Resultats de la cerca

Dues peces característiques de la ceràmica barcelonina alt-medieval conservades al Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona ECSA - Arxiu Fotogràfic de Museus L’estudi de les ceràmiques barcelonines d’època comtal encara està per fer Des del seu inici, la investigació arqueològica a la ciutat s’ha centrat prioritàriament en el període romà i els seus precedents Les excavacions realitzades des del 1940 fins a dates recents van tenir per objectiu el coneixement topogràfic i monumental de l’urbs romana, i prestaren molt poca atenció a documentar els vestigis de fases posteriors Malgrat aquesta…

Situació Vista general dels treballs arqueològics realitzats l’any 1990, on s’observa l’absis poligonal de l’església de Sant Jaume J Martínez El jaciment és situat al nucli antic de la ciutat, sobre la plana que conforma una estreta franja entre el turó del castell de la Suda, al costat de llevant, i el marge esquerre del riu Ebre, a ponent La plaça de Sant Jaume pertany al barri de Remolins i és delimitada pel Carrer Major de Sant Jaume, a l’est, i pels edificis que l’envolten Mapa 522 32-20 Situació 31TBF913213 Història Les excavacions arqueològiques a la plaça de Sant Jaume dutes a terme…

El lloc d’Erillcastell és situat a 1 441 m d’altitud a migdia del Pic Redó, dominant la riba dreta del barranc de Peranera Deu el seu nom a l’existència en aquest indret del castell d’Erill, una de les primeres mencions documentals del qual data de l’any 1022, en una escriptura per la qual un tal Robert, marmessor d’Olina, donà al monestir de Santa Maria de Lavaix una peça de terra situada “ in castro Erilli, in loco ubi dicitur Terravone ” En aquell moment, el castell d’Erill pertanyia al domini dels comtes del Pallars Sobirà i ja era termenat així ho indica la venda que féu l’any 1024 Balla…

L’expedició del capità Alberto Bayo a Formentera, Eivissa i Mallorca agostsetembre del 1936 va donar lloc a una bona quantitat de paperassa documents oficials, articles de premsa, entrevistes, correspondència, diaris, llibres de memòries, justificacions de tipus històric, novelles o contes Dins tot aquest conjunt tan variat, té un especial relleu l’anomenat Diari d’una miliciana , que el 1938 fou resumit en la revista falangista de Palma “Aquí estamos” i publicat íntegrament en el setmanari de Manacor “Arriba” N’aparegué una traducció italiana completa en el llibre del periodista italià…

Vida Nascut en una família d’amants de la música, des de molt petit tocava el piano a quatre mans amb el seu avi, que era qui li donava lliçons També el seu pare era pianista i fins compongué una polca que Rakhmaninov reelaborà posteriorment El pare, abans d’abandonar la família, encomanà a l’avi de buscar-li una bona professora, i així fou com conegué Anna D Ornatzkaja, la persona que l’inicià realment en els estudis musicals El 1882 entrà al Conservatori de Sant Petersburg, però tres anys després el seu cosí, el també pianista A Ziloti, aconsellà de fer-lo estudiar a Moscou amb N Zver’ov, i…

Vida Fou el primer gran mestre de l’oratori italià del segle XVII, i establí les bases de l’oratori com a gènere musical Ingressà com a cantor a la catedral de Tívoli, on més tard ocupà el càrrec d’organista El 1628 esdevingué mestre de capella de la catedral d’Assís, i l’any següent es traslladà a Roma, on exercí de mestre de capella de Sant Apollinar del Collegio Germanico, una institució encarregada de formar monjos jesuïtes que posteriorment eren enviats als països del nord d’Europa Aquest fet afavorí la difusió de la música de Carissimi arreu del continent El 1637 rebé els ordes propis…

Vida Orfe de pare a cinc anys, rebé la primera formació musical de la seva mare, la pianista Victorine Lemachois Abans d’entrar al Conservatori de Música de París, el 1836, havia estudiat música al Lyceé Saint Louis i, privadament, amb A Rejcha Al conservatori rebé classes de Halévy contrapunt, Lesueur composició i Zimmermann piano A més, cursà estudis universitaris de filosofia Amb la seva cantata Fernand guanyà el Premi de Roma de composició el 1839, gràcies al qual aconseguí la beca que li donà la possibilitat d’installar-se a la Villa Medici durant més de tres anys Aquella època fou vital…

Vida Fou un dels principals noms de la música europea del segle XV i un dels protagonistes, juntament amb Guillaume Dufay i John Dunstable, dels inicis del Renaixement musical Era fill de Jean de Binch, ciutadà de Mons i conseller del duc d’Hainaut Guillem IV i de la seva filla Jacqueline de Bavària Molt probablement rebé la seva primera formació musical com a cantor i organista a Mons, i segurament tingué l’oportunitat d’entrar en contacte amb cercles propers a les corts de França i del ducat de Borgonya amb les quals la ciutat de Mons mantenia estrets vincles La seva primera…

Escudella amb orelles, pintada amb color daurat, decorada amb la tècnica del pinzell pinta Es tracta d’una producció del centre de Vilafranca del Penedès datable vers mitjan segle XVI Vinseum, Vilafranca del Penedès, núm inv 6954 Durant els segles XIV i XV l’obra daurada que es consumia a Catalunya procedia, majoritàriament, del nucli format per Paterna i Manises És possible que des de mitjan segle XV s’iniciés a Barcelona, de la mà dels germans Jaume i Pere Ximeno, l’elaboració de pisa daurada, però difícilment es podrà demostrar mai sense les anàlisis de pastes que corroborin aquesta…

Esperit d’època i tradició Sant Vicenç martiritzat a les graelles, compartiment del retaule major de l’església de Sant Vicenç de Sarrià ara Barcelona S’atribueix al Mestre de Castelsardo, que finalitzà l’obra després de la mort de Jaume Huguet 1492, a qui havia estat encarregat el retaule ©Museu Nacional d’Art de Catalunya – JCalveras, MMérida i JSagristà La divisió de l’esdevenir del temps entre edat mitjana i edat moderna és absolutament convencional i, per tant, tan aleatòria com irrefutable Tot i així, algunes escoles historiogràfiques van voler veure en el món mediterrani del pas del…