Resultats de la cerca

El primer ministre ucraïnès, M Azarov, i la representant d’Afers Estrangers europea, C Ashton, durant la reunió bilateral UE-Ucraïna al juny del 2010 © The Council of the European Union La revolució taronja, que des del 2004 havia acostat Ucraïna a una esperança nacionalista i europeista, sembla haver mort, o si més no està passant pels seus moments més baixos A les eleccions presidencials del 17 de gener de 2010, el president, Víktor Iúixtxenko, va obtenir únicament el 5,5% dels vots, quedant en cinquè lloc entre els candidats A la segona ronda, el 7 de febrer, es van enfrontar…

El nou president d’Ucraïna, Volodímir Zelenski, durant la seva investidura a la Rada © The Presidential Office of Ukraine Sens dubte, el fet més rellevant de l’espai exsoviètic durant el 2019 van ser les eleccions presidencials a Ucraïna, entre el 31 de març i el 21 d’abril El mediàtic Volodímir Zelenski, estrella de televisió que l’any anterior havia registrat un partit polític amb el mateix nom que el seu programa  Sluha Narodu ‘Servidor del Poble’, va guanyar els comicis contra el president en exercici, Petró Poroixenko, per un 73% dels vots a la segona volta El president electe va voler…

Especialista en art de la baixa antiguitat i de l’alta edat mitjana, és notable la seva aportació als estudis d’iconografia Obres Martyrium 1947, La peinture byzantine 1954, Le haut Moyen Âge 1957, on compara les pintures de l’absis de Sant Miquel d’Ègara amb algunes pintures carolíngies de la darreria del segle IX, La peinture romane 1958, L’âge d’or de Justinien 1967, Le premier art chrétien 1967 i Les voies de la création en iconographie chrétienne 1979 Fundà la revista “Cahiers Archéologiques”

Introduí als Estats Units l’obra pianística de Schönberg i fou considerat un intèrpret virtuós de la música contemporània De petit estudià al conservatori de Sant Petersburg 1900-07, on se'l considerà un nen prodigi El 1907 la família emigrà i s’establiren a Nova York, on debutà el 1911 Compositor autodidacte, les seves primeres composicions daten del 1913 —quan escriví Wild Men’s Dance , per a piano— i foren considerades molt innovadores El 1914, debutà a Londres interpretant obres de Schönberg i seves, que no foren ben valorades Es retirà de la vida de concertista el 1922 i es dedicà a l’…

Es graduà en arquitectura a Praga el 1932 El 1941 fou fet presoner per l’exèrcit alemany i internat en diversos camps de concentració Ostbahn, Janwska i Mauthausen, d’on fou alliberat el 1945 En 1947 cofundà el Jewish Historical Documentation Center a Linz Àustria, per tal d’aportar proves per a acusar criminals de guerra nazis Bé que l’organisme tancà el 1954, les seves investigacions permeteren localitzar i detenir A Eichmann el 1960 El 1961 reobrí, ampliat i renovat, el centre de documentació a Viena, que prosseguí les seves activitats Entre d’altres, és autor de les memòries The Murderers…

Debutà com a professional l’any 1975 jugant de davanter amb el CD Castelló, equip on jugà fins el 1977 Posteriorment fitxà pel Real Zaragoza 1977-82, pel FC Barcelona 1982-86, equip amb què guanyà els principals títols, i pel RCD Espanyol 1986-89, equip amb què es retirà a 34 anys Aconseguí 108 gols a primera divisió, 70 dels quals foren amb el Saragossa Guanyà una Lliga 1985, una Copa del Rei 1983, una Supercopa d’Espanya 1984 i dues Copes de la Lliga 1982, 1986 L’any 1978 debutà amb la selecció espanyola, amb la qual jugà tres partits Disputà les finals de la Copa d’Europa 1986 i la Copa de…

Fill del baix ucraïnès Alexander Kipnis , estudià a l’Escola de Música de Westport 1941-48 i es diplomà a la Universitat de Harvard l’any 1952 Destacà com a intèrpret de clavecí, forte-piano i piano Compaginà aquesta activitat amb la crítica musical i la direcció d’una cadena radiofònica de Nova York Debutà en un concert radiofònic el 1959, i fins el 1962 no feu la seva primera aparició pública A partir de llavors inicià una carrera de gran projecció internacional, amb gires per Europa, l’Amèrica del Sud, Israel i Austràlia Fou professor a Tanglewood en 1964-67 i a la Universitat…

Trobada de Vladímir Putin i Petró Poroixenko, sota els auspicis del Consell d’Europa, per a trobar una sortida al conflicte entre Rússia i Ucraïna © Palazzo Chigi El 2014 va significar un canvi radical en la política internacional de Rússia L’any va començar de manera optimista, amb uns Jocs Olímpics d’Hivern a Sotxi que havien aconseguit donar una millor imatge del país Tanmateix, l’escalada primer política i després militar a Ucraïna van arrossegar la presidència de V Putin a una successió de fets amb greus conseqüències en l’àmbit internacional El Kremlin es va sentir enganyat i agredit…

El país va encarar amb un cert malabarisme diplomàtic els esdeveniments convulsos entre els seus països veïns, Rússia i Ucraïna És cert que l’aliança amb Moscou es va mantenir sòlida, com ho demostra el fet que Minsk va reconèixer la validesa del referèndum a Crimea i que va votar en contra de la resolució condemnatòria a Rússia a les Nacions Unides Però el president Aleksandr Lukaixenko va manifestar dubtes sobre la legitimitat del modus operandi rus, va qualificar l’annexió de Crimea d’un “mal precedent” i es va abstenir d’emetre una opinió sobre els pretesos drets de Rússia sobre territori…

El petit país situat entre Ucraïna i Romania va viure l’any 2014 amb una certa alarma, perquè els esdeveniments d’Ucraïna el van posar en el terreny d’una previsible evolució del conflicte Tant en els discursos de dignataris i de la premsa de Rússia, com en els mapes dels insurgents a Ucraïna, la unió de les terres de la Nova Rússia sud i est d’Ucraïna amb la Federació Russa haurien de permetre la incorporació del Transdnièster moldau a la nova entitat D’altra banda, Moldàvia va signar el 27 de juny l’acord de cooperació amb la UE, que, en el cas ucraïnès, havia estat l’inici…