Resultats de la cerca
Es mostren 275 resultats
dansa de la mort
La dansa de la mort a la processó de Verges
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Concepte al·legòric medieval que expressa el poder igualador de la mort.
En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les…
Felip de Malla
Primera pàgina de Lo pecador remut, de Felip de Malla (edició incunable, Barcelona 1495)
© Fototeca.cat
Cristianisme
Literatura catalana
Teòleg, orador i literat.
Vida i obra Estudià a les universitats de Barcelona 1386-91, de Lleida 1391-95 i de París 1395-1408, on explicà lletres sagrades Des del 1403 fou canonge de la seu de Barcelona, i des del 1407, rector de Santa Maria del Pi El 1408 era conseller i promotor reial, i intervingué, a partir del 1415, en el problema de la successió de la corona a favor de Ferran d’Antequera i en la liquidació del Cisma d’Occident També dugué a terme eficaces gestions per a la sostracció a l’obediència de Benet XIII El 1417 intervingué en el concili de Constança, on, digueren, obtingué tres vots per a la tiara…
,
Modest Prats i Domingo

Modest Prats i Domingo
© Llibreria 22
Lingüística i sociolingüística
Lingüista i teòleg.
Fou ordenat sacerdot el 1959 a Girona Llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense de Roma, completà aquests darrers estudis a l’Institut Catòlic de París Fou rector de les parròquies de Medinyà i Vilafreser i, des del 2010, de la de Santa Susanna del barri del Mercadal de Girona L’any 1995 participà activament en el Concili Provincial Tarraconense Professor en diversos centres docents eclesiàstics i al Collegi Universitari de Girona, dirigí la delegació a Girona de l’Institut de Ciències de l’Educació de la…
, ,
Francesc Ortí i Figuerola
Historiografia catalana
Historiador.
Membre de la nissaga dels Ortí, buròcrates al servei de València, era fill del també escriptor Josep Vicent Ortí i Major, i nebot del poeta Francesc Figuerola i Espècies Estudià a la Universitat de València, on es doctorà en teologia, i obtingué un benifet a la parròquia valentina de Sant Bartomeu Més tard, ocupà una canongia a la seu de València, i rebé, anys després, els ordes sacerdotals Qualificador del Sant Ofici des del 1725, el 1728 fou escollit pels regidors de la ciutat rector de la UV, càrrec que ocupà durant un trienni Destacà, segons els seus contemporanis, en l’oratòria sagrada…
Oleguer
Sepulcre de sant Oleguer, obra barroca de Francesc Grau i Domènec Rovira, amb imatge gòtica de Pere Sanglada
© Fototeca.cat
Cristianisme
Eclesiàstic.
Era fill d’Oleguer, secretari de Ramon Berenguer I, i de Guisla Entrà a la canònica de Barcelona encara infant 1070 i signà successivament com a clergue 1087, diaca 1089, prevere i prepòsit 1092 El 1093 era canonge augustinià i prepòsit de la comunitat de Sant Adrià de Besòs, fundada pel bisbe de Barcelona i antic abat de Sant Ruf, Bertran El 1110 passà a Sant Ruf d’Avinyó, d’on fou elegit abat El 1115 acompanyà la comtessa Dolça de Provença a Barcelona amb motiu del seu casament amb Ramon Berenguer III i hi fou aclamat com a bisbe de Barcelona Renuncià, però, el càrrec i fugí al seu monestir…
les Homilies d’Organyà
Pàgina del manuscrit de les Homilies d’Organyà
© Fototeca.cat
Història
Nom amb què hom coneix un dels texts en prosa més antics escrits en català.
Datades cap a la fi del segle XII o el principi del XIII —escrits potser per a la Quaresma de l’any 1204—, les Homilies són d’un gran valor lingüístic i històric Foren trobades a la rectoria d’Organyà Alt Urgell, parròquia on al segle XII s’establí una comunitat de canonges regulars agustinians, procedents del monestir de Sant Ruf d’Avinyó, per Joaquim Miret i Sans el 1904 Actualment es conserven a la Biblioteca de Catalunya ms 289 Es tracta d’un recull fragmentari de vuit fulls d’extensió, que inclou sis homilies o sermons corresponents als temps litúrgics de sexagèsima,…
, ,
Isabel de Villena
Literatura
Cristianisme
Nom de religió amb el qual és coneguda l’escriptora i abadessa Elionor Manuel de Villena, filla natural d’Enric de Villena.
Vida i obra De molt petita entrà a la cort de Maria de Castella, muller del rei Alfons IV el Magnànim , de la qual era cosina segona El 1445 professà en l’orde de Santa Clara, i el 1463 fou elegida abadessa del convent de la Trinitat de València, càrrec que exercí fins el 1490, any de la seva mort víctima d’una epidèmia Ja en la seva època, posseïa fama de dona culta i gaudí d’un cert prestigi entre els escriptors valencians coetanis, de manera que en El Passí en cobles València, 1493 l’elogien Bernat Fenollar i Pere Martines, i Miquel Peres li dedicà la seva traducció de la Imitació de…
,
Una feliç fusió d’elegància i popularitat”. 1350-1450
Els millors escriptors del primer gran moment de la cultura catalana segles XIV-XV tenen en comú, d’una banda, una bona formació universitària –primer a Lleida i a València, i després a Bolonya, París i Oxford– i, de l’altra, una clara vocació de ser escoltats i llegits per un públic relativament ampli i popular Els clàssics catalans a Europa És el que Carles Soldevila afirmava referint-se a Anselm Turmeda “Una curiosa i feliç fusió d’elegància i popularitat” En conseqüència, els originals d’aquests escriptors van ser primer molt copiats i llegits I a partir dels anys 1470-1500, molt editats…
L’anticlericalisme a Reus
Crema de convents a Reus, Panorama Español , Madrid, 1842-45 BC El sentiment anticlerical, que a la llarga esdevingué antireligiós, va prendre cos durant les primeres dècades del segle XIX, bàsicament a remolc de les actuacions polítiques dels eclesiàstics contra les transformacions liberals Durant la guerra del Francès feren una oposició essencialment retòrica, i pocs anys després, en el Trienni i la guerra dels Set Anys, la feren amb les armes a la mà, incitant els altres a empunyar-les i comandant-los Exemple de la primera actitud fou la denúncia a la Inquisició d’un article publicat el…
predicació
Cristianisme
Anunci públic de la paraula de Déu, fet en forma de discurs (oratòria) pels ministres autoritzats, per tal de moure els oients a rebre d’una manera conscient i lliure el missatge de la salvació i construir i edificar l’Església.
N'hi ha de diverses menes, d’acord principalment amb la situació dels oients en relació amb la fe i la pertinença a la comunitat cristiana la predicació missionera o evangelitzadora també dita querigmàtica querigmàtic, que s’adreça als qui encara no creuen perquè es converteixin i acceptin la fe la catequètica catequesi, que exposa d’una manera sistemàtica als creients tot el contingut doctrinal i moral de la fe acceptada la litúrgica o homilètica , que explica la paraula de Déu proclamada en la litúrgia i en fa veure les aplicacions concretes a la vida dels membres de la comunitat la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina