Resultats de la cerca
Es mostren 2605 resultats
Mare de Déu del Pla (Capella)
Art romànic
Situació Antiga parròquia medieval, convertida en capella del fossar de Llaguarres ECSA - JA Adell La capella de la Mare de Déu del Pla és situada als afores del poble de Llaguarres, al costat del cementiri de la població Mapa 31-11 250 Situació 31TBG914757 Per a arribar-hi partint de Graus, cal agafar la carretera que remunta l’Isàvena Després d’haver fet uns 11 km cal deixar a mà dreta la cruïlla que porta a Llaguarres un cop passada, són visibles a mà esquerra el fossar i la capella JAA-JBP Història Aquesta esglesiola fa actualment les funcions de capella del fossar, però a l’edat mitjana…
fil·loxera

Cicle biològic de la fil·loxera: 1, femella alada ginèfora; 2, ou femella; 3, femella; 4, alada andròfora; 5, ou mascle; 6, mascle; 7, ou d’hivern; 8-13, evolució de la femella neogal·lícola fundadora radicícola; 19-23, i 1-14, evolució de la nimfa i transformació en alada; 24 i 25 i 16-18 larva nimfal i la seva regressió al cicle radicícola
© Fototeca.cat
Entomologia
Insecte de l’ordre dels homòpters de la família dels afídids, que parasita en massa els ceps, dels quals succiona la saba fins que en provoca la mort.
Presenta un cicle biològic complex, tal com és propi dels afídids, que comporta fases radicícoles i gallícoles, de femelles àpteres que es reprodueixen partenogenèticament, i d’individus mascles i femelles, alats o no, que es reprodueixen sexualment Els efectes de la filloxera són diferents sobre els ceps americans i sobre els europeus Els primers no en són gaire afectats, però en els segons els ous de l’hivern donen lloc a un pugó, que habita al damunt de les arrels petites, i el cep es debilita i a l’últim mor L’atac de la filloxera es manifesta a rodals, que destaquen enmig…
Pont de Caldes de Montbui
Art romànic
Situació Antic pont medieval sobre la riera de Caldes, modificat en la seva part alta per exigències de l’actual utilització Rambol Aquest pont, conegut vulgarment com a “pont romà”, forma part de la xarxa viària de Caldes de Montbui, al sector de ponent És al final del carrer del Pont i prop de l’antic portal del mateix nom La seva missió és la de salvar el fort desnivell que provoca la riera de Caldes Per aquest pont passava el camí, de tradició romana, que unia Caldes amb Sentmenat i Ègara Terrassa encara avui, malgrat que el camí ha caigut en desús, continua comunicant el nucli de la…
Castell de Preixens
Art romànic
Situació Basament d’una torre del castell islàmic, integrat en el mur nord del castell baixmedieval ECSA - J Giralt El castell de Preixens destaca de la resta del nucli urbà d’aquest petit poble, que és situat a 20 km de Balaguer seguint la carretera LV-3025 de Balaguer a Agramunt Mapa 33-14360 Situació 31TCG382289 Situat a la part més alta, s’hi arriba des de la Plaça Major per mitjà d’unes escales recolzades sobre la roca És de propietat privada CAT-JGB Història Sembla que el lloc de Preixens fou conquerit pel comte d’Urgell Ermengol IV, després d’haver ocupat la propera vila d’Agramunt el…
Josep Gual i Oromí
Cristianisme
Sociologia
Religiós escolapi.
Biografia Fou alumne de l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona i entrà a aquest orde a Moià el 3 de desembre de 1878 Professà el 8 de setembre de 1881 i tot seguit fou enviat a Calella, encarregat de la classe de pàrvuls Després anà a la casa central d’estudis de San Marcos de Lleó per cursar-hi els estudis eclesiàstics 1882-88 Rebé l’ordenació de sacerdot el 15 de juliol de 1888 Tornà a Calella, on impartí classes de primària i de comerç El 1893 fou destinat a l’Escola Pia de Sant Antoni de Barcelona com a prefecte de secundària dels recomanats i hi ensenyà religió, matemàtiques i llatí El…
Les llengües d’Amèrica i de les Filipines. 1494-1992
“Els catalans d’Amèrica han estat pioners dels estudis indians”, ha escrit l’antropòleg Claudi Esteve Fabregat I segueix “Això va començar ben aviat amb el jerònim Ramon Paner que, el 1494, en ocasió del segon viatge de Cristòfor Colom a les Antilles, ja va fer de primer missionòleg, de primer lingüista i de primer etnòleg europeu a les Índies” Lingüistes i etnòlegs D’aleshores ençà, la contribució catalana al coneixement i a la fixació per escrit de les llengües d’Amèrica no s’ha interromput Lluís Nicolau d’Olwer en féu un primer balanç publicat a Mèxic el 1963 La comissió Amèrica i…
Torre de Goà (Saorra)
Art romànic
Situació Bonica torre de defensa, característica pel parament fosc dels murs i els carreus de marbre blanc que marquen les sageteres ECSA - A Roura La torre de Goà es dreça al cim del puig més destacat de la serra de Goà, a 1 268 m d’altitud Es troba al SE i a 1,5 km en línia recta del poble de Saorra, a migdia del coll de Jou i del pic de Mates Roges L’indret és àmpliament dominant sobre les valls de la ribera de Cadí, a llevant, i de Saorra, a ponent Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 31’ 25” N - Long 2° 22’ 43” E Per a arribar-hi des de Saorra, cal seguir la carretera D-6 en…
Torre de la Guàrdia d’Urgell (Tornabous)
Art romànic
Situació Torre de planta gairebé quadrada, notablement conservada, situada al mig de la població ECSA-J Bolòs La torre de la Guàrdia d’Urgell es troba sobre una petita elevació existent al mig d’aquest poble, que és un agregat del municipi de Tornabous Mapa 33-14 360 Situació 31TCG384209 La carretera que de Tornabous porta a Agramunt LV-3 231 passa al cap de 3 km per la localitat de la Guàrdia d’Urgell JRG Història Ja existia una torre en aquest indret el 1063, any en què els comtes d’Urgell Ermengol III i la seva esposa Llúcia infeudaren el castell d’Almenara a Arnau Dalmau Entre les…
Rafael Masó i Valentí

Rafael Masó i Valentí
Arquitectura
Literatura catalana
Arquitecte i escriptor.
Vida i obra Fill de Rafael Masó i Pagès, pintor i director del Diario de Gerona i germà del pedagog Narcís Masó i Valentí Fins el 1900 residí a Girona, i després a Barcelona, on estudià arquitectura Entre el 1900 i el 1906 desplegà una gran activitat com a escriptor Collaborà al Diario de Gerona i fou un dels fundadors de Vida 1902-03, revista en la qual publicà versos, articles d’art i alguna ressenya de llibres A Girona, amb Xavier Montsalvatje, Carles Rahola, Miquel de Palol i Prudenci Bertrana, collaborà en altres publicacions com Armonia , L’Enderroc , Lletres o Lo Geronès , i, a…
,
Sant Vicenç d’Espinelves

Vista de l’església de Sant Vicenç d’Espinelves
© CIC-Moià
Església
Església romànica d'Espinelves (Osona).
L’edifici És una bonica església de dues naus cobertes amb volta de canó, capçades a l’est per dos absis semicirculars, i amb un campanar de torre a l’oest La restauració que es va fer va tornar a afegir l’absis petit que durant els segles XVI i XVII havia estat mutilat Així, podem tornar a veure els dos absis, o més ben dit, l’absis i l’absidiola, situats a l’est, i una capelleta lateral d’època posterior Els absis tenen un aparell de petits carreus de diferents mides disposats regularment en filades Tots dos són decorats per arcuacions cegues, però a l’absis gran dues lesenes reparteixen…