Resultats de la cerca
Es mostren 1367 resultats
desconstrucció
Filosofia
Estratègia afirmativa que tendeix al capgirament de les oposicions tradicionals, les quals desemmascara com a jerarquies violentes.
El terme és la traducció interpretativa dels termes Destruktion i Abbau que Heidegger utilitzava per a designar la tasca de destrucció de la història de l’ontologia Així mateix, la desconstrucció cerca l’element indecidible que constitueix la lògica de l’oposició i que és indispensable perquè aquesta es doni Hom desconstrueix textos filosòfics, però en general qualsevol mena de textos i, reduïda la realitat a textualitat, àdhuc les institucions poden ser desconstruïdes Utilitzat originàriament pels gramàtics, el terme ha esdevingut filosòfic després de l’obra de JDerrida
tendència
Filosofia
Psicologia
Inclinació natural en virtut de la qual un ésser és atret devers un fi i hi tendeix.
Bé que en psicologia és un terme considerat sovint com a antiquat i resta desplaçat per altres, com és ara el de motivació o el d' instint , en filosofia sol ésser entès i valorat com més va més positivament com a expressió de l’estructura dinàmica de la realitat, sobretot per part d’aquelles concepcions del món caracteritzables com a obertes al sentit teleològic o a un fi utòpic de la història i del món Les funcions bàsiques de la tendència són la d’estructurar el comportament o el procés vers una fita determinada i la de portar-los a llur acompliment d’una manera com més econòmica millor
clúster
Economia
Conjunt d’empreses d’un mateix sector o de sectors afins que aprofiten la proximitat geogràfica per a crear sinergies i increme ntar, així, la seva competitivitat.
Tot i que el concepte té arrels en els economistes clàssics, fou l’economista nord-americà Michael E Porter el que el desenvolupà i encunyà el concepte competitive clusters per a designar pols econòmics geogràficament localitzats i en certa manera especialitzats L’exemple per antonomàsia de clúster és Silicon Valley Califòrnia, centre mundial del sector informàtic La formació de clústers es produeix moltes vegades de manera espontània, com fou el cas, a Catalunya, de sectors tradicionals com el tèxtil o l’editorial, però la intervenció del poder polític tendeix cada cop més a…
província atlàntica
Biologia
Geobotànica
Província de la regió biogeogràfica eurosiberiana que comprèn les terres de l’Europa occidental sotmeses a climes marítims temperats i molt humits.
La clímax hi és, en general, el bosc de planocaducifolis rouredes de roure pènol i de roure reboll, bosc mixts amb freixes, avellaners, bedolls, trèmols, etc a muntanya, sovint, fagedes Quant l’home destrueix el bosc, el sòl s’acidifica fàcilment, tendeix a ésser cobert ràpidament per landes de brucs i de falgueres o de bruguerola, i per pasturatges, la qual cosa explica la intensa verdor característica del paisatge S'estén del sud de Noruega al centre de Portugal i al vessant septentrional dels Pirineus la baixa Vall d’Aran és típicament atlàntica Una part de la vegetació de la…
oceanologia
Geografia
Ciència que estudia els fenòmens biològics i geològics de les mars i els oceans, emprant les coneixences fisicoquímiques més adients.
Amb un sentit més ampli que l'oceanografia, hom tendeix a substituir-ne el nom, reservant l’oceanografia a l’estudi descriptiu de les mars i els oceans A pesar de les diferències etimològiques, el terme oceanografia i oceanologia s’utilitzen com a sinònims i en ambdós casos es refereixen a la ciència que estudia els fenòmens físics, químics, biològics i geològics relacionats amb els oceans i les interaccions que es produeixen entre aquests A la pràctica, l’ús del terme oceanologia o oceanografia depèn de la tradició Així, per exemple, als països de l’Europa occidental se sol…
espàrrec

Espàrrecs verds
© C.I.C. - Moià
Botànica
Agronomia
Turió comestible de l’esparreguera.
La varietat salvatge s’anomena espàrrec de marge o espàrrec silvestre Poden ser de color verd o blanc El color blanc s’aconsegueix colgant l’espàrrec amb terra perquè no li arribi la llum mentre creix sota terra Bé que els espàrrecs poden ésser consumits en fresc, la major part de la producció és destinada a conserva Les principals zones de producció d’espàrrecs als Països Catalans són les hortes del Riberal, aigua amunt de Perpinyà, i del baix Tec, prop d’Elna, del Baix Llobregat, amb centre a Gavà, de l’Horta, de la Costera, de l’Alacantí i del Baix Segura En…
Guerra i pau
Novel·la de Lev Tolstoj.
Publicada entre 1865-69, presenta la història de tres famílies en el context de les guerres de Rússia contra Napoleó A més d’una descripció aprofundida de la vida russa de l’època, conté escenes de masses batalles, episodis a la rereguarda, disquisicions filosòfiques sobretot relatives a la comprensió i el sentit de la història, penetrants anàlisis psicològiques i descripcions de la natura Tolstoj hi fueteja l’alta aristocràcia, egoista i antipatriòtica Un Napoleó ridícul en la seva prepotència té el contrapunt en el general Kutuzov, virtuós i proper als camperols, als qual Tolstoj …
sistema d’aterratge per microones
Transports
Sistema de navegació aèria basat en la recepció per l’aeronau de microones emeses des de terra.
Opera en la banda de 5 GHz i proporciona a l’aeronau una indicació de l’angle d’azimut i d’elevació respecte a l’eix de la pista i el pendent de descens Consta de dos conjunts d’antenes situades en un extrem de la pista, un per a l’orientació horitzontal i l’altre per a la vertical, que realitzen un escombratge electrònic del feix emetent un senyal sense modular El receptor de l’avió rep aquests senyals com si fossin polsos, de manera que, mesurant el temps entre aquests i coneixent la velocitat i l’angle d’escombratge de les antenes, pot determinar la seva posició de forma precisa …
De Stijl
Moviment artístic holandès, també anomenat neoplasticisme, que, partint de la raó i de models teoricopràctics concrets, proposa una nova ordenació geomètrica del món en contraposició a la irracionalitat destructora de la Primera Guerra Mundial.
Es desenvolupà entre el 1917 i el 1924 i publicà la revista De Stijl , que en fou l’òrgan de difusió Tendeix sempre a la màxima reducció dels elements integrants de l’obra artística i fa de les línies vertical i horitzontal, així com dels tres colors elementals groc, blau i vermell la base de tota la seva gramàtica formal La finalitat social que dóna a la seva producció fa de l’arquitectura el model que integra totes les altres arts, dirigida vers l’ordenació funcional de l’espai habitat Es caracteritza, en definitiva, per l’elementalitat, racionalitat i funcionalitat de les…
Poètica
Obra acroamàtica d’Aristòtil.
Es tracta d’un escrit breu, transmès d’una manera incompleta, que no ha d’ésser considerat com un manual normatiu, sinó com una valoració personal de la forma i de l’eficàcia de la gran poesia, alliberada del finalisme pedagògic i polític de Plató Probablement data de l’últim període de la vida d’Aristòtil, parla de la poesia èpica i, més extensament, de la tragèdia i de la seva funció catàrtica, i tendeix a la documentació precisa i a la crítica penetrant de la poesia Ha exercit una gran influència en la formació de les diverses poètiques del Renaixement i de l’edat moderna Ha estat traduïda…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- 18
- 19
- 20
- 21
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina