Resultats de la cerca

Malgrat ésser creat el 1909, de fet no adquirí una certa força fins el 1931 Després del juliol del 1936, intentà de definir l’actuació dels mestres davant la revolució Absorbí d’altres associacions de mestres el 1934 tenia 6 000 membres, i el 1937, 30 000 S'organitzà en seccions, la més important de les quals fou el Sindicat de Mestres Nacionals A Catalunya hom creà un comitè regional Federació Catalana de Treballadors de l’Ensenyament, FCTE, organitzat a la fi del 1937 La influència del PSUC es reflectí en la política de mobilització creació del batalló Félix Bárcena i Ajut de Cultura al…

Fou fundada l’any 1979 amb el nom de Federació Sindical d’Artistes Plàstics de Catalunya amb iniciatives com les jornades “L’Art a Catalunya a Debat” a Girona 1983, que posaren les bases de les primeres polítiques artístiques de la democràcia A la fi dels anys vuitanta i principis dels noranta centrà la seva activitat en la reforma de la legislació sobre els drets d’autor Llei de la propietat intellectual del 1987 i ajudà a definir les funcions del MACBA A la fi del 1994 adoptà el nom actual i reformà els seus estatuts per a donar cabuda als artistes que treballen àmbits com el…

Al principi representà solament un canvi de nom de l' Oposició Comunista Espanyola , proposat per la delegació catalana en la seva tercera conferència març del 1932, però immediatament significà un canvi polític important, que provocà divergències internes i, sobretot, amb la direcció de l’Oposició Internacional i amb Trockij A la fi del 1932 el nou comitè central escollí Andreu Nin com a secretari general i, també, el comitè executiu, format per Nin, Josep Metge, Molins i Fàbrega, LFersen i EGoñi, que traslladà la seva residència a Barcelona L’organització s’orientà cap a la creació d’una…

Vida i obra Inicià les seves recerques amb estudis sobre el món obrer i sindical, com la seva tesi doctoral defensada a la Universitat de Montpeller el 1976 Socialisme et syndicalisme dans l’Hérault de 1905 à 1921 3 vol Després se centrà en l’estudi del Llenguadoc amb monografies com Histoire de Béziers 2000 i Histoire de Sète 1987 Catedràtic d’història contemporània a la Universitat de Perpinyà, participà de ple en l’activitat historiogràfica de la Catalunya del Nord S’ha convertit en un historiador de referència amb obres com Politique et syndicalisme en Languedoc L’Hérault…

Lliurament de credencials a la primera “Junta de Jurados”, Barcelona, 1944 ANC-Fons “Solidaridad Nacional” / GS L’Organización Sindical Española OSE de la FET y de las JONS, dirigida per una Delegación Nacional integrada orgànicament en la secretaria general del partit únic, va organitzar-se a partir d’una doble estructura En primer lloc, la territorial, amb les delegacions provincials, comarcals i locals de la Central Nacional Sindicalista CNS com a peça bàsica, rígidament controlades per la denominada “línea de mando” , formada per militants falangistes, i que tenia entre les seves…

Empleats de banca durant una protesta, Barcelona, Pérez de Rozas, 29-3-1983 AF/AHC Aquest breu text es refereix als sindicats corporatius democràtics, és a dir, als que defensaven els seus interessos concrets i específics per entendre’ls diferenciadors dels que afecten el conjunt de la collectivitat laboral, i no pas als anomenats sindicats grocs, per als quals també s’utilitza l’expressió de corporatius, és a dir, els organitzats o finançats directament o indirectament per les empreses, organitzacions empresarials o poders públics Durant el període 1978-96, les organitzacions sindicals que…

Aquest terme fou emprat a la fi del s XIX pels marxistes ortodoxos per a designar les teories d’Eduard Bernstein, que plantejaven un procés de construcció del socialisme basat en el reformisme polític i contrari a les tesis revolucionàries del marxisme Tingué, doncs, inicialment un sentit pejoratiu El revisionisme negà la “teoria de l’esfondrament” Zusammenbruchstheorie basant-se en la capacitat d’adaptació del capitalisme per a superar i evitar les crisis En conseqüència, tragué importància a la lluita de classes i plantejà una conquesta gradual del poder polític mitjançant mètodes…

Modernament i als Països Catalans, hom troba antecedents de premsa clandestina l’any 1917 en què, amb motiu de l’Assemblea de Parlamentaris, La Veu de Catalunya edità les Fulles numerades per tal d’informar l’opinió pública Durant la Dictadura de Primo de Rivera, els grups independents lligats a Francesc Macià publicaren diversos butlletins Arran dels fets del 6 d’octubre de 1934, renasqué la premsa clandestina a càrrec d’Estat Català i d’altres partits nacionalistes radicals, així com dels diversos corrents comunistes La Guerra Civil de 1936-39 i, sobretot, els fets de Maig del 1937,…

Mentre completava els estudis secundaris s’incorporà com a oficinista a una empresa del coure, des d’on ascendí a càrrecs dirigents de la Unió Sindical de Zàmbia, organisme estatal que, tanmateix, el 1981 s’enfrontà al govern de Kenneth David Kaunda i convocà una vaga general, per la qual Chiluba i altres dirigents foren processats El 1990 fou un dels fundadors del Moviment per la Democràcia Multipartidista MDM, i aconseguí la introducció d’eleccions lliures, celebrades el 1991 L’MDM derrotà Kaunda per una amplíssima majoria 76%, i Chiluba esdevingué el segon president de Zàmbia…

A 19 anys es traslladà a viure a Barcelona, i entrà a treballar a La Maquinista Terrestre i Marítima, on es posà en contacte amb el món sindical català Afiliat a la Unió General de Treballadors  UGT i militant del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE , el 1980 fou nomenat secretari d’organització de la Federació del Metall de la UGT, i posteriorment, secretari general d’aquesta federació a Barcelona Parallelament mantingué una certa activitat política, sempre en el terreny socialista, i fou membre de l’executiva del PSC durant tota la dècada dels vuitanta El 1988 entrà a…