Resultats de la cerca
Es mostren 485 resultats
notes tironianes
Escriptura i paleografia
Nom donat al conjunt de signes taquigràfics que constitueixen el primer sistema coherent d’abreviació (taquigrafia), ideat, segons la tradició, per Marc Tul·li Tiró, molt difós i ensenyat a les escoles durant l’imperi Romà i que, ulteriorment perfeccionat, durà fins a l’edat mitjana.
Enni, abans de Tiró, després Àquila, llibert de GCMecenes, i més tard Sèneca i sant Cebrià les desenvoluparen N'existeix una recopilació, que hom anomenà Commentarii , conservada només en grups de manuscrits dels s IX i X dels tretze mil mots que contenen cal suposar que uns cinc mil pertanyen a l’època imperial Cada mot forma una nota , composta normalment d’un signe principal, corresponent a la radical, i d’un signe auxiliar que fixa la terminació també hi havia signes propis per als prefixs ad, con, dis, ex, sub, trans, etc Així, Deus Dei Deum o bonus bona bonum eren representats per D-us…
Castell de Sallent d’Organyà (Coll de Nargó)
Aquesta fortalesa, avui desapareguda, segurament es trobava a prop o en el mateix lloc de l’antic poblat de Sallent, avui dia abandonat El topònim Saliente es troba documentat en el testament del comte Borrell II de Barcelona-Urgell, com una possessió cedida al cenobi de Tresponts i que el comte Ermengol, fill del comte Borrell, donà el 997 a la catedral de la Seu El kastro Salientis no figura esmentat fins al segle XI en documents de l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell en donacions d’alous dins el terme d’aquest castell En la butlla del papa Silvestre, atorgada el 1001 a petició del bisbe…
Donació de Constantí
Document apòcrif segons el qual Constantí havia concedit possessions i privilegis temporals al papa Silvestre i amb ell a l’Església de Roma.
Redactat entre el s VIII i IX i tingut com a autèntic, fou inclòs en les colleccions canòniques i en el Decret de Gracià i serví de fonament per a algunes reivindicacions papals
papa
Cristianisme
Títol amb el qual hom designa el bisbe de Roma i cap de l’Església catòlica, per bé que el mot (‘pare’) era aplicat fins al segle VII a qualsevol bisbe i encara avui el conserva també el patriarca d’Alexandria.
És elegit des del 1059 pels cardenals reunits en conclave Pau VI en regulà les modalitats 1975 Pot ser elegit papa qualsevol catòlic de sexe masculí El darrer papa no cardenal fou Urbà VI 1378-89, i a partir de Climent VII 1523-1534 l’elecció recaigué sempre en un italià, fins al papa Joan Pau II 1978, polonès, al qual succeí l’alemany Benet XVI 2005 Aquest renuncià l’any 2013, i fou succeït per l’argentí Francesc, el primer pontífex llatinoamericà i jesuïta Els Països Catalans han donat dos papes Calixt III i el seu nebot Alexandre VI Acceptada l’elecció i ordenat de bisbe, si no ho era, el…
liliàcies

Liliàcies (lliri)
© Fototeca.cat-Corel
Botànica
Família de liliflores que comprèn prop de 4.000 espècies, generalment herbàcies, que molt sovint són geòfits bulbosos o rizomatosos.
Les fulles són freqüentment lanceolades, però en alguns casos són suculentes o vestigials i substituïdes per cladodis Les flors són actinomorfes, hermafrodites i d’ovari súper trilocular, i els fruits són capsulars o bacciformes Marcòlic groc © Francesc Boada Liliàcies més destacades Agapanthus africanus flor d'amor , agapant Allium ameloprasum porradell , all de serp, all porro Allium ascalonicum escalunya Allium cepa ceba Allium polyanthum porro bord , porradell Allium porro porro Allium roseum allassa vermella , all bord, all de bruixa, all de colobra, all de moro Alium sativum all Allium…
Castell de Berà (Roda de Berà)
Art romànic
El termino de Bera vel de Roda figura mencionat en la documentació l’any 1011, quan els tutors i almoiners del difunt Adalbert van fer donació al monestir de Sant Cugat del Vallès del castell d’Albinyana i la torre de Moja Tan sols dos anys més tard, el 1013, és esmentat per primera vegada el castro Berano , com a límit dels béns que els comtes de Barcelona, Ramon Borrell i Ermessenda, confirmaren al susdit cenobi vallesà d’acord amb la butlla del papa Silvestre II En altres escriptures del segle XI, aquest castell es menciona com a límit territorial, com en una de l’any 1040, on figura el…
Cactus de boca
Hi ha cactus que es mengen O que es beuen Se’n menja alguna part que, naturalment, mai no són les espines, i se’n beu alguna beguda procedent dels seus abundosos líquids orgànics més o menys fermentats Això val sobretot per a les atzavares, per a les iuques i per als nopals, totes plantes suculentes i cactiformes, bé que, en rigor, de cactus pròpiament dits només en siguin els darrers A Mesoamèrica, diferents espècies d’atzavara o maguei Agave són consumides des de fa com a mínim 9 000 anys La font principal d’aliment de l’atzavara és el meristema blanc, tou i feculent de la tija curta i…
l’Eneida
Literatura
Poema èpic llatí, obra de Publi Virgili Maró, que el deixà inacabat després de treballar-hi del 29 aC al 19 aC.
Consta de 9 896 hexàmetres, distribuïts en dotze cants Vari i Tuca l’editaren després de la mort de Virgili per ordre d’August i contra la darrera voluntat del poeta El poema recull la llegenda, d’origen grec i coneguda pels romans, dels viatges d’Enees des que fugí de Troia, amb el seu pare i el seu fill, Ascani, fins que s’establí al Laci L’ennobliment dels orígens de Roma, la lloança de les virtuts romanes i la glorificació de la família Júlia, que pretenia de descendir d’Ascani o Julus, feren de l' Eneida l’epopeia nacional que féu oblidar l’èpica anterior Els seus models són Homer i Enni…
Castell de Masquefa
Art romànic
El terme del castell de Masquefa apareix documentat diverses vegades al llarg del segle X Tot i això, la primera notícia referent a l’esmentat castell és de l’any 963, data en què Miró, comte de Barcelona, vengué a Ènnyec, altrament dit Bonfill, aquesta fortificació juntament amb els seus termes i la parròquia de Sant Pere El 998 Ènnyec Bonfill permutarà el castell de Masquefa amb el monestir de Sant Cugat El 1002 aquesta fortalesa figura com una de les propietats de l’esmentat cenobi en la butlla papal atorgada pel papa Silvestre II A partir d’aquest moment el monestir de Sant Cugat —per tal…
Les araliàcies
Formen aquesta família unes 700 espècies d’arbres, arbusts i herbes, principalment d’Indomalàisia i de l’Amèrica tropical Algunes, però, viuen en diverses regions subtropicals i temperades, com és el cas de l’heura Hedera helix , estesa per gairebé tot el continent europeu i única araliàcia de la flora corresponent Les araliàcies fan les fulles esparses i estipulades, generalment grans i compostes Les flors, més aviat petites, s’agrupen en umbelles simples o dobles són pentàmeres, alguns cops de pètals i sèpals soldats, i d’androceu format per cinc estams que alternen amb els pètals L’ovari…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina