Resultats de la cerca

Les últimes dècades del segle XX han vist consolidar-se el circ contemporani, un corrent estètic nascut arran del declivi iniciat pel circ tradicional a partir dels anys seixanta Malgrat que els mitjans de comunicació i alguns polítics de poca talla humanística encara creuen que el circ és sinònim de kitch i decadència, en aquesta art escènica es condensa tota la història de la humanitat dels equilibris funeraris dels maies a les proeses motoritzades del Cirque Archaos, l’esperit del circ ha exaltat sempre els valors més positius –i, doncs, irrenunciables– de l’ésser humà repte, risc, bellesa…

Situació L’església parroquial de Sant Andreu presideix el nucli principal del poble de Sagàs, les cases del qual s’agrupen a l’entorn de l’església Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 293-M781 x 14,3 — y 56,3 31 TDG 143563 Vista exterior de la capçalera de l’església, amb l’absis central bellament ornamentat amb arcuacions i finestres cegues i bandes llombardes R Viladés Junyent-A Mazcuñan Vista aèria del nucli de població que forma Sagàs, al costat de l’església, que apareix vista des de l’angle nordoriental…

La significació del temps El sentit tradicional del temps Les llegendes tradicionals inscrites en els rellotges de sol –siguin en català o en llatí, mostrant un tarannà cultista– expressen una filosofia ben estoica del temps Moltes es refereixen a la seva fugacitat i al seu pas inflexible, inexorable “Fixa’t en l’hora que és no la veuràs mai més” O bé “Qui us pogués allargar, quan sou ditxoses Qui us pogués escurçar, quan sou penoses” I encara, en llatí clàssic “ Quotidie morior ” ‘cada dia moro’ D’altres inscripcions en els rellotges de sol fan referència a l’última hora de la vida de…

Redistribució de l’hàbitat segles XI-XIII A partir, del segle XI començà a aparèixer un nou tipus de poblament, el poblament agrupat en ciutats i viles originades a partir d’assentaments anteriors, a redós de les esglésies i sagreres, o en forma de noves viles al costat d’un castell o monestir Malgrat aquestes noves fórmules, es mantenia el poblament tradicionalment dispers en les antigues viles alt-medievals, masos, bordes, cabanes i torres, i fins…

Situació Vista aèria del poble de Taüll, amb l’església de Santa Maria al centre, abans de les obres de pavimentació del seu entorn A Cutiller L’església parroquial de Santa Maria presideix el poble de Taüll, a 1 482 m d’altitud i al peu de la muntanya anomenada l’Agut d’Erill, damunt de Boí, a la dreta de la vall lateral del riu de Sant Martí Taüll consta de dos nuclis, el principal on hi ha l’església de Santa Maria, i un segon, en forma de carrer allargassat, vora l’església de Sant Climent Mapa 33-9 181 Situació 31TCH233099 Hi mena una carretera que puja des de Boí, que és a uns 3 km JBP…

Primers testimonis Segles III-VII Malgrat el desplaçament del centre de poder polític i comercial a Tarraco , ciutat que, com Barcino i altres, ara era més ben situada que els nuclis del litoral empordanès, cal suposar que una terra tradicionalment receptora de les influències diverses de la resta del món romà devia tenir els primers contactes amb el cristianisme també en una data primerenca Sembla ben establert que el cristianisme primitiu del país vingué del nord d’Àfrica La relació comercial entre el territori empordanès i les terres nord-africanes és ben atestada per l’arqueologia, i…

Situació Vista aèria de la vila d’Arles, amb l’antiga abadia en primer terme i el nucli antic, que delimiten els campanars de Santa Maria i de Sant Salvador ECSA - Camara JP Joffre La vila d’Arles és situada a la riba esquerra del Tec L’antic monestir i actual parròquia de Santa Maria es troba al nucli històric de la població Mapa IGN-2449 Situació Lat 42° 27′ 27″ N - Long 2° 38′ 9″ E Arles és travessat per la carretera D-115, que del Voló es dirigeix a Prats de Molló i al coll d’Ares És a 19 km del Voló i a 42 de Perpinyà PP Història L’abadia de Santa Maria d’Arles, la més…

Situació Una vista aèria del conjunt J Todó-Tavisa L’església del monestir de Sant Miquel de Fluvià és actualment la parroquial del poble del mateix nom El nucli urbà, agrupat a banda i banda del carrer Major, té com a element molt destacat la gran església amb el campanar romànic, emplaçada a l’extrem de migdia, no gaire lluny de la riba esquerra del Fluvià Mapa 258M781 Situació 31TDG995691 Hom pot arribar al poble de Sant Miquel de Fluvià des de Bàscara per la N-II, d’on surt la carretera local que hi porta per Vilaür i Sant Mori, i també per la carretera que hi mena des de Sant Pere…

Situació i presentació La comarca del Ripollès, de 956,24 km 2 d’extensió, limita al N amb la Cerdanya, el Conflent i el Vallespir, coincidint bàsicament amb la carena del sector oriental dels Pirineus axials, on destaca com a punt culminant el cim del Puigmal, amb 2 913 m d’altitud A l’E limita amb la Garrotxa, a l’W amb el Berguedà i al S amb Osona Els límits amb el Berguedà són força curiosos, ja que el municipi de les Llosses representa una incursió totalment irregular dins del Berguedà, i la petita zona de Boatella Borredà és una petita taca del Ripollès dins del Berguedà El Ripollès és…

Les fonts de la cultura popular catalana És ben clar que la cultura popular catalana és marcada i pastada alhora per la mitologia grega i llatina i per la tradició judeo-cristiana La grecoromana manifesta la seva influència amb una connaturalitat que va del paisatge a la llegenda i la poesia la judeocristiana amb la intensa i secular predicació eclesiàstica i la praxi religiosa Per això en el capteniment de la societat actual es confonen ètica i moral, error i culpa, falsedat i mentida, sagrat i sant, humanitat del diví i divinització de l’humà, psiquisme i espiritualitat… Per això s’…