Resultats de la cerca
Es mostren 529 resultats
Sant Esteve de Pujol de Planès (Montmajor)
Art romànic
Situació Una vista exterior de la capçalera, amb tres absis, bellament decorats amb arcuacions cegues i bandes llombardes F Junyent-A Mazcuñan L’església, situada vora la masia del Pujol de Planès, és enfilada a l’extrem meridional de la Serra de Querol, sobre el ribatge dret de la riera de Navel, en una contrada estesa al sector est del terme, propera al municipi de Serrateix, a l’interfluvi de les rieres de l’Hospital i de Navel, que s’uneixen abans de desembocar al Cardener, ja al terme de Cardona Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo…
Sant Pere d’Abrera
Art romànic
Situació Vista de llevant, amb la capçalera triabsidal i l’esvelt campanar aixecat sobre la volta ECSA - Rambol L’església és situada a la plana de la dreta del Llobregat, al poble d’Abrera Mapa 36-15392 Situació 31TDF085971 S’hi arriba per la N-II, una desviació de la qual porta al poble i a la parròquia Història Tot i que el lloc d’Abrera, que pertanyia al terme del castell de Voltrera, és documentat el 951, l’església no és esmentada fins el 1110, data en què Guillem Ramon I de Castellví, que feu testament abans de pelegrinar al Sant Sepulcre, li llegà cinc mancusos per a la seva dedicació…
Sant Martí d’Odelló (Font-romeu)
Art romànic
Situació Portada de l’església del segle XII, inicialment al mur de migjorn i traslladada posteriorment al mur de ponent ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea El poble d’Odelló és situat als vessants del roc de la Calm L’església parroquial de Sant Martí és a l’interior de la localitat Una de les seves façanes dona al carrer i l’altra a una petita placeta Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 56” N - Long 2° 2’ 7” E Per a anar-hi, cal seguir la carretera N-116 des de la Guingueta d’Ix i després d’haver fet 15 km agafar una carretera local, a mà esquerra, en direcció nord-oest, que va a Vià i…
El Palau Comtal (Perpinyà)
Art romànic
Situació Sala de l’antic palau, soterrada a la banda nord del recinte medieval de la ciutat, prop dela catedral, amb la volta de canó de perfil apuntat i dividida actualment per un mur perpendicular ECSA - J Ponsich Les restes de l’antic Palau Comtal es conserven al llarg de l’antiga muralla nord del recinte medieval, prop de Sant Joan el Vell Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 41’ 42” N - Long 2° 53’ 48” E Història Els comtes de Rosselló, d’antuvi installats a Castellrosselló, adquiriren els anys 961-974 la major part de l’alou de Perpinyà, i sembla que vers el 991, amb l’adveniment de…
La vida, patrimoni de la Terra?
Des de molt abans que els “plats voladors” primer, i després els ovnis objectes voladors no identificats exaltessin la imaginació de moltíssimes persones, nombrosos astrònoms i pensadors ja s’havien preguntat si hi havia vida fora de la Terra Giordano Bruno, cremat a la foguera per la intolerància de l’Església catòlica del seu temps, creia que els cels estaven plens de vida Plató, en una vena molt més filosòfica, donava noms d’animals als planetes Després que Charles Darwin hagués recollit proves aclaparadores per a la teoria de l’evolució, els científics especularen sobre la possibilitat de…
pineda de Tèvar
Indret situat entre els termes de Pena-roja i Mont-roig de Tastavins (Matarranya), on tingué lloc la batalla entre el Cid i el comte Berenguer Ramon II (1090); aquest caigué presoner, juntament amb molts dels seus capitans, a les mans del cavaller castellà, que els alliberà mitjançant el pagament del rescat assenyalat (algunes fonts sostenen que, admirat pel compliment de llur paraula de pagament, el Cid renuncià a percebre’l).
Poc després, a Daroca, Berenguer Ramon II signava un pacte d’aliança amb el seu enemic recent
El baldaquí i el retaule major de la catedral de Girona
Art gòtic
En la seva primera fase de realització, l’actual conjunt d’argent de l’altar major de la seu de Girona, format pel retaule i el seu baldaquí, va ser un projecte sumptuari parallel al de renovació de l’antiga catedral romànica mitjançant l’erecció d’un nou temple, d’estructura gòtica, projecte que s’inicià per la capçalera El dia 12 d’agost de 1292 el tresorer de la seu, Guillem Gaufred, llegà 10 000 sous barcelonesos per a la factura del baldaquí, però els possibles preparatius de l’inici del presbiteri gòtic vers el 1298 desviaren part d’aquest capital, i no fou fins el 1320 que l’ardiaca de…
Sant Cristòfol de Lluçars (Tolba)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església, d’estructura basilical, amb el magnífic desplegament dels absis ECSA - F Tur L’església parroquial de Sant Cristòfol és a la Plaça Major del poble de Lluçars Mapa 32-12 289 Situació 31TBG999701 Per a accedir-hi cal prendre l’itinerari indicat en la monografia anterior JAA Història Tot i la importància d’aquesta església, les referències documentals són exigües Malauradament l’arxiu i alguns objectes de Sant Cristòfol van ésser cremats durant l’última guerra civil L’església de Lluçars no figura a les collectes de Terra Santa del segle XIII potser per ser-ne…
Ordis
Església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa (Ordis)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a l’esquerra de la riera d’Àlguema.
Situació i presentació El municipi d’Ordis, al sector occidental de la plana de l’Alt Empordà, té una extensió de 8,52 km 2 Hi ha alguns espais suaument ondulats, sobretot al N i al NW La riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga, és el seu límit meridional, divisori amb els termes de Navata N, W i S i Pontós S La riera d’Ordis i altres minses torrenteres que desemboquen a la riera d’Àlguema drenen també el territori Els altres municipis veïns són Borrassà E i Avinyonet de Puigventós N El municipi inclou, a més del cap, els veïnats de Pols i de Sant Nicolau Una carretera…
Roda de Berà
La platja de Roda de Berà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, al límit amb la comarca del Baix Penedès.
Situació i presentació Limita al N amb Bonastre del Baix Penedès, al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell del Baix Penedès i a l’W amb Creixell El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional Les altituds màximes del terme 238 m i 241 m es troben prop de la divisòria amb Bonastre El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja La part occidental del…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina