillonnaises” (Perpinyà 1954-55), IV (3-4), pàgs. 293-306
  • Durliat, Marcel: Christs romans du Roussillon et de Cerdagne, Perpinyà1956a
  • Durliat, Marcel: Découverte de peintures romanes à Estavar, dins Les Monuments historiques de la France, pàgs. 27-32. 1956b
  • Durliat, Marcel: La sculpture romane en Cerdagne, Édition Tramontane, Perpinyà 1957
  • Durliat, Marcel: Roussillon roman, ed. Zodiaque, col·l. “La nuit des temps”, núm. 7, Sainte-Marie de la Pierre-qui-vire (Yonne) 1958 (4a ed. 1986)
  • Durliat, Marcel: La peinture romane en Roussillon et en Cerdagne, “Cahiers de Civilisation Médiévale” (Poitiers 1961), vol. 1, gener-març, pàgs. 3 i ss
  • Durliat, Marcel: Art Catalan, B. Arthaud, París-Grenoble 1963a
  • Durliat, Marcel: El arte románico en España, Barcelona 1963b (2a ed. 1972)
  • Durliat, Marcel: L’art en el Regne de Mallorca, Ciutat de Mallorca 1964 (2a ed. 1989)
  • Durliat, Marcel: L’art català, ed. Juventud, Barcelona (traducció de l’obra Art Catalan, publicada el 1963, per B. Arthaud, París - Grenoble 1967)
  • Durliat, Marcel: Peintures murales en Cerdagne française aux XIIème et XIIIéme siècles, “Les Cahiers de Saint-Michel-de-Cuxa” (Codalet Prada 1974), núm. 5, pàgs. 131-139
  • Durliat, Marcel: L’iconographie d’abside en Catalogue, “Les Cahiers de Saint Michel-de-Cuxa” (Codalet-Prada 1974*), núm. 5, pàgs. 96-166
  • Durliat, Marcel: L’art en Cerdagne, Osseja 1975
  • Durliat, Marcel: La signiflcation des Majestés catalanes, “Cahiers Archéologiques. Fin de l’antiquité et moyen âge” (París 1989), núm. 37, pàgs. 69-95
  • Entorn a Jaume I. De l’art romànic a l’art gòtic, Generalitat Valenciana, València 1989-90
  • L’època de les catedrals. Romànic/Gòtic, Ajuntament de Girona, Girona 1988
  • Exposición del legado Espona, “Revista de Gerona” (Girona), 1959, vol. V, núm. 6, pàgs. 51-52
  • Farré i Sanpera, M. Carme:Museu d’Art de Catalunya, imprès a Tallers Gràfics Blasi, Barcelona 1973
  • Farré i Sanpera, M. Carme: El Museu d’Art de Catalunya, Edicions 62, Barcelona 1983
  • Fehring, Günter P.: The Archaeology of Medieval Germany. An Introduction, Routledge, Londres (edició original alemanya del 1987) 1991
  • Folch i Torres, Joaquim: Frontal romànic amb la llegenda de Santa Cecília procedent de l’església parroquial de Bolvir (Cerdanya), “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona 1915-20), vol. VI, pàgs. 761770
  • Folch i Torres, Joaquim: De com eren disposades les imatges escultòriques en l’altar romànic, “Gaseta de les Arts” (Barcelona 1925), 21, any II, 15 de març
  • Folch i Torres, Joaquim: Museo de la Ciudadela. Catalogo de la sección de arte románico, Barcelona 1926
  • Folch i Torres, Joaquim: La pintura romànica sobre fusta, dins Monumenta Cataloniae, vol. IX, editorial Alpha, Barcelona 1956
  • Folch i Torres, Joaquim: La pintura (romànica), dins L’art català, vol. I. 1957
  • Font, F.: Histoire de l’abbaye royale de Saint-Martin du Canigou, Perpinyà 1903
  • Font i Rius, Josep Maria: Cartas de población y franquicia de Cataluña, 2 vols. 1969-83
  • CSIC. Barcelona-Madrid: Poblats i municipis a la Cerdanya medieval, dins “1r. Congrés Internacional d’Història de Puigcerdà. Juliol 1977”, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà 1983, pàgs. 93-105
  • Forsith, llene H.: The Throne of Wisdom. Wood sculptures of the Madonna in Romanesque France, Princeton 1972
  • Fournier, Gabriel: Le château dans la France médiévale. Essai de sociologie monumentale, Aubier, París 1978
  • Frontales románicos. Museo de Bellas Artes de Barcelona, Barcelona 1944
  • Gaillard, Georges: Etudes d’art roman, Publications de la Sorbonne, série “Études”, París 1972
  • Galceran i Vigué, Salvador: Les muralles de Puigcerdà, “Rufaca” (Puigcerdà), núms. 13-16. 1979
  • Galceran i Vigué, Salvador: Els privilegis reials de la vila de Puigcerdà, dins “Ir. Congrés Internacional d’Història de Puigcerdà. Juliol 1977”. Institut d’Estudis Ceretans. Puigcerdà 1983, pàgs. 124-133
  • Galceran i Vigué, S. - Solé i Sagarra, J.: Història de la vall de Meranges, Ripoll 1985. Gallart, J., Menchon, J., Mercadal, O., Subiranas, C
  • Galceran i Vigué, S. - Solé i Sagarra, J.: Aportació a l’estudi de les esteles medievals del Pirineu: peces de Pedra i Talió (Bellver de Cerdanya, la Cerdanya) dins “X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 10-12 de novembre de 1994”, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà e. p
  • Galop, D. - Jalut, G.: Differenceid human impact and vegetation history in adjacent Pyrenean valleys from 3000 BP to present (Ariege basin, Southern France), “Vegetation History and Archaeobotany”. e. p
  • Gavín, Josep Maria: Inventari d’esglésies, vol. 3, Capcir-Cerdanya-Conflent-Vallespir-Rosselló, Arxiu Gavín, Valldoreix 1978
  • Gómez, A. - Esteban, A.: Análisis polínico de la turbera de La Feixa (La Màniga, Cerdanya, 2150 m). Evolución del paisaje, “Estudios sobre Cuaternario”, pàgs. 185-190. 1993
  • Grabar, A. - Nordenfalk, C.: La peinture romane du onzième au trezième siècle, Ginebra 1958
  • Gran Geografia Comarcal de Catalunya, vol. 15 (El Vallespir, el Conflent, el Capcir i la Cerdanya), Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona 1985
  • Gros i Pujol, Miquel dels S.: Museu Episcopal de Vic. Pintura i escultura romànica, Ed. Ausa, Sabadell 1991
  • Guardiola, R.: San Juan de las Abadesas, testimonio de un mecenazgo, “Revista de Gerona” (Girona 1959), vol. V, núm. 6, pàgs. 46-48
  • Gudiol i Cunill, Josep: Nocions d’arqueologia sagrada catalana, Vic 1902
  • Gudiol i Cunill, Josep: El museu arqueològich-artistich-episcopal de Vich en 1913, Vic 1914
  • Gudiol i Cunill, Josep: La pintura sobre fusta, dins La pintura mig-eval catalana. Els primitius, vol. II, ed. Barbra, Barcelona 1929
  • Gudiol i Ricart, Josep: Pintura gòtica a Catalunya. I, col·l. “Monografies d’Art Hispànic”, Barcelona. 1941 Spanish Painting, Toledo Museum of Fine Arts. 1938
  • Gudiol i Ricart, Josep: Historia de la pintura gótica en Cataluña, ed. Selecta, Barcelona 1944
  • Gudiol, J. - Alcolea, S.: Pintura gótica catalana, ed. Polígrafa, Barcelona 1987
  • Gudiol i Ricart, J., Alcolea i Gil, S., Cirlot i Laporta, E.: Historia de la pintura en Cataluña, ed. Tecnos, Madrid 1956
  • Gudiol i Ricart, J., Reglà, J., Vilà i Valentí, J.: Cataluña, col·l. “Tierras de España”. 1, Madrid 1974
  • Henry, D. M. J.: Le guide du Roussillon, Perpinyà 1842
  • Heitz, C.: L’architecture religieuse carolingienne, les formes et leursfonctions, ed. Picard, París 1980
  • Hermann, F.: Peinture catalane des XIIe et XIIIe siècles, Lausana 1962
  • Iglésies i Fort, Josep: Elfogatge de 1365-1370, Barcelona 1962
  • Jalut, G.: Analyse pollinique d’une mouillière du Pla de Salinas (2000 m). Massif du Puigmal-Pyrénées Orientales, dins “Colloque Interdisciplinaire sur le Milieu Naturel Montagneux du Bass. Occ. Med. “, Tolosa de Llenguadoc 1971, pàgs. 135-145
  • Jalut, G.: L’action de l’homme sur la forêt montagnarde dans les Pyrénées ariégeoises et orientales depuis 4000 BP d’après l’analyse pollinique, dins “Actes du 106ème Congrès National des Sociétés Savantes. Section de géographie. Perpignan 1981”, París 1984-85, pàgs. 163-172
  • Jaubert de Passà, F.: Memòria sobre Santa Maria de Planès, “Annales archéologiques de Didron”, vol. XIV, 3r i 4t lliurament. 1854
  • Junyent i Subirà, Eduard: Catalogne romane, 2 vols., ed. Zodiaque, col l. “La nuit des temps”, núms. 12-13, Sainte-Marie de la Pierre-qui-vire (Yonne) (2a ed. 1970) (ed. en castellà: Cataluña, Ed. Encuentro, col·l. “La España Románica”, vols. 6 i 9, Madrid, 1980) 1960-61
  • Junyent i Subirà, Eduard: Catalunya romànica. L’arquitectura del segle XII, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona 1976
  • Junyent i Subirà, Eduard: Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba, edició a cura d’Anscari M. Mundó, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1992
  • Lalinde Abadia, Jesús: La jurisdicción real inferior en Cataluña, Ajuntament de Barcelona, Museu d’Història de la Ciutat, Barcelona 1966
  • Langlet, L.: L’église ésotérique de Planès (Pyr.-Orient.), Perpinyà 1966
  • Lasteyrie, R. de: L’Architecture religieuse en France à l’époque romane (2a ed. revisada per M. Aubert), París1929
  • Lazerme, Philippe: Noblesa catalana. Cavallers y burgesos honrats de Rosselló y Cerdanya, 3 vols., La Roche-sur-Yon 1977
  • Legado Espona. Catálogo-guía, Salón del Tinell, Junta de Museos de Barcelona 1958
  • Liber feudorum maior, edició a cura de F. X. Miquel i Rosell, 2 vols., CSIC, Barcelona 1945-47
  • Marca, P. de: Marca hispanica sive limes hispanicus, Baluze, París (reed. facsímil: ed. Base, Barcelona 1972) 1688
  • Marette, Jacqueline: Connaissance des primitifs par l’étude du bois du XIIe au XVIe siècle, París 1961
  • Martí i Sanjaume, Jaume: Historia de Puigcerdà, “Ceretania” (Puigcerdà) 1922
  • Martí i Sanjaume, Jaume: Historia de Santa María de Puigcerdà, hoy de la Sagristia, Lleida 1925
  • Martí i Sanjaume, Jaume: Dietari de Puigcerdà, amb sa vegueria de Cerdanya i sots-vegueria de Vall de Ribes, vol. I, Ripoll-Lleida 1926-28
  • Martí i Sanjaume, Jaume: Las Vírgenes de Cerdaña, Lleida 1927
  • Martín, Aurora: Treballs arqueològics realitzats a Llívia pel Servei d’Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, “Segon quadern d’informació municipal” (Llívia) 1981
  • Martinell, Cèsar: L’art de transició al Gòtic, dins L’art català (dir. per J. Folch i Torres), I, pàgs. 253-287, Barcelona 1957
  • Melero, Marisa: El Maestro de Soriguerola: puntualizaciones sobre el inicio de la pintura lineal en Cataluña. Pintura sobre tabla, “Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar” (Madrid 1993), vol. LII, pàgs. 5-36
  • Mercadal, O., Aliaga, S., Campillo, J., Valiente, P.: Noves dades per a una síntesi del poblament a Cerdanya, dins “X Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà 1994”, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà e. p
  • Mercadal, O., Bosom, S., Aliaga, S.: Estudi de l’explotació del territori a la Cerdanya: del Neolític a l’Edat Mitjana, dins “I Simposi del Poblament dels Pirineus. Andorra 1992” e. p
  • Mercadal, O., Bosom, S., Denjean, C., Subiranas, C.: Coneguem… els jueus i franciscans a Puigcerdà (segles XIII-XIV), Puigcerdà 1994
  • Miquel i Rosell, F. X.:vegeu Liber feudorum maior.
  • Miret i Sans, Joaquim:Investigación histórica sobre el vizcondado de Castellbó. Con datos inéditos de los condes de Urgell y de los vizcondes de Ager, Imp. J. Puigventós, Barcelona 1900
  • Miret i Sans, Joaquim: Los vescomtes de Cerdanya, Conflent y Bergadà, memoria llegida a la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, Barcelona 1901
  • Monsalvatje i Fossas, Francesc: Noticias históricas, vol. 9, Monasterio de San Martín de Canigó, Olot 1899
  • Monsalvatje i Fossas, Francesc: Noticias históricas, vol. 23, El obispado de Elna, vol. III, Olot 1914
  • Monsalvatje i Fossas, Francesc: Noticias históricas, vol. 24, El obispado de Elna, vol. IV, Olot 1915
  • Monsalvatje i Fossas, Francesc:Montsegur, 13 ans de recherche archéologique, 1964-1976, Carcassona 1981
  • Muñoz, Antonio: Pittura romanica catalana: i paliotti dipinti dei Musei di Vich e di Barcellona, “Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans” (Barcelona 1907), vol. I, pàgs. 89-118
  • Noguera i Massa, Antoni: Les marededéus romàniques de les Ierres gironines, Artestudi Edicions, col l. “Art romànic”, núm. 5, Barcelona 1977
  • Olesti, Oriol: La Cerdanya en època antiga. Romanització i actuació cadastral, tesi de llicenciatura inèdita. Universitat Autònoma de Barcelona 1990
  • Olivar, M.: Museo de Arte de Cataluña. Barcelona, ed. Salvat, Pamplona 1964
  • Ordeig i Mata, Ramon: Les dotalies de les esglésies de Catalunya (segles IX-XII), vol. I (I), Vic 1993
  • Padró i Parcerisa, Josep: Recerques arqueològiques a Llívia (Cerdanya), dins “4t. Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Estat actual de la recerca arqueològica a l’istme pirinenc”, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà 1982, pàgs. 225-234
  • Padró i Parcerisa, Josep: Treballs realitzats al jaciment arqueològic de Llívia en la campanya del 1982, “Quart quadern d’informació municipal” (Llívia 1983), pàgs. 51-52
  • Padró i Parcerisa, Josep: Memòria provisional dels treballs arqueològics realitzats a Llívia durant la campanya del 1983, “Cinquè quadern d’informació municipal” (Llívia 1984), pàgs. 53-59
  • Padró i Parcerisa, Josep: Les vies de comunicació romanes al Pirineu Català, dins “5è. Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà”, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà 1984*
  • La romanització de la Cerdanya, dins “8è. Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, 1988. La romanització del Pirineu. Homenatge al prof. Dr. Miquel Tarradell i Mateu”, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà 1990, pàgs. 53-61
  • Padró i Parcerisa, Josep: Excavacions arqueològiques a Llívia (Cerdanya), 1974-1984, Girona e. p
  • Padró i Parcerisa, J. - Ferran i Ramis, A. M.: Estado actual de la arqueología en el enclave de Llívia, dins “XII Congreso Nacional de Arqueologia. Jaén”, Saragossa 1973, pàgs. 865-874
  • Padró, J., Ferran, A. M., Cura, M.: Treballs arqueològics a Llívia. “Cypsela” (Girona 1977), II, pàgs. 233-246
  • Papell i Tardiu, Joan: L’economia ramadera del monestir de Santes Creus a finals del segle XII, “Historia et documenta” (Valls), núm. 1, pàgs. 41-55. 1994
  • Parramon i Doll, A. M.: La Mare de Déu de Bastanist, Lleida 1977
  • Pérez i Bastardas, Alfred: Bolvir. Notes geogràfiques i històriques, Barcelona 1986
  • Pintura gótica en la Corona de Aragón, Saragossa 1980
  • Piquero, M. A. B.: La pintura gótica de los siglos XIII y XIV, col·l. “Historia Visual del Arte”, Barcelona 1989
  • Pladevall i Font. Antoni: El deganat de Cerdanya. El panorama religiós de la Cerdanya a principis del segle XIV. dins “1r. Congrés Internacional d’Història de Puigcerdà. Juliol 1977”, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà 1983, pàgs. 134-144
  • Ponsich, Pere: Le Conflent et ses comtes du IXe au XIIe siècle, “Études roussillonnaises” (Perpinyà), vol. 1. núms. 3-4, pàgs. 241-344. 1951
  • Ponsich, Pere: Le domaine foncier de Saint-Michel de Cuxa au IXe, Xe et XIe siècles, “Études roussillonnaises” (Perpinyà 1952), vol. II, núms. 1-2, pàgs. 67-100
  • Ponsich, Pere: Dédicace de Saint-André de Baltarga (Cerdagne). Cette église est-elle l’oeuvre du moine Sclua, constructeur de Saint-Martin du Canigou?, “Études roussillonnaises” (Perpinyà 1952), vol. II, núms. 1-2, pàgs. 127-129
  • Ponsich, Pere: Les fonts baptismaux d’Ur, “Jardin des Arts”, 155, pàgs. 11-19. 1967
  • Ponsich, Pere: Límits històrics i repertori toponímic dels llocs habitats dels antics “països” de Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir, Cerdanya, Fenolledès, “Terra nostra” (Prada 1980), 37, pàgs. 3-197
  • Ponsich, Pere: Des wisigoths aux arabes et aux carolingiens, vol. I, pàgs. 139-175; Les temps féodaux. Les comtes héréditaires. Dynasties comtales d’Empories-Roussillon, Cerdagne, Besalu, puis de Barcelone, vol. I, pàgs. 177-241; La sociéíé féodale en Roussillon et en Cerdagne, vol. I, pàgs. 242-287; La monarchie catalano-aragonaise (1172-1276), vol. I, pàgs. 289-348; Les rois de Majorque (1276-1344), vol. I, pàgs. 349-390, dins Le Pays Caíalan (Capcir, Cerdagne, Conflení, Roussillon, Vallespir et Fenolledès) (dirigida per Jean Sagnes), 2 vols., Soc. Nouvelle d’Edition Régionale et de Diffusion, Pau 1983-86
  • Ponsich, Pere: Les voies anliques du Roussillon et de la Cerdagne, dins “Les routes du sud de la France. Colloque du Comité des Travaux Historiques et Scientifiques 1985”, París 1985, vol. I. pàgs. 91-106
  • Ponsich, Pere:El problema del partiment del comtal de Rosselló entre els casals de Cerdanya i d’Empúries a la mort del comte Miró I el Vell (896), dins Miscel·lània en homenatge a Ramon d’Abadal, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1994, pàgs. 9-24
  • Post, Chandler Rathfon: A History of Spanish Painting, vols. I-III, Harvard University Press, Cambridge (Mss) 1930
  • Post, Chandler Rathfon: A Hisíory of Spanish Painting, vol. IV. Harvard University Press, Cambridge (Mss.) 1933
  • Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Lunwerg Editores i Olimpíada Cultural. Barcelona 1992
  • Puig i Cadafalch, J., Falguera, A. de. Goday, J.: L’arquitectura romànica a Catalunya, 3 vols., Institut d’Estudis Catalans, Barcelona (2a ed., facsímil, IEC-Generalitat de Catalunya, Barcelona 1983) 1909-18
  • Ragghianti, C. L.: Art roman VIIIe-XIIe siècle, col·l. “Histoire mondiale de la sculpture”, Tòquio 1978
  • Reau, Louis: Iconographie d’art chrétien, vol. I, París 1955
  • Rendu, Christine: Pâturages et bois en Cerdagne du XIe au XVe siècle, Mémoire de maîtrise, Université Paul Valéry, Montpeller 1985
  • Rendu, Christine: Quelques jalons pour une histoire des forêts en Cerdagne: le massif d’Osseja entre 1030 et 1430, dins Estudis rossellonesos dedicats a en Pere Ponsich (Miscel·lània d’arqueologia, història i història de l’art del Rosselló i de la Cerdanya, a cura de M. Grau i O. Poisson), Le Publicateur, Perpinyà1987, pàgs. 245-251
  • Richert, Gertrud: La pintura medieval en España. Pinturas murales, tablas catalanas, ed. Gustavo Gili, Barcelona 1926
  • Riu i Riu, Manuel: Formación de las zonas de pastos veraniegos del monasterio de Santes Creus en el Pirineo durante el siglo XII. “Butlletí de l’Arxiu Bibliogràfic de Santes Creus” (Santes Creus 1961), núm. 14, vol. II, pàgs. 137-153
  • Riu i Riu, Manuel: Estat actual de les recerques sobre les ceràmiques grises i la terrissa popular de la Catalunya medieval, dins La ceramica medievale nel Mediterraneo Occidentale, Florència 1986
  • Rius i Serra, Josep: Rationes decimarum Hispaniae (1279-1280), vol. I, CSIC, Barcelona 1946
  • Rous, Emile: Histoire de Notre-Dame de Font-Romeu, Lille 1890
  • Rovira, Manuel: Un bisbe d’Urgell del segle X: Radulf “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1895), vol. III, pàgs. 167-184
  • Sabarthez, H.: Église triangulaire de Planès. Elude archéologique, “Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales” (Perpinyà 1895), XXXVI, pàgs. 109-114
  • Salrach, Josep Maria: La Cerdanya entre l’antiguitat i l’edat mitjana. Aproximació al procés de formació, vigència i transformació d’unes estructures, dins “ler. Congrés Internacional d’Història de Puigcerdà. Juliol 1977”, Institut d’Estudis Ceretans, Puigcerdà 1983, pàgs. 61-79
  • Salsas, Albert:La Cerdagne espagnole, Perpinyà 1899
  • Salsas, Albert: Consécration de l’église de Saillagouse en 913, “Revue d’histoire et d’archéologie du Roussillon” (Perpinyà 1902), 3, pàgs. 217-227
  • Sarrète, J.: Sant Julià de Aja. Visitas dels superiors de Ripoll, 1771-1779, “La Cerdaña”, 23. 1903
  • Sarrète, J.: Notre Dame de la Cerdagne, “Bulletin de la Société Agricole, 1903a
  • Scientifique et Littéraire des Pyrénées Orientales”, XLIX: L’ancienne église d’Osséja. Découvertes archéologiques. Agrandissements, “Revue d’histoire et d’archéologie du Roussillon” (Perpinyà 1903b), IV, pàgs. 77-83
  • Scientifique et Littéraire des Pyrénées Orientales”, XLIX: L’Église paroissiale d’Hix, “Revue d’histoire et d’archéologie du Roussillon” (Perpinyà 1904), V, pàgs. 225-237
  • Saut, R.: Tours et chàteaux de Cerdagne, Conflent, Prada 1974
  • Schrade, H.: La peiníure romane, Brussel·les 1966
  • Serra i Vilaró, Joan: Baronies de Pinós i Maíaplana. Investigació als seus arxius, 3 vols., ed. Balmes, Barcelona (reed. facsímil; Bagà 1989) 1930-50
  • Sobrequés i Vidal, Santiago: Els barons de Catalunya, ed. Teide, Barcelona 1957
  • Soler i García, Josefina: El cartulario de Tavernoles, Sociedad Castellonense de Cultura, Castelló de la Plana 1964
  • Sureda i Pons, Joan: El gòtic calalà. Pintura, I. col·l. “Vulpellac”, núm. 2, Barcelona 1977
  • Sureda i Pons, Joan: La pintura romànica a Catalunya, col·l “Alianza Forma”, Alianza Editorial, Madrid 1981
  • Sureda i Pons, Joan: Sobre el estudio de la secuencia protogótica en los condados catalanes. I. Estado de la cuestión, “Boletín del Museo e Instituto Camón Aznar” (Madrid 1984), XV, pàgs. 46-63
  • Taylor, F. H.: Bulletin of Worcester Art Museum, XXIV, pàgs. 97-103. 1933-34
  • Thérel, L. M.: “La femme a la coupe” dans les images inspirées de l’Apocalypse dins “Actes du Congrès des Sociétés Savantes, Toulouse 1971”, París 1976, pàgs. 373-394
  • Tillmann, Ekkehart: Katalanische Majestalsfiguren. Braunschweig (treball mecanografiat) 1976
  • Torres, C. A.: Pirineu caíalà, Barcelona 1924
  • Torres i Abril, F.: Unes notes sobre el frontal de Martinet, “Quaderns d’estudis medievals” (Barcelona 1981), vol. 1, núm. 4, pàgs. 253-254
  • Trens, Manuel: Las “Majestats” catalanas y su filiación iconográfica. Discurso leído en la solemne apertura del curso académico de 1923-1924 en el seminario conciliar de Barcelona, Eugenio Subirana ed., Barcelona 1923
  • Trens, Manuel: El Arte en la Pasión de Nuestro Señor (siglos XIII al XVIII), catálogo de la exposición organizada bajo el alto Patronato del Excmo. Ayuntamiento de Barcelona, Palacio de la Virreina, Barcelona 1945
  • Trens, Manuel: Les Majestats catalanes, dins Monumenta Cataloniae, vol. XIII, ed. Alpha, Barcelona 1966
  • Udina i Martorell, Frederic: El “Llibre Blanch” de Santas Creus (cartulario del siglo XII), CSIC, Barcelona 1947
  • Valls i Taberner, Ferran: Privilegis i ordinacions de les valls pirinenques, vol. II, Vall d’Àneu, Vallferrera i Vall de Querol, Barcelona 1917 (reed.: PPU, Barcelona 1988)
  • Vidal, Pere: Étude historique sur le prieuré de Marcevol, de l’ordre des chanoines du Saint-Sépulcre, “Bulletin de la Société Agricole, Scientifique et Littéraire des Pyrénées-Orientales” (Perpinyà 1888), XXIX, pàgs. 165-207
  • Vidal, Pere: Le guide historique et pittoresque dans le département des Pyrénées-Orientales, Perpinyà 1899
  • Vidal, Pere: Fondation du prieuré de Serrabona en 1082, “Revue d’histoire et d’archéologie du Roussillon” (Perpinyà), vol. I, pàgs. 13-20
  • Vierges romanes, ed. Zodiaque, col l. “Les points cardinaux”, núm. 4, Sainte-Marie de la Pierre-qui-vire (Yonne) 1961. 1900
  • Vigué, Jordi, i altres: Les esglésies romàniques catalanes de planta circular i triangular, Artestudi Edicions, col·l. “Art Romànic”, núm. 3, Barcelona 1975
  • Viguier, Florence: La représentation des apotres dans la peinture catalane romane, Mémoire de Maítrise, Universitat de Toulouse-Le Mirail, Tolosa de Llenguadoc 1983
  • Vila, Pau: La Cerdanya, ed. Barcino, Barcelona 1926. Vilaseca i Narbona, M. - Garriga i Llorente, R. M
  • Vila, Pau: Llívia, dos mil anys d’història, Patronat del Museu de Llívia, Llívia 1987
  • Villanueva i Astengo, Jaume: Viage literario a las iglesias de España, vols. IX, X, XI i XII, Valéncia-Madrid 1821-50
  • Vives, Albert: Les pintures murals del Museu Diocesà de la Seu d’Urgell, “Urgellia” (la Seu d’Urgell 1978), vol. I, pàgs. 421-438
  • Webster, J. R.: Els Menorets. The Franciscans in the Realms of Aragon from St. Francis to the Black Death, Pontifical Institute of Mediaeval Studies, Toronto 1993
  • Whitehill, W. M.: L’art romànic a Catalunya. Segle XI, Edicions 62, Barcelona 1973
  • Yarza Luaces, Joaquín: Arte y arquitectura en España. 500-1250, ed. Cátedra, Madrid 1979
  • Yarza Luaces, Joaquín: La Edad Media, dins Historia del Arte Hispánico, vol. II, ed. 1982
  • Alhambra, Madrid. El Gótico, col·l. “El gran arte de la pintura”, vol. IV. 1988
  • Zervos, C., Soldevila, F., Gudiol, J.: L’art de la Catalogne de la seconde moitié du neuvième siècle à la fin du quinzième siècle. París 1937