Resultats de la cerca

Com a teòric publicà, entre altres, l’assaig Ornament und Verbrechen ‘Ornament i crim’, 1908, on sosté la seva tesi fonamental que en arquitectura cal evitar, perquè és bàrbara, qualsevol ornamentació Amb aquesta actitud atacava l’actuació dels secessionistes, que aleshores triomfaven a Viena L’altra base de la seva tasca es concentra en la teoria que ell qualifica com a raumplan una casa no ha d’ésser dividida en pisos uniformes, sinó que ha de tenir llibertat d’alçàries, exigides segons les diferents necessitats de l’àmbit Aquests dos punts es manifesten en les seves obres més destacades,…

Graduat a la Universitat de Kyoto l’any 1975, es doctorà el 1978 amb una tesi sobre l’endomorfisme dels anells en variants abelianes Posteriorment fou professor assistent en aquesta universitat fins el 1980, que passà a la Universitat de Nagoya, on fou nomenat professor titular el 1988 L’any 1990 retornà a la Universitat de Kyoto, on ocupa una càtedra Des del 1977 ha estat professor visitant en diverses universitats dels EUA El seu interès se centra en la geometria algèbrica, i ha desenvolupat tècniques per tal de resoldre el problema de la classificació completa de les varietats algebraiques…

Obra de profunda anàlisi psicològica, una de les més remarcables de l’autor i de la literatura russa Raskolnikov, el protagonista, es justifica a si mateix l’assassinat d’una vella usurera per la natura essencialment perversa d’aquesta, però també perquè amb el crim creu demostrar-se superior als homes corrents, condició que el fa sentir-se per damunt de les lleis i les consideracions ètiques d’aplicació general Influït per una moral de conformitat cristiana, tanmateix, Raskolnikov acaba lliurant-se a la justícia La novella té com a tesi la inutilitat de la rebellió -en aquest cas, individual…

Llicenciat en teologia a la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma 1962 i especialitzat en patrística, amplià estudis a Munic i obtingé la llicenciatura en filosofia també a la Gregoriana 1977 i a la Universitat de Barcelona 1978 Es doctorà en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre Thomas Hobbes 1993 Fou membre de la Societat Catalana de Filosofia i corresponsal per Espanya del Bulletin Hobbes publicació anual dels Archives de Philosophie Ha estat traductor de Hobbes, en especial dels escrits sobre la llibertat i la necessitat 1991, dels textos de la polèmica entre…

L’any 1944 arribà a Catalunya com a mestre nacional i exercí primer a Cervera i posteriorment a Barcelona, on estudià filosofia i lletres Vinculat a la docència de la Universitat de Barcelona des del 1953, el 1973 n’esdevingué professor adjunt numerari d’història moderna i, del 1974 al 1987, fou secretari de la Facultat de Geografia i Història La seva tesi doctoral, El virrey Amat Precisiones sobre don Manuel de Amat y de Junyent , publicada el 1967, és una referència en l’estudi d’aquest personatge És autor, també, de La educación general en Cataluña durante el Trienio Constitucional 1973, a…

Llicenciat en geografia a la Universitat de Barcelona 1972 Professor de la Universitat de Barcelona des del 1972, s’hi doctorà el 1976 amb la tesi El paper de Barcelona en la formació i en l’ordenació del territori de Catalunya Collaborà amb Pau Vila en un estudi sobre Barcelona Barcelona i la seva rodalia al llarg del temps 1974 S’interessà en nombrosos aspectes de la geografia de Catalunya Fires i mercats a Catalunya 1978 El Lluçanès, evolució entre 1950 i 1970 1975, i especialment en l’organització del territori, camp en què publicà, en collaboració amb J Clusa, L’organització territorial…

Estudià a la Universitat de Barcelona i feu el doctorat a Madrid Professor de la Universitat de Barcelona Entre les seves obres sobresurten diversos volums de la sèrie Guías artísticas de España , els capítols dedicats a la pintura catalana del 1500 al 1850 de la Historia de la pintura en Cataluña , la seva tesi doctoral sobre La pintura en Barcelona en el siglo XVIII , Història de l’Art Català 1983, El Greco 1991 i Catalunya-Europa L’art català dins Europa 2003 Participà també en les enciclopèdies de la història de l’art de l’editorial Carroggio Ars Hispaniae i Historia del Arte El 2006 li…

Doctorat en filosofia a Budapest, fou deixeble del psiquiatre Alfred Adler a Viena i es llicencià en llengües germàniques a la Sorbona El 1930 publicà, a Budapest, la seva tesi doctoral Magyar vonatkozások a régi katalán irodalomban és a katalán népballadában ‘Referències a Hongria dins l’antiga literatura catalana i el romancer català’ També, vers el 1930, s’establí a Barcelona, on continuà interessant-se per la psicologia Los sentimientos de inferioridad , 1934 i per la literatura catalana i la història catalana Violante de Hungría , 1942 S'oposà als conceptes humanístics de Gregorio…

Es doctorà en filologia romànica 1986, amb una tesi sobre el Tirant lo Blanch , a la Universitat Lomonóssov de Moscou, on és professora des del 1979 Ha publicat nombrosos articles sobre l’obra de Joanot Martorell i també ha estudiat Ausiàs Marc i Ramon Llull Ha tingut cura de l’antologia Ogon i rozi Sovreménnaia Katalónskaia poézia ‘El foc i les roses Poesia catalana contemporània’ 1981 i del recull d’articles Katalonskaia cultura vtxerà i segódnia ‘La cultura catalana d’ahir i d’avui’ 1997, i ha traduït al rus manifestos de S Dalí, poemes de M Martí i Pol i les novelles El mar , de B Bonet,…

El molinisme s’oposa a la tesi tomista de la premoció física, com a incompatible amb la llibertat, però manté alhora la predeterminació, en el sentit que Déu actua sobre la llibertat de l’home mitjançant el concurs diví i la presciència, coneixement que Déu té d’allò que l’home faria en cadascuna de les circumstàncies futuribles en què es pogués trobar D’aquesta manera resten alhora afirmats la necessitat de la gràcia i el fet que l’eficàcia d’aquesta depengui de la seva acceptació del rebuig per part de l’home A aquesta doctrina s’oposà DBáñez, la qual cosa originà les controvèrsies de…