Resultats de la cerca
Es mostren 6607 resultats
Sant Pere de Jorba
Art romànic
Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de Jorba Inicialment tingué funcions parroquials i les ha mantingut fins a l’actualitat Depengué de la canònica de Santa Maria de Solsona per donació dels seus senyors El lloc de Jorba es documenta per primera vegada l’any 960, data en què el comte Borrell donà al bisbe de Vic el castell de Tous, el qual afrontava amb el terme de Jorba ipsa lorba L’església apareix esmentada amb la seva advocació a partir de l’any 1065, que es jurà el testament d’una dona anomenada Ermengarda, la qual donà a Sant Miquel i a Sant Pere…
Sant Bartomeu de Seguer (Pontils)
Art romànic
Situació Petita església de planta rectangular situada a la part alta de la població, avui en estat de ruïna ECSA - EECG L’església de Sant Bartomeu és situada al poble de Seguer, damunt d’un tossal sota el qual s’esglaonen les cases de la població Mapa 34-16418 Situació 31TCF668894 El poble de Seguer és a 10 km de Santa Coloma de Queralt per la carretera local T-213, que partint d’aquesta població es dirigeix al Pont d’Armentera Història El lloc de Seguer tingué origen a l’edat mitjana a redós del seu castell, el qual fou el continuador d’una torre de defensa Apareix esmentat en…
Don Juan Tenorio
Cinematografia
Pel·lícula del 1922; ficció de 112 min., dirigida per Ricard de Baños i Martínez.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Royal Films Barcelona ARGUMENT El drama homònim 1844 de José de Zorrilla GUIÓ I FOTOGRAFIA Ramon de Baños blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Frederic Brunet i Fita, Josep Pous i Palau INTERPRETACIÓ Fortunio Bonanova Don Juan Tenorio, Inocencia Alcubierre Doña Inés, Jaume Planas Don Luis Mejías, Ramon Quadreny Ciutti, Ramon Bañeres Don Gonzalo de Ulloa, Julio López de Castilla Don Diego, Juli Nolla Don Diego Tenorio, Conchita Huerta Doña Ana de Pantoja, Copérnico Oliver Buttarelli, Antònia Baró Brígida, Ricard Fusté el capità Centellas, Pau…
Santa Maria de Bell-lloc (Besalú)
Art romànic
Enderrocada al començament del segle XIX, l’església romànica de Santa Maria del Bell-lloc era situada a la plaça Safont de la vila de Besalú, al lloc on actualment es creuen la carretera d’Olot a Girona i la de Besalú a Figueres La documentació esmenta l’existència d’aquesta església des de molt antic Concretament, apareix per primera vegada l’any 998, quan el papa Gregori V confirmà com a possessió de la canònica de Santa Maria de Besalú l’església de “ Sanctae Mariae et Sancti Johannis quae est prope moenia Bisulduni cum omnibus alodiis et proprietatibus suis ” Dos anys…
Garsa
La garsa Pica pica és un ocell gros 44-46 cm, desvergonyit i renouer, molt comú als espais oberts i als conreus Astuta i impertinent, manté sempre les distàncies amb l’enemic, que intueix a temps i escridassa de lluny estant quan cria, sempre en bardisses, arbres alts o llocs d’accés difícil, roman, per contra, en un caut silenci Detestada pel pagès —a qui hom diria que ofèn tant o més que perjudica — és, tanmateix, un ocell bonic, d’un color negre lluent que es tornassola de verd i blau metàllics a la llarguíssima cua i a les vores de l’ala, i d’un color blanc puríssim a l’abdomen i a la…
Les tricolomatàcies
La família de les tricolomatàcies inclou alguns dels bolets més populars com a comestibles Són bolets principalment saprofítics, amb la superfície del barret sovint fibrosa, les làmines adnades o sinuades i bona continuïtat entre el peu i el barret peu no separable Les fotografies mostren dos representants del gènere Tricholoma A l’esquerra, el groguet pudent T sulphureum , tot ell de color groc i amb una característica pudor de gas ciutat noteu la separació entre les làmines i el peu, al carpófor seccionat A la dreta, el conegut fredolió Tricholoma terreum , un bolet de barret gris,…
coll de la Perxa
Pas (1 579 m alt) obert al pla de la Perxa
(uns 1 600 m alt) a l’Alta Cerdanya (entre la Cabanassa i Bolquera) que posa en comunicació les conques de la Tet i el Segre.
El pla de la Perxa és una dovella enfonsada respecte a les dues alineacions axials pirinenques la del Carlit i el roc de la Calm al N, i la del Puigmal al S El sòcol paleozoic que és el pla apareix recobert en part del cantó cerdà pel neozoic lacustre Hi neix la Tet, que per un llindar comunica amb el Capcir, superfície d’erosió similar però també afluents del Segre, com el riu d’Angost, format pels d’Eina i Bolquera, i el de Jardó La importància estratègica del coll de la Perxa, només superada pels colls de l’Empordà en les comunicacions pirinenques, ve del fet que…
jardins de Mossèn Costa i Llobera

Vista dels jardins de Mossè Costa i Llobera
lameva.barcelona.cat
Jardineria
Jardí monogràfic de cactàcies, suculentes i plantes subtropicals situat a Montjuïc.
Té una superfície de 6,15 hectàrees La seva orientació sud-est dins el sector de Miramar i la proximitat de la mar hi afavoreixen l’existència d’un microclima amb una temperatura lleugerament més alta uns dos graus que a l’entorn, la qual cosa permet el cultiu de plantes de llocs molt més càlids L’any 1940 s’hi féu un primer assaig d’introducció de plantes crasses i cactàcies Inaugurat el 22 de juny de 1970, en fou el principal impulsor Joan Pañella Consta de més de 600 espècies procedents de tots els continents A l’hivern hi floreixen els àloes sud-africans a la primavera les…
Nueva Gerona
Ciutat
Ciutat de Cuba.
És capital de l’Isla de la Juventud antiga illa de Pinos, situada aprop de la costa SO de Cuba, al mar de les Antilles Colom, en el seu segon viatge a Amèrica, arribà a l’illa, poblada per nadius siboneis, que anomenà La Evangelista El topònim de “Nueva Gerona”, apareix per primer cop l’any 1826 Més tard, el governador Francesc Dionís de Vives promogué i ordenà l’explotació i colonització d’aquesta illa i, el 1830, denominà la seva capital Colonia Reina Amalia Després d’un temps, fracassà la colonització, i aleshores l’illa esdevingué un lloc de deportació A la independència i…
Vilac

Vista del poble de Vilac
© Xevi Varela
Poble
Poble (1.047 m alt.) del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat en un coster, al vessant de la dreta de la vall del riu Salient, vora la seva confluència amb la Garona, al peu de la serra d’Es Cròdos.
L’església parroquial Sant Feliu de Vilac , obra romànica dels segles XII-XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics El creuer és obra del 1824 La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades Vora l’església hi havia el castell de Vilac , de planta quadrangular, desaparegut Vilac era el cap del terçó de Marcatosa Apareix en la documentació des de l’any 1280 fins al 1313, amb el nom invariable de villa de Villac o, Vilaco o Vilac Fins a mitjan segle XIV fou la segona o tercera…